La UE firma un acord amb l’Azerbaidjan per duplicar el gas que rep

Davant l’amenaça cada vegada més real que Rússia tanqui l’aixeta del gas –ja ha reduït totalment o parcialment el subministrament a 12 estats membres–, fa mesos que Brussel·les negocia amb altres països productors per mirar de reemplaçar Moscou com a subministrador d’aquesta font d’energia. Al març va tancar un acord amb els Estats Units per augmentar en 15.000 milions de metres cúbics addicionals els enviaments aquest any. Al maig, un memoràndum amb Egipte i Israel per importar gas natural liquat. Al juny va ser Noruega qui es va comprometre a augmentar les seves entregues. Des d’aquest dilluns, la Unió Europea (UE) suma un país més a la llista dels seus «fiables» per continuar independitzant-se energèticament al més aviat possible del Kremlin: l’Azerbaidjan. Segons l’acord anunciat des de Bakú per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l’exrepública soviètica multiplicarà el subministrament cap a la UE per arribar almenys als 20.000 milions de metres cúbics anuals en els pròxims anys.

The EU is turning to more reliable energy suppliers.

Today I’m in Azerbaijan to sign a new agreement.

Our goal: double the gas delivery from Azerbaijan to the EU in a few years.

🇦🇿 will be a crucial partner for our security of supply and on our way to climate neutrality. pic.twitter.com/fVHPr921Ui

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) 18 de julio de 2022

«La UE ha decidit diversificar lluny de Rússia i recórrer a proveïdors fiables i de confiança i m’alegro de comptar amb l’Azerbaidjan entre ells. És un soci energètic crucial per a nosaltres», ha destacat Von der Leyen durant una breu intervenció a Bakú després de la firma d’un memoràndum d’entesa en matèria energètica amb el president, Ilham Aliyev. Dels 22.000 milions de metre cúbics exportats l’any passat per l’Azerbaidjan, un total de 8.100 milions es van enviar a Europa. «És una ruta de subministrament molt important per a la UE, que actualment subministra més de 8.000 milions de metres cúbics de gas a l’any. N’ampliarem la capacitat a 20.000 milions de metres cúbics a l’any d’aquí uns anys. I a partir de l’any que ve hauríem d’assolir ja els 12.000 milions de metres cúbics», ha explicat l’alemanya sobre un volum addicional de 4.000 milions de metres cúbics destinats a compensar els talls de Moscou.

Expansió del Corredor Sud

L’acord també busca expandir el Corredor Sud de Gas. Es tracta d’una important ruta de subministrament formada per 3.500 quilòmetres de canonades que porta gas des dels jaciments del mar Caspi fins a Europa. Ho fa a través del gasoducte transadriàtic, que nodreix Itàlia, Grècia i Bulgària. Aquest últim país europeu va ser precisament un dels primers socis a qui Moscou va tallar el subministrament juntament amb Polònia per no pagar el combustible en rubles. Un avís a navegants que ha portat Brussel·les a accelerar les converses amb països tercers –aquesta setmana els experts comunitaris viatjaran a Nigèria– per substituir dos terços del gas rus –155.000 milions de metres cúbics el 2021– ja aquest mateix any.

I de moment, segons fonts de l’Executiu comunitari, va per bon camí. Fins aquest any, la UE importava de Rússia el 40% del gas natural que consumeix. Aquest percentatge s’ha reduït al 20% durant aquesta primera meitat del 2022, bé perquè han augmentat les importacions de subministradors alternatius, bé pels talls unilaterals de Gazprom. «Part de la ironia de la situació actual és que Rússia, de forma no planificada i unilateral, s’està retirant d’alguns dels contractes que estan causant part del caos del mercat que estem veient avui», expliquen fonts comunitàries.

Només a través del gasoducte Nord Stream 1, que uneix Rússia i Alemanya, els enviaments de la gasista russa han caigut aquest any un 60% i «no hi ha raons per pensar que aquesta tendència no continuï», sostenen fonts de l’Executiu, que consideren «exitosa» la campanya de diversificació posada en marxa des de començaments d’any. Segons les xifres que maneja la Comissió, les importacions de subministradors no russos van augmentar en 21.000 milions de metres cúbics aquest any (respecte al mateix període de l’any anterior) i els enviaments per canonada, de països com Noruega, el nord de l’Àfrica o el mar Caspi, van créixer en 14.000 metres cúbics. Durant el mateix període, les importacions de Rússia per gasoducte van caure en 28.000 milions de metres cúbics fins a totalitzar-ne uns 45.000 milions.

Proveïdor de renovables

Notícies relacionades

El preu de la llum i els carburants compromet l’estiu dels espanyols

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’acord amb l’Azerbaidjan no només parla de gas. També aposta per reforçar la cooperació en matèria d’energies renovables, per aprofitar el seu potencial en energia eòlica, solar i hidrogen verd, i convertir el país en el futur en un proveïdor d’energies renovables, i per posar límit a les emissions de metà. En aquest terreny, l’acord inclou compromisos per reduir aquest tipus d’emissions a tota la cadena de subministrament de gas i Brussel·les confia que Bakú s’unirà a la llista de 119 països que formen part del Compromís Global de Metà.

En paral·lel, la UE i l’Azerbaidjan continuen negociant un acord bilateral de cooperació que esperen acabar aviat i amb el qual rellançar encara més les relacions comercials. La UE és el principal soci del país, la seva primera destinació d’exportació i una de les seves principals fonts de finançament. Fins al 2024, la UE invertirà 60 milions d’euros al país i el potencial, a través del pla econòmic i d’inversions, segons ha recordat Von der Leyen, és enorme. «Per arribar a tot el potencial de l’Azerbaidjan és important crear les condicions adequades per a la confiança dels inversors. Això inclou una participació més gran de la societat civil i uns mitjans de comunicació lliures i independents», ha recordat.