Brussel·les demana a tots els estats membres que redueixin un 15% el consum de gas fins a la primavera del 2023

El temor que Rússia tanqui de la nit al dia el subministrament de gas a la Unió Europea ha portat la Comissió Europea a redoblar la pressió perquè els 27 estats membres redueixin el consum d’aquest combustible fòssil tot el que puguin. Concretament, el nou pla d’emergència planteja una retallada del 15% durant els pròxims vuit mesos, des de l’1 d’agost al 31 de març del 2023, amb mesures voluntàries en un primer moment.

Amb la possibilitat, però, de declarar una alerta europea que li permeti fer obligatòria la reducció a tots els estats membres si Vladímir Putin decideix tancar totalment l’aixeta del gas. Per aconseguir el nou objectiu, avisa Brussel·les, tots hauran de posar el seu gra de sorra: consumidors, administracions públiques, llars, propietaris d’edificis, subministradors de gas i indústria.

El pla, batejat amb el nom Estalviar gas per a un hivern segur, apunta que tots els estats membres hauran d’actualitzar abans de finals de setembre els seus plans nacionals d’emergència. En aquests, hauran de detallar les mesures de reducció de la demanda que tenen previst adoptar per complir la retallada del 15% que, segons els càlculs de Brussel·les, permetrà estalviar 45.000 milions de metres cúbics de gas.

Informes cada dos mesos

«Amb aquesta reducció podrem arribar a l’hivern en cas d’un tall total del gas de Rússia», ha assegurat la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Segons la proposta, cada dos mesos els estats membres hauran d’informar l’Executiu comunitari sobre els progressos. Aquells països que sol·licitin a la resta d’estats membres «solidaritat» en el subministrament de gas hauran també de demostrar que han adoptat les mesures promeses per reduir la demanda a escala domèstica.

Per reduir la demanda de forma coordinada a tota la UE, l’Executiu comunitari aposta per substituir el gas per altres combustibles a través d’incentius i l’estalvi energètic global a tots els sectors, amb l’objectiu de garantir el subministrament als clients protegits o altres indústries clau per a l’economia, així com les cadenes de subministrament. «Si se substitueix el gas per altres combustibles i s’estalvia energia aquest estiu, es podrà emmagatzemar més gas per a l’hivern. Actuar ara reduirà l’impacte negatiu sobre el PIB, a l’evitar accions imprevistes en una situació de crisi posterior», defensa la Comissió Europea.

Substitució de combustible

Abans d’arribar a mesures de racionament, Brussel·les recomana esgotar totes les possibilitats de substitució de combustibles, plans d’estalvi no obligatoris i fonts d’energia alternatives. En la mesura que sigui possible, a més, els estats membres hauran de donar prioritat al canvi a energies renovables o opcions més netes, menys intensives en carboni o menys contaminants. Però Brussel·les admet que el canvi al carbó, el petroli o l’energia nuclear pot ser necessari com a mesura temporal, sempre que s’eviti el bloqueig del carboni a llarg termini. 

A més de fomentar l’ús d’altres combustibles per generar l’electricitat, Brussel·les planteja sistemes de subhasta o licitacions per incentivar el canvi en la indústria, a canvi de compensacions o ajudes públiques, així com la reducció del consum de calefaccions i aires condicionats. En aquest terreny, la Comissió insta tots els estats membres que facin campanyes de conscienciació pública per promoure la reducció de la calefacció i la refrigeració a gran escala, i donar exemple prenent aquestes mesures als edificis gestionats per les autoritats públiques.

Notícies relacionades

La UE demana estalviar gas a l’estiu per evitar un racionament dur a l’hivern

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El pla també ofereix directrius als Vint-i-set per determinar la jerarquia dels clients o indústries «no protegides» –els clients protegits com llars, hospitals o escoles estan exempts de qualsevol mesura de racionament– a l’hora de planificar les retallades, en el cas que hagin de racionar en un futur el gas que consumeixen.

La proposta té en compte consideracions econòmiques, si pertanyen a sectors «crítics socialment», com la salut, la seguretat, les refineries i la defensa, així com la prestació de serveis mediambientals, si formen part de cadenes de subministrament transfrontereres en serveis crítics, així com el possible impacte a les instal·lacions en cas de talls i la capacitat de substituir components o productes importats.