Els països europeus busquen alternatives al gas: Alemanya acudeix al carbó i França a la nuclear

L’elevada dependència del gas rus ha convertit Alemanya en un dels països més afectats per la crisi energètica. El temor que Moscou no reprengui el subministrament a través del gasoducte Nord Stream 1 el pròxim 21 de juliol i que això porti a una escassetat en ple hivern ha fet que Berlín actuï. I és que tot apunta que la pròxima factura de la calefacció es triplicarà al país.

Així, el govern encapçalat pel socialdemòcrata Olaf Scholz ha decidit reactivar les centrals elèctriques que funcionen amb carbó i petroli, una mesura temporal que permetrà a Berlín «estalviar gas ara a l’estiu per omplir els nostres dipòsits de cara a l’hivern», segons va apuntar el Ministeri d’Economia i Protecció del Clima, a càrrec del verd Robert Habeck. Un total de 27 centrals s’han reactivat i operaran fins a la primavera del 2023.

El govern tripartit alemany també està impulsant la reducció del consum de gas en la indústria a través d’un sistema pel qual es compensarà les empreses que vulguin renunciar a aquest hidrocarbur durant uns mesos. Des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, el 24 de febrer passat, Alemanya ha aconseguit reduir un 14% el consum de gas, segons dades oficials. Els gestos de Berlín també es dirigeixen als ciutadans comuns, a qui s’ha demanat mirar de limitar el consum de gas a les llars privades. Scholz també ha descartat prolongar el temps de funcionament de les centrals nuclears.

Tot això per revertir la complicada posició energètica en la qual es troba Alemanya. El 2020, la primera economia de la UE va comprar a Moscou el 34% del petroli consumit, el 45% del carbó i el 55% del gas natural. Una dependència a què caldrà posar fi.

La dependència del gas rus continua sent alta a Itàlia, malgrat que, respecte a l’any passat, s’ha reduït del 40 al 25%. Així ho ha informat el primer ministre Mario Draghi en un recent discurs davant el Consell Europeu. Draghi també ha assegurat que Itàlia ha començat a emmagatzemar gas de cara a l’hivern, una operació que està «anant molt bé».

En veritat, en els últims mesos, el Govern italià ha buscat acords alternatius amb Governs com el d’Algèria, país que aquest any ja li ha entregat a Roma uns 13.900 milions de metres cúbics de gas, un 113% més que el previst abans de la crisi amb Rússia. A més d’això, Itàlia també ha firmat pactes amb Qatar, el Congo, Egipte, Turquia i l’Azerbaidjan.

En el cas d’aquests últims dos països, el gas arribarà a través del gasoducte Transadriàtic, el TAP, un dels projectes energètics recents més importants d’Europa i la construcció del qual va finalitzar a finals del 2020, malgrat les protestes del sector ambientalista.

De la mateixa manera, Roma també ha anunciat plans per alimentar-se de fonts renovables i està estudiant mesures per limitar l’encariment del preu del gas per a la ciutadania i protegir així el poder adquisitiu dels ciutadans italians. Segons Draghi, de fet, els Governs europeus «tenen eines» per donar aquestes ajudes. 

Dit això, encara és una incògnita com Itàlia, un país que importa el 90% del gas que consumeix, planeja reemplaçar la part d’aquest producte que encara procedeix de Rússia. Irene Savio / Roma

La baixa dependència del gas rus per part de Portugal, lleugerament superior al 6% del consum total el 2022, no ha evitat que el primer ministre, António Costa, alertés fa tot just unes setmanes del «risc» que pot suposar un tall del subministrament a partir de la pròxima tardor. El Govern lusità confia a trobar alternatives a les importacions russes i a potenciar la producció d’energies renovables, que ja suposa prop d’un 60% del total.

