La dimissió «en diferit» de Boris Johnson deixa en suspens la negociació sobre Gibraltar

Hores abans que Boris Johnson anunciés la dimissió com a primer ministre, el Ministeri d’Exteriors de Madrid acollia una reunió discreta entre representants de la Unió Europea i el Regne Unit, segons han confirmat fonts diplomàtiques a ‘El Periódico de España’, mitjà del mateix grup editorial, Prensa Ibérica, que aquest diari.

Miraven de llimar asprors per arribar a un acord sobre la situació de Gibraltar després del Brexit. Novena ronda després de nou mesos de negociació d’un tractat que, sense entrar en consideracions de sobirania, serveixi per crear una «zona de prosperitat conjunta» entre el Penyal sota control britànic i la comarca gaditana de Camp de Gibraltar. Per aconseguir-ho cal negociar qui i com controla l’entrada de passatgers i mercaderies, o quins impostos s’apliquen als productes una vegada que, com es pretén, desaparegui la Reixa, que separa la colònia de la zona Schengen europea. 

En aquesta trobada hi van haver representants britànics i de la Comissió Europea acompanyats de tècnics espanyols i del ministre principal de Gibraltar, Fabián Picardo. Aquest «s’hi va unir perquè el va convidar la delegació del Regne Unit», asseguren les mateixes fonts. Picardo estarà a Madrid en principi fins aquest divendres, segons fonts gibraltarenyes, tot i que es desconeix la seva agenda.

Aquest és el context en què la diplomàcia espanyola va rebre aquest dijous la notícia que el primer ministre britànic acceptava renunciar, després de les incomptables sortides de ministres del seu Govern per falta de confiança. Una dimissió, la de Boris Johnson, sense data, «en diferit»: la setmana vinent s’anunciarà, ha dit, el calendari de la seva sortida. A l’octubre hi ha un congrés del Partit Conservador britànic.

La inestabilitat política al Regne Unit que s’espera en els pròxims mesos suposa una clatellada per a les negociacions per al tractat sobre Gibraltar. Per començar, perquè un fet de tanta importància històrica ha de ser ratificat pel cap de l’Executiu, i es desconeix quan hi haurà un nou inquilí a Downing Street. A més, perquè una de les favorites per aconseguir el càrrec que previsiblement deixarà Johnson és la seva ministra d’Exteriors, Liz Truss.

Truss ha sigut descrita per la premsa britànica com la possible nova Margaret Thatcher o com l’‘ambició rossa’ del Partit Tory. Ella ha liderat les negociacions sobre Gibraltar des que va arribar al càrrec el setembre de l’any passat, només uns mesos després que s’arribés a l’Acord de la Nit de Cap d’Any (firmat el 31 de desembre del 2020) entre el Regne Unit i Espanya. En aquest s’hi expressava la voluntat de les parts i es fixava el marc del futur acord. 

Segons les fonts diplomàtiques consultades, una bona part dels centenars de punts a tractar està acordada.

Ruptura de l’acord sobre Irlanda del Nord

El passat 13 de juny, Boris Johnson, sotmès ja a dures crítiques dins del seu partit per les festes en plena pandèmia, va anunciar la ruptura unilateral del Protocol d’Irlanda del Nord acordat amb la Unió Europea després del Brexit. Va ordenar portar al Parlament per a la seva aprovació una nova llei amb què s’eliminaran gran part dels controls duaners entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda i el paper supervisor del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La irritació a Brussel·les no es va dissimular; Londres trencava un tracte que havia costat suor i llàgrimes. Per Liz Truss, però, «acabarà amb una situació insostenible: els ciutadans d’Irlanda del Nord eren tractats d’una manera diferent dels de la resta del Regne Unit». 

Tot i que en principi les dues negociacions, Gibraltar i Irlanda del Nord, són diferents, els equips negociadors són els mateixos. D’una banda, Truss; de l’altra, el vicepresident de la Comissió Europea Maros Sefcovic. Costarà generar confiança sobre un assumpte si s’ha trencat per complet respecte a l’altre. 

Però, a més, hi ha temes comuns a les dues fronteres. Per exemple, la jurisdicció del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE), que Londres vol treure de l’acord per a Irlanda del Nord i que és també una línia vermella sobre Gibraltar. «No veig cap paper futur per al TJUE» a Gibraltar, ha dit el primer ministre britànic, Boris Johnson. 

Controls laxos a Gibraltar

Un altre dels afers que queden en suspens en la situació actual és el dels controls que s’estan aplicant a Gibraltar en aquest període de transició. Ara mateix estan sent laxos, com a gest de bona voluntat de les dues parts. Gibraltar està deixant entrar els aproximadament 11.000 treballadors que hi van des de Camp de Gibraltar amb només ensenyar el DNI. Sense cues a la Reixa. Espanya aplica controls similars als residents gibraltarenys (els que posseeixen l’anomenada «targeta vermella» d’identitat). Tot i això, als ciutadans del Regne Unit se’ls apliquen els mateixos controls per a no comunitaris que quan viatgen a un altre país de la Unió Europea. 

Aquesta setmana un grup de diputats conservadors britànics ha viatjat a Gibraltar per investigar sobre aquesta presumpta «discriminació». Preguntat sobre aquesta aplicació dels controls Schengen, el ministre britànic per a Europa, James Cleverly, va dir (abans de dimitir també) que «al final és una decisió d’Espanya».

En aquest ambient d’incertesa política, una de les qüestions que sorgeixen és durant quant temps més es mantindrà aquesta situació excepcional per al control de la Reixa. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Ni el Ministeri d’Exteriors ni el Govern de Gibraltar ni l’ambaixada del Regne Unit han volgut fer declaracions a aquest diari respecte com afectarà el canvi de Govern.

El camí que va des de la dimissió anunciada per Boris Johnson fins a l’elecció d’un nou primer ministre per al Regne Unit serà d’alta intensitat política. És de preveure que tant la renegociació de l’acord d’Irlanda del Nord amb la Unió Europea com el curs del Tractat per a Gibraltar entrin en la campanya política prèvia al Congrés del Partit Conservador.