Cuba compleix un any de les protestes de l’11-J amb un repunt de la repressió

Aquest dilluns, 11 de juliol, es compleix un any de l’esclat de les protestes antigovernamentals més grans des de feia dècades a Cuba. El desproveïment, la inflació i les apagades elèctriques són algunes de les causes que, juntament amb el descontentament i lel cansament de molts cubans, va fer que aquell dia una protesta espontània a San Antonio de los Baños (35 quilòmetres al sud-oest de l’Havana) fos el catalitzador d’unes mobilitzacions sense precedents que es van estendre ràpidament per tot el país, amb epicentre a la capital.

Ha sigut un any de repressió i judicis amb elevades penes de presó per als detinguts. L’oenagé Human Right Watch (HRW) ha documentat en un informe detencions massives, des d’opositors històrics a ciutadans anònims, alguns dels quals, menors d’edat. L’oenagé revela que els agents policials van detenir repetidament persones que protestaven pacíficament i fins i tot es va arribar a prohibir a ciutadans sortir de casa durant dies o fins i tot setmanes. Així mateix, l’organització indica que en la majoria dels casos que han pogut documentar, «els detinguts es van mantenir incomunicats durant dies, setmanes i, de vegades mesos, sense poder fer cap trucada ni rebre visites dels seus familiars o advocats».

HRW denuncia que desenes de detinguts han sigut processats en «judicis sumaris» sense representació legal i per càrrecs «vagament definits» com «desordre públic» o «desacatament», amb proves que consisteixen en gran part en declaracions d’agents de seguretat».

Entre 16 i 17 anys

La Fiscalia General de la República (FGR) va apuntar al gener que 790 persones han sigut processades per aquests fets, 55 de les quals tenien en aquesta data entre 16 i 17 anys. L’edat mínima penal a Cuba són els 16. Fins al moment els tribunals han emès 76 sentències en ferm contra 381 persones. El 78% dels sancionats (297) van rebre penes de presó, en ocasions de fins a 25 anys.

HRW i oenagés locals han reportat així mateix un repunt des de llavors de la repressió contra activistes, dissidents i periodistes independents.

Delictes de sedició

Des d’aleshores s’han anat portant a terme els judicis als manifestants, especialment des de finals del 2021. Activistes i oenagés parlen de presos polítics, fabricació de proves i incompliment del procés degut, una cosa que el Poder Judicial cubà nega.

Un dels delictes més repetits és el de sedició, polèmic per la seva connotació política i les elevades penes de presó que comporta. L’oenagé Cubalex ha documentat 14 mètodes de tortura als presos per l’11-J. «Les condemnes han sigut desproporcionades, pel seu caràcter exemplaritzant. És molt probable que la criminalització de la protesta hagi aconseguit un efecte de dissuasió», lamenta l’acadèmic cubanomexicà Rafael Rojas, professor al Col·legi de Mèxic.

Aquest tipus de penes –endurides en el nou Codi Penal aprovat al maig– han sigut criticades fins i tot per personalitats tradicionalment pròximes al Govern, com el cantautor Silvio Rodríguez.

Aquestes organitzacions denuncien detencions arbitràries, amenaces, interrogatoris, setges als seus domicilis i talls de la connexió a internet, accions que s’intensifiquen en moments políticament sensibles, com en aquest primer aniversari de l’11-J o entorn de la protesta frustrada del passat 15 de novembre. En aquestes condicions, alguns han abandonat el país. La marxa més mediàtica va ser la del portaveu del col·lectiu dissident Archipiélago, Yunior García Aguilera.

Escassetat generalitzada

Fa ara un any, la majoria protestava per l’escassetat d’aliments i medicines, la inflació desbocada, la dolarització parcial de l’economia i els constants talls en la llum, símptomes d’una dura crisi econòmica, les sancions dels EUA i la pandèmia. Però també hi havia qui exigia llibertats i la instauració a Cuba d’una democràcia liberal, davant el sistema socialista que impera a l’illa. La cançó Patria i vida de Yotuel, cantant establert a Espanya, crítica amb el Govern, es va convertir en himne de les protestes.

Tot i que la majoria de les marxes van ser pacífiques, alguns xocs amb la policia i escenes similars –com llançament de pedres o el tomb d’uns cotxes patrulla– van servir perquè el Govern, que les va considerar orquestrades des de l’exterior, les considerés a més com a violentes i contrarevolucionàries. Miguel Díaz-Canel, president de Cuba, va qualificar divendres aquelles manifestacions com un «cop d’Estat vandàlic». Fa un any, va oferir un controvertit discurs per televisió en què va donar l’«ordre de combat» als «revolucionaris» per recuperar el carrer.

Crisi econòmica

L’economia del país segueix afectada, segons dades oficials. La inflació va arribar al 2021 al 70%. L’increment dels preus a l’estès mercat informal, depenent dels càlculs, va rondar entre el 500% i el 700%. Mentrestant, el producte interior brut (PIB) va tenir un increment del 0,5% després d’una caiguda per sobre del 10% el 2020.

Notícies relacionades

Centenars de persones protesten a diverses ciutats de Cuba contra el Govern

Es desactiva la protesta del 15-N a Cuba per temor de les represàlies estatals

Aquesta fotografia no ha canviat del tot. D’acord amb un comunicat de Presidència el març passat, el PIB «encara no es recupera de la caiguda estrepitosa» del 2020 i 2021. La inflació interanual es va situar aquest maig en el 26%. L’Executiu ha reiterat que aquestes dificultats es deuen a la recrudescència de les sancions dels EUA en l’era de Donald Trump (2017-2021) i la pandèmia, tot i que també ha reconegut errors en la seva gestió.

Un altre factor que es repeteix és el de les apagades: des de mitjans de març, l’estatal Unión Eléctrica (UNE) ha informat de talls en almenys 54 dies, pràcticament diàriament des del juny, segons un recompte realitzat per EFE a partir de comunicats de l’empresa. A diferència de López-Levy i Bustamante, l’activista cubana Carolina Barrero –exiliada des del febrer– considera en declaracions a EFE que la situació ha anat a pitjor en tots els aspectes: «Les mateixes condicions que hi havia l’11 de juliol hi continuen sent i s’han multiplicat».