L’ocàs del populisme global: Trump, Johnson, Salvini...

Les reiterades denúncies que han sorgit en la premsa britànica sobre el mal comportament de Dilyn al número 10 de Downing Street, incloent-hi la destrossa de mobiliari i d’objectes històrics, no afectaven Johnson, conscient que la presència del gos en el moment de dipositar la papereta li garantia focus periodístic, a més d’unir-se a #dogsatpollingstations, un dels ‘hashtags’ que sistemàticament, els dies electorals a la Gran Bretanya, es converteixen en trending topic i en el qual els electors pengen fotos de les seves mascotes al costat dels col·legis electorals.

El Regne Unit diu adeu no només a aquest excels bufó, sense sentit del ridícul i autor de selfies impossibles que ha governat el país durant els últims tres anys. També s’acomiada d’un estil de governar que anteposa el populisme a l’Estat de dret, que menysprea les regles, les convencions establertes i els pactes. La seva intenció de modificar de forma unilateral el protocol sobre Irlanda del Nord acordat amb la UE per evitar una frontera dura a l’Ulster n’és només un exemple.

La caiguda de Boris Johnson es produeix dos anys després de l’estrepitosa derrota a les urnes de Donald Trump, el seu principal aliat en l’escena internacional, amb qui comparteix moltes semblances, tant en la seva trajectòria personal com en la professional, a més d’haver nascut a la mateixa ciutat: Nova York «Els dos són homes puerils amb verborrea, tenen un historial d’adulteri i diversos escàndols, deuen la seva carrera professional a una combinació d’enormes privilegis, falta d’escrúpols, oportunisme i autopromoció sense límits; comparteixen una aproximació heterodoxa a la política, en realitat eufemismes per referir-nos al seu oportunisme, la seva homofòbia, el seu racisme i sexisme», escriu el politòleg holandès Cas Mudde.

Dificultats per a Salvini

Notícies relacionades

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

L’enemic de la presidenta en el qual Feijóo ha volgut influir

A Itàlia, sembla que Matteo Salvini també les passa magres, ja que el seu partit, la Lliga, ha passat d’obtenir la victòria en les eleccions parlamentàries europees del 2019 a ser superat pels seus correligionaris ultradretans de Germans d’Itàlia, encapçalat per Giorgia Meloni. Una prolongada concatenació de passos en fals, en especial la investigació a Luca Morisi, el seu guru en l’àmbit de la comunicació, autor de contundents diatribes en to racista i homòfob i contra l’ús de narcòtics, precisament per haver proporcionat drogues a dos homes romanesos amb qui suposadament va practicar el sexe a canvi de diners, han arrossegat per terra la imatge i coherència del líder ultra. Amb la ment posada en les eleccions municipals d’octubre, Salvini clama contra el que considera un «complot» contra la Lliga, el seu partit, d’on ha hagut de dimitir Morisi.

Al Brasil, a menys de tres mesos dels comicis generals per elegir el president, el vicepresident i les dues cambres del Congrés Nacional, l’esquerrà Luiz Inácio Lula da Silva manté en les enquestes una còmoda distància de 14 punts davant el seu rival, l’actual cap de l’Estat ultradretà Jair Bolsonaro. A igual que va fer Trump durant l’última elecció presidencial als EUA, Bolsonaro ha començat ja a qüestionar la legitimitat del sistema electoral i a parlar d’«errors».