Crisi energètica

Aquestes són les mesures de Brussel·les per reduir la demanda de gas a la UE

Aquestes són les mesures de Brussel·les per reduir la demanda de gas a la UE

Epi_rc_es

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

La normativa europea sobre seguretat de subministrament de gas, adoptada el 2017, estableix tres nivells de crisi amb l’objectiu d’homogeneïtzar la resposta a nivell europeu. El primer d’alerta primerenca, en cas d’existir informació fiable sobre un possible deteriorament del subministrament. El segon, d’alerta en cas de confirmar-se el deteriorament en el subministrament a nivell europeu o que dos països declarin la situació. I, en tercer lloc, d’emergència regional o europea en cas d’urgència. A cada nivell els estats membre poden adoptar mesures per restringir, racionar i tallar el subministrament de gas en última instància quan totes les opcions fallen. Des d’aquest dimecres, segons l’últim esborrany de l’Executiu comunitari, la UE se situaria en prealerta. ¿Què implica aquest canvi i quines mesures planteja la Comissió Europea per respondre a la cada vegada més alarmant situació i reduir el consum de gas?

Reduir calefacció i refrigeració

El pla RepowerEU, proposat a mitjans de maig per Brussel·les, ja apuntava a l’estalvi energètic com la manera «més ràpida i econòmica» de fer front a la crisi energètica mitjançant mesures voluntàries, simplement canviant hàbits i comportaments. L’Executiu comunitari contínua en aquesta línia –«tothom pot estalviar gas»– i aposta per campanyes de conscienciació a l’estalvi.

Per exemple, suggereix que en fase d’alerta els estats membre haurien d’introduir objectius de reducció obligatoris a nivell nacional tant en matèria de calefacció com de refrigeració. «Els preus més elevats probablement han induït en part als consumidors a reduir l’ús de la calefacció o l’aire condicionat però podria ser necessària una obligació si els preus no són suficients», afirma Brussel·les que xifra en 11.000 milions de metres cúbics l’estalvi possible canviant hàbits en aquest camp.

Per exemple, l’estalvi podria materialitzar-se des d’aquest estiu, reduint el consum d’electricitat –i indirectament de gas– amb l’aire condicionat. Durant la temporada d’hivern es podrien aconseguir estalvis addicionals amb el desplegament de fonts de calor alternatives per a la calefacció urbana, bombes de calor a les llars, i campanyes d’estalvi per abaixar el termòstat en 1º així com reduir la calefacció dels edificis públics, oficines, i edificis comercials. El pla no esmenta, com en esborranys previs, els 19º.

Carbó i nuclear

La Comissió Europea proposa fomentar la substitució de combustibles tant en la indústria com en la generació elèctrica per apostar, quan sigui possible, per energies renovables o fonts més netes i menys intensives en carboni. El pla contempla la possibilitat d’utilitzar centrals elèctriques de carbó i la suspensió temporal de les limitacions legals per al seu funcionament, que han decidit aplicar alguns estats membre. «Tanmateix, aquestes mesures han de considerar-se sempre com a temporals a curt termini i reversibles, per no crear un bloqueig de carboni a llarg termini, en línia amb l’objectiu de Transició Justa del Pacte Verd Europeu», assenyala.

És més, l’ús d’altres combustibles podria disparar les emissions contaminants tot i que Brussel·les aclareix que és possible «sota certes condicions» una derogació de les regles en cas de necessitats de subministrament. El pla també obre la porta a ajornar el tancament de centrals nuclears com es plantegen països com Bèlgica –el primer ministre Alexander de Croo ha sol·licitat prolongar el funcionament del reactor Tihange 2 fins que passi el pic hivernal– o França.

Compensacions econòmiques

El pla també recomana als estats membre que posin en marxa mecanismes de subhasta o licitacions per compensar les indústries que es proposin reduir el seu consum de gas. És a dir, aquelles indústries més ben situades per reduir la seva demanda podrien oferir-se voluntàriament a canvi d’una compensació.

Una altra possibilitat per als consumidors industrials seria acordar prèviament canvis contractuals a la producció cap a una regió menys exposada a talls en el subministrament. En cas d’emergència, les empreses podrien traslladar la seva producció a una regió menys exposada a talls en el subministrament tot i que sempre que fos compatible amb les regles de la competència.

Finalment, Brussel·les suggereix el que denomina contractes «interrompibles» o el que és el mateix, compensacions econòmiques predeterminades que es concedirien per un nivell –també predeterminat– de reducció del volum de gas consumit durant un període determinat. Tot i que en principi no s’ajustarien a un tall complet de Rússia, Brussel·les considera que poden ajudar a estalviar gas.

.