De les aules a la guerra a Ucraïna

A Ucraïna, el món educatiu veu com la guerra li fa botifarra. Halina explica que, a causa del conflicte, s’ha reduït el temari, s’ensenya menys, i fins i tot, per obtenir el diploma, s’ha disminuït el volum de contingut a estudiar «de 70-90 a 25-30 pàgines», perquè els estudiants no es despengin del tot dels estudis. «Però quan sents les alarmes o reps missatges de veu dels teus estudiants que estan lluitant... No els puc sentir, són els nostres nens els que estan lluitant», diu, commoguda.

Les incògnites també són de cara al futur. El ministre d’Educació, Serhí Xkarlet, diu que, amb la guerra, prop de 12.000 centres educatius ucraïnesos han continuat funcionant a distància, però que encara no se sap si, quan l’any escolar torni a començar, els estudiants podran assistir a classes presencials. «El gran problema que tenim és que no totes les escoles i universitats tenen búnquers, per la qual cosa és possible que en algunes zones no es pugui activar la modalitat presencial», afirma, en una entrevista des del seu despatx a Kíiv. «No volem posar en perill els nois», assegura Xkarlet.

Atacs a edificis civils

En perill per una situació recurrent de la guerra d’Ucraïna: els atacs a edificis civils. En concret, d’acord amb xifres del Govern ucraïnès, unes 1.800 escoles i universitats (la majoria a l’est del país) han resultat afectades des del començament del conflicte bèl·lic, i uns quants centenars estan en mans de les tropes enviades pel president rus, Vladímir Putin. Un exemple d’això va ser un atac el maig contra un centre educatiu a Bilohórivka, un poble a un centenar de quilòmetres de la ciutat de Lugansk, tot i que també a la ciutat de Khàrkiv cada setmana hi ha centres educatius atacats. La raó d’aquests atacs és, com afirmen diverses fonts, que els dos bàndols han estat utilitzant aquests llocs per amagar armament o personal.

Famílies i estudiants viuen el moment amb neguit. «Em preocupa enviar el meu fill a l’educació presencial. Tot i que, en termes de coneixement, estudia millor a l’escola, perquè l’educació presencial és millor», afirma Daria Ilnitska, mare del Timur, un nen d’educació primària. «La veritat és que no sé què fer. Tampoc sabem com organitzar-nos en cas que hagi d’estudiar a distància. El més probable és que l’hagi d’enviar amb l’àvia, que viu en un altre poble», afegeix Ilnitska. Durant aquests mesos, «vaig perdre molt, vaig perdre la meva vida d’estudiant i l’oportunitat de comunicar-me amb els meus amics i companys de classe», confessa, per la seva banda, Nazar Skliarov, estudiant de Ciències Polítiques a Kíiv. 

Abandonament escolar

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El problema són les conseqüències a mitjà i llarg termini d’aquesta situació, en particular la taxa d’abandonament escolar i de cervells en fuga que han fugit a altres països. Fenòmens sobre els quals encara no hi ha xifres però que, des del terreny, la realitat reflecteix amb cruesa. «Encara no hem pres una decisió definitiva, però és probable que l’any que ve no apuntem la nostra filla a l’escola. Ella no hi vol anar, i l’entenc. ¿Com es pot concentrar quan la professora ha d’interrompre repetidament les classes perquè estan sonant les alertes antiaèries?», reflexiona Iúlia Maksimenko, mare d’una adolescent. 

Encara més, tampoc està clar quins canvis té pensat el Govern ucraïnès en els currículum que s’implementaran el curs escolar vinent. En diverses aparicions públiques, el ministre Xkarlet ha dit que, tot i que encara no s’ha pres una decisió definitiva, s’està pensant a remoure certs continguts lligats a la literatura russa, i que hi ha una comissió que ho està estudiant. Una decisió que recorda els canvis introduïts a Rússia, on també molts currículum s’han canviat per justificar la invasió d’Ucraïna.