Entre les solucions plantejades per l’Executiu hi ha la imminent inauguració oficial del complex hidroelèctric de Támega, al nord del país, que suposarà una injecció d’energia equivalent al consum anual de 440.000 vivendes. Falta per veure com afectarà la greu situació de sequera que colpeja pràcticament tot el territori des de l’hivern passat –aquest any està sent el segon més sec des del 1931– i que ha obligat a limitar la producció hidroelèctrica en alguns embassaments en els últims mesos.

Una altra alternativa passa per l’augment de la producció d’energia solar a través de diverses plantes inaugurades recentment, entre elles la planta flotant de l’embassament d’Alqueva, que ha començat a funcionar aquesta mateixa setmana. Amb més de 12.000 panells solars, s’ha convertit en el complex d’aquestes característiques més gran d’Europa. El Govern lusità aposta també per la compra conjunta d’energia a nivell europeu i per la millora de les interconnexions al continent, destacant el port de Sines com un punt d’entrada estratègic per al gas natural liquat procedent dels Estats Units i de l’Àfrica. Lucas Font / Lisboa

El Regne Unit només importa un 4% de gas procedent de Rússia i la seva dependència és menor que la d’altres països d’Europa. La meitat del gas que arriba al país procedeix del mar del Nord i un terç de Noruega. En el cas britànic la gran majoria de les importacions de gas natural liquat, provenen de països com Qatar i els Estats Units i es transporten per mar. Els britànics són també productors de petroli cru i de productes derivats del petroli.

El Regne Unit en canvi té menys capacitat d’emmagatzematge de gas que la majoria dels països d’Europa. Els excedents s’envien al continent quan hi ha una demanda baixa en els mesos d’estiu, però durant l’hivern en canvi importa entre el 20 i el 25% del seu gas a través de dos interconnectars amb països de la Unió Europea.

 D’acord amb el ‘Financial Times’ les autoritats britàniques preparen un pla de contingència en quatre fases que serà posat a prova a partir del setembre en cas d’escassetat greu de subministraments i d’una caiguda de la pressió en el sistema del gas. El pla inclouria el tall precisament de les interconnexions de gas entre el Regne Unit i el continent europeu, així com la interrupció parcial d’aprovisionament a grans empreses industrials i la recomanació als ciutadans de mesures per reduir el consum. El govern, en plena crisi i a l’espera d’un nou Executiu, no ha alertat fins ara el país, com per exemple ha fet Alemanya, de la necessitat de preparar-se per canviar els hàbits energètics. Begoña Arce / Londres

El ministre d’Economia i Finances francès, Bruno Le Maire, va assegurar recentment que el tall total de gas rus a Europa és «l’opció més probable». França, com molts altres països europeus, continua depenent en gran manera de Rússia per al seu subministrament de gas natural i petroli, tot i que en menor mesura que alguns dels seus veïns. El 2020, el país va importar de Rússia el 17% del seu gas i el 13% del seu petroli i derivats, segons la Comissió Europea.

Tot i així, El Govern ha fet una crida als seus ciutadans, administracions i empresa a consumir menys energia. «Hem d’intentar reduir les nostres reserves per passar el pic d’hivern, perquè haurem de ser solidaris amb els altres països europeus. Hem de fer-ho per intentar parar com menys millor la nostra economia», va demanar el president, Emmanuel Macron, anunciant un pla de «sobrietat energètica»

Així, el sector de la distribució a França, que inclou empreses com Carrefour o Casino, apagarà les seves ensenyes al tancament i reduirà la il·luminació i la temperatura a partir de l’octubre a les botigues, en el marc d’aquest pla. Altres mesures plantejades són «suspendre la renovació de l’aire a la nit» .

Tot i així, l’aposta de França per l’energia nuclear és molt sòlida. De fet, és el segon país del món que té més reactors nuclears només per darrere dels Estats Units, i en el seu mix elèctric aquest recurs energètic és fonamental a causa que tradicionalment ha generat entorn del 70% de l’electricitat total.

El president Macron va reforçar l’aposta l’any 2021 passat al prometre que després de dècades sense avenços França tornarà a construir centrals nuclears. El mandatari va prometre almenys sis nous reactors en les pròximes dècades.