Itàlia anirà a noves eleccions després de la dimissió de Draghi

El president italià, Sergio Mattarella, ha dissolt el Parlament i convocarà eleccions després de la impossibilitat de Mario Draghi de seguir governant. Draghi ha tornat a presentar la seva dimissió i, aquest cop, de forma definitiva. L’excap del Banc Central Europeu es mantindrà en funcions només per als assumptes ordinaris, segons ha comunicat el secretari general de la presidència de la República, Ugo Zampetti.

Després d’una convulsa setmana de negociacions infructuoses amb els seus socis de Govern, Draghi ha pres la seva decisió després de perdre dimecres el suport parlamentari al Senat. L’economista encapçalava una coalició d’unitat nacional des del febrer del 2021 en la qual hi havia gairebé tots els partits de l’hemicicle, excepte els ultres Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni. La setmana passada la crisi es va desencadenar en la seva coalició després que l’M5S no votés una moció de confiança, desmarcant-se de la resta dels seus socis, cosa que va empènyer Draghi a presentar la dimissió per primera vegada.

«Com veieu, de vegades també el cor d’un banquer també s’utilitza. Gràcies per tota la feina feta en aquest període», ha dit Draghi, ja completament resignat i commogut. «Vaig a veure el president de la República per comunicar les meves intencions», ha afegit Draghi al Congrés. Tot seguit, s’ha desencadenat un gran aplaudiment.

El president Mattarella té previst trobar-se aquesta tarda amb els presidents del Senat, Elisabetta Casellati, i del Congrés italià, Roberto Fico. Després d’això, la continuació de la crisi és encara una incògnita. S’obre, d’aquesta manera, un moment d’extrema volatilitat política per a Itàlia. I el full de ruta s’anuncia convuls. De fet, el president italià no té gaires opcions per sortir de l’embolic polític, i una és la convocatòria d’eleccions generals anticipades aquesta tardor, tal com assenyalen els analistes a hores d’ara.

Avantatge de la dreta

En cas de celebrar-se eleccions, els partits de la dreta tindrien avantatge, ja que els tres principals d’aquesta ideologia voregen –junts– gairebé el 50% dels consensos en cas de comicis, d’acord amb els últims sondejos disponibles. Es tracta de Germans d’Itàlia, de Giorgia Meloni; la Lliga, de Matteo Salvini, i Forza Italia, de Silvio Berlusconi. En les últims dies, els seus líders s’han reunit en múltiples ocasions.

Per això Meloni, l’única del grup que no era part de la coalició que recolzava Draghi, ha sigut una de les que més s’han fregat les mans en les últimes hores. La raó és que el seu partit, hereu del postfeixista Moviment Social Italià, que té postures controvertides en matèria d’immigració i la Unió Europea, és en l’actualitat el primer partit a Itàlia per intencions de vot. «Volem un Govern seriós, fort i responsable», esgrimia Luca Ciriani, portaveu de Germans d’Itàlia al Senat.

Preocupació dels aliats

La convulsió política italiana també ha provocat estupor entre els aliats internacionals d’Itàlia, que. tot i així. s’han abstingut de les declaracions incendiàries. «L’aliança amb Itàlia és forta i continuarem col·laborant en qüestions prioritàries, com el suport a Ucraïna contra l’agressió de Rússia», ha dit una portaveu de la Casa Blanca nord-americana.

Notícies relacionades

Draghi reconsidera la seva dimissió i proposa construir un nou pacte de Govern

L’ombra de Putin plana sobre la dimissió de Draghi

La situació tampoc ha deixat indiferent Brussel·les. «La caiguda del Govern de Draghi és un desastre per a Itàlia, però també per a Europa. Tot això amb la complicitat del Partit Popular europeu. ¿Avui també aplaudirà la posició que ha pres el seu partit a Itàlia?», han escrit a Twitter els socialistes espanyols al Parlament europeu.

La president de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, «ha posat l’èmfasi repetidament en l’estreta i constructiva cooperació amb el president Draghi», ha comentat, per la seva banda, el portaveu de la funcionària europea, Eric Mamer, a l’afegir que s’espera que la col·laboració amb les autoritats italianes continuï