Brussel·les demana calma i recorda a Espanya que pot ser solidària redirigint gas cap al nord

La pressió contra la proposta de reduir un 15% el consum de gas en els pròxims 8 mesos a la Unió Europea augmenta mentre Brussel·les demana calma. «És extremadament important mantenir el cap fred, malgrat les altes temperatures, per debatre la millor resposta que s’ha de donar a aquesta crisi», ha recomanat aquest divendres Eric Mamer, portaveu de la presidenta, Ursula von der Leyen, davant l’enrenou suscitat en els últims dos dies pels plans d’estalvi de gas i el rebuig dels països del sud. Des de l’Executiu comunitari recorden que el nivell d’interconnexions de gas entre Espanya i França, al contrari del que passa amb l’electricitat, és considerable i que la Península Ibèrica podria enviar «milions de metres cúbics de gas» cap al nord en cas d’interrupció total del subministrament de Rússia.

«El grau d’interconnexió és del 30%» així que «hi ha milions de metres cúbics de gas que poden ser transferits d’Espanya a la resta d’Europa», ha recordat el portaveu comunitari. I no només a través de canonada. Espanya també podria redirigir part del subministrament de gas natural liquat que entra a través dels ports espanyols i que no utilitza amb l’objectiu de guanyar temps per omplir les reserves europees, al 65% de mitjana aquesta setmana, per sota del 80% que hauran d’assolir per a l’1 de novembre.

L’Executiu comunitari és conscient que els seus plans de contingència, davant un eventual tancament total del gas rus, han caigut com una galleda d’aigua freda en algunes capitals europees com Madrid i Lisboa, les dues primeres a reaccionar amb una inusitada duresa. Però els plans tampoc agraden en altres països del sud com Grècia, Itàlia i Malta, ni de l’est d’Europa com Polònia i Hongria. «Que hi hagi debat sobre un tema tan important no és sorprenent, és natural en una unió democràtica com la UE», ha dit, traient ferro, el mateix portaveu sobre els desacords dels últims dies.

Interrogants per aclarir

Per a alguns el principal problema és el paper secundari del Consell (òrgan que representa els governs) a l’hora d’activar una situació d’alerta europea, que desencadenaria l’obligatorietat de l’estalvi del 15%, i que deixaria la decisió en mans de la Comissió Europea. També suscita molts interrogants el percentatge d’estalvi, perquè és igual per a tots els estats membres independentment del grau de dependència que tinguin uns i d’altres del gas rus, així com les especificitats nacionals a l’hora d’activar una reducció obligatòria o les circumstàncies en les quals es pot derogar aquesta retallada.

Mentrestant Alemanya, que durant anys ha apostat pel gas barat procedent de Rússia i ha mantingut la forta dependència de Moscou, demana solidaritat. «Ningú hauria de cometre l’error de pensar que només hi ha un estat membre que depèn del gas rus. Només s’esmenta un país en els mitjans (de comunicació), però mirin les importacions de gas de Rússia a Europa. Hi ha molts més països que n’importen», ha recordat el portaveu de Von der Leyen prenent clar partit pel gegant alemany. El raonament és simple: si Berlín pateix tot el continent europeu acabarà pagant els plats trencats.

Impacte econòmic

Notícies relacionades

Aquestes són les mesures de Brussel·les per reduir la demanda de gas a la UE

¿Què agrada al Govern i què no del pla anticrisi energètica de Brussel·les?

«Tots hem de ser conscients del fet que el que pot començar com un problema en l’àmbit de l’energia es pot convertir ràpidament en un problema econòmic. Ningú té interès en l’economia europea d’haver d’afrontar les conseqüències globals de dificultats significatives en una de les seves grans economies, com Alemanya o d’altres», ha afegit recordant que la prosperitat europea deriva del mercat únic que ha permès integrar la producció industrial europea i el comerç. Segons el pla de contingència europeu, en cas de tall de gas rus i de tenir un hivern fred, el PIB de la UE podria retrocedir entre un 0,9 i 1,5% . «No es tracta només de solidaritat amb els països que poden patir la crisi energètica ‘per se’, sinó de solidaritat amb tots els estats membres en termes econòmics per fer front a les conseqüències», afegeixen a Brussel·les.

Els plans s’enfrontaran al primer gran debat dimarts vinent en una reunió de ministres d’energia extraordinària que es preveu intensa. Fins aleshores els ambaixadors europeus intentaran llimar les asprors –hi ha reunions aquest divendres i dilluns– per acostar postures. Perquè els plans de Brussel·les rebin el vistiplau hauran d’aconseguir el suport d’una majoria qualificada d’estats membres.