La UE demana estalviar gas a l’estiu per evitar un racionament dur a l’hivern

L’Executiu comunitari aposta de moment per una reducció voluntària del consum de gas –el document manté una X en el percentatge a expenses de la negociació final en l’escola de comissaris tot i que podria oscil·lar entre un 5 i un 15%– durant «almenys els pròxims 8 mesos». Tanmateix, en una segona fase, i si la situació es deteriora en les pròximes setmanes o mesos o deriva en una situació d’emergència en almenys dos països, la Comissió Europea proposa legislar per fer vinculant l’estalvi. «En un primer pas, els estats membre tenen la possibilitat d’aplicar les reduccions necessàries de manera voluntària», però «si la situació es deteriora i resulta necessari activar una alerta de la UE, segons el marc establert en la proposta d’emergència, s’aplicaria un objectiu vinculant de reducció de la demanda de gas», assenyala l’esborrany que urgeix els Vint-i-set a actualitzar els plans d’emergència nacionals i identificar possibles mesures de reducció per a finals de setembre.

Organitzacions com l’Agència Internacional de l’Energia (AIEA) ja han avisat que la UE no tindrà més remei que retallar el seu consum en 12.000 milions de metres cúbics en els pròxims tres mesos. Només així tindrà capacitat de continuar omplint els seus dipòsits subterranis, per arribar a novembre amb les seves reserves al 80%, tal com estableix la legislació europea (90% a partir de l’hivern del 2023) aprovada aquest any. Però si el gegant Gazprom decideix no reobrir aquest 21 de juliol el gasoducte Nord Stream 1, en parada tècnica rutinària de manteniment des de fa deu dies, i que ha reduït el flux de gas entre Rússia i Alemanya un 60% en la primera meitat del 2022, i talla totalment els enviaments, arribar a l’objectiu serà impossible.

El gas liquat, insuficient

Tot i que la diversificació i les importacions de gas natural liquat (LNG) de tercers països diferents de Rússia han augmentat considerablement aquest any, gràcies a acords amb els Estats Units, Noruega, Israel i l’Azerbaidjan aquest dilluns, aquests enviaments seran insuficients per compensar la pèrdua del gas rus que afecta ja parcialment o totalment 12 països de la UE, incloent-hi Alemanya, els Països Baixos, Polònia i Finlàndia, que augura, segons els tècnics comunitaris, «un hivern potencialment difícil» perquè «no hi ha motius» per pensar que les circumstàncies hagin de canviar. 

És més, a Brussel·les es posen en el pitjor escenari possible. «Quan preparem els plans de contingència d’hivern ens basem en el pitjor escenari possible. I el pitjor escenari possible és que hi haurà una interrupció completa de Gazprom», ha reconegut aquest dimarts el portaveu de la Comissió, Eric Mamer. A data de 17 de juliol, el nivell de gas emmagatzemat als 18 països europeus que compten amb aquest tipus d’instal·lacions amb prou feines supera el 64% i les simulacions suggereixen que podria oscil·lar «entre el 65 i el 71%» a l’inici de la temporada d’hivern.

A Bulgària, un dels primers països als quals Moscou va tallar el subministrament per no plegar-se a les exigències de Vladímir Putin i pagar en rubles, els seus dipòsits estan al 40%; a Croàcia, al 43%; a Hongria, al 46% i a Letònia al 48%. A Portugal, mentrestant, la seva capacitat ja està al 100%; a Polònia, al 98%; a Suècia, gairebé al 85%; a Dinamarca, al 83%; al 75%, a la República Txeca i al 74% a Espanya, segons l’últim inventari disponible.

Uns nivells que en vista de l’amenaça russa –i tot i que la UE ha aconseguit reduir la seva dependència de Rússia del 40 al 20%– anticipen problemes perquè el tancament de l’aixeta russa podria arribar «en qualsevol moment» i afectarà més uns països que d’altres, en funció de la seva dependència de les importacions russes, la seva capacitat de diversificació a curt termini i el paper del gas en el seu mix energètic o la producció industrial. Així que, anticipar-se serà crucial perquè si no s’actua la caiguda del producte interior brut serà brutal. Segons el Fons Monetari Internacional, un tancament total de l’aixeta podria enfonsar l’economia en un 3% i fins i tot un 6% en els socis més dependents de Rússia. Segons Brussel·les, l’impacte econòmic podria oscil·lar entre un 0,6 i 1% del PIB i fins i tot més a un «hivern més fred» o de no adoptar mesures que podria desplomar l’economia europea entre un 0,9 i 1,5%.

Mesures a aplicar

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

Tot i que tant les llars com sectors essencials, com hospitals i infraestructures crítiques, estan considerades «clients protegits» i no haurien de veure’s afectats en cas de talls de subministrament, la Comissió Europea fa una crida a limitar l’aire condicionat des d’aquest estiu i la calefacció a l’hivern en edificis públics. En el cas de les empreses, Brussel·les suggereix que estalviïn substituint el tipus de combustible que utilitzen i permetent que els països subvencionin el canvi. 

A més, i tot i que podria portar a un augment de les emissions contaminants, la Comissió Europea també obre la porta a reactivar l’ús de les centrals de carbó per generar electricitat, sempre que les mesures per fomentar el canvi siguin temporals, i fins i tot a prolongar la vida de les centrals nuclears. El pla també contempla subhastes per incentivar l’estalvi entre els clients industrials a canvi de compensacions, mesurades per reduir el consum en plantes de generació no crítiques i proporciona directores als Vint-i-set sobre com racionar el gas en cas d’emergència entre els diferents sectors econòmics així com un mecanisme per identificar i mitigar l’impacte a les cadenes de proveïment transfrontereres.