¿Com estalviaran energia els països europeus?

Dins d’un pla per reduir el consum innecessari d’energia, el Govern francès prohibirà per decret la climatització de comerços i oficines que tinguin les portes obertes. La directiva sancionarà també la publicitat lluminosa durant part de la matinada.

Deixar les portes obertes amb l’aire condicionat o la calefacció en marxa «augmenta el consum un 20% i a més és absurd», va destacar la ministra de Transició Ecològica, Agnes Pannier-Runacher. Durant l’onada de calor de la setmana passada, en la qual es van batre rècords de temperatura en àmplies zones del país, diverses ciutats com París o Lió van prohibir aquesta pràctica. Ara, el Govern la vol generalitzar a tot el país sota l’amenaça d’una multa de 750 euros. Quant a la prohibició de la il·luminació dels cartells publicitaris i dels aparadors, ja opera en ciutats de menys de 800.000 habitants entre la 1.00 hores i les 6.00 hores. A les grans ciutats depèn d’ordenances municipals.

El pla del Govern és estendre aquesta apagada a tot el país i la sanció serà de 1.500 euros, va explicar la ministra. Tanmateix, hi haurà excepcions per a les estacions ferroviàries i els aeroports, que estan oberts contínuament. Pannier-Runacher va apostar pel diàleg amb les empreses a tots els sectors per aconseguir retallades en el consum innecessari. Per exemple, el sector de la distribució a França va presentar dilluns passat un «protocol energètic de crisi» que es posarà en marxa a partir del 15 d’octubre per reduir el consum d’electricitat. Aquest pla inclou mesures com limitar la calefacció a les botigues a 17 graus a l’hivern, apagar els llums quan es tanquin els establiment o una reducció de la intensitat lluminosa amb caràcter sistemàtic.

La ministra assegura que s’estan prenent altres mesures, com el cens dels grups electrògens i el diàleg amb els sectors que més energia consumeixen, amb l’objectiu d’evitar talls d’electricitat el pròxim hivern. «Totes les accions que posarem en marxa haurien de permetre evitar-ho», va assegurar. Sí que va insistir que empreses i ciutadans «han d’estar més ben informats del seu consum» per les empreses energètiques, que també haurien d’aplicar «tarifes que incitin a la sobrietat».

En canvi, el Govern francès no preveu per ara reduir en 10 quilòmetres per hora la velocitat màxima de les autopistes, que en aquest país és de 130 quilòmetres per hora, una recomanació de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE).

El Govern britànic va anunciar al maig un paquet de mesures per ajudar les llars a afrontar el descomunal increment del rebut de la llum i el gas. L’ajuda, per una suma entorn dels 15.000 milions de lliures (17.660 milions d’euros), eleva a 37.000 milions (43.570 milions d’euros) l’aprovat perquè les famílies britàniques més necessitades puguin suportar l’elevat cost de la vida a què s’ha sumat l’augment del preu dels aliments. El paquet es finançarà en part amb la introducció d’un impost temporal del 25% als beneficis de les empreses del petroli i gas, però no s’aplicarà a les elèctriques. El gravamen inclourà una nova desgravació del 80% per inversions.

Les ajudes inclouen un pagament únic de 760 euros a les llars amb ingressos més baixos. Els pensionistes rebran 353 euros i 177 euros els discapacitats. També s’ha doblat el descompte a la factura d’energia que des de l’octubre passarà a ser de 470 euros. De tot això es beneficiarien uns vuit milions de les llars que es troben més en precari.

Les autoritats no han trobat ara directrius per a l’estalvi d’energia, ni hi ha amenaça de restriccions en el subministrament. El Regne Unit té una menor dependència del gas rus. A la recerca d’una futura independència energètica del país, el Govern va autoritzar la setmana passada la construcció d’una nova planta nuclear, Sizewell C, que anirà a càrrec de la companyia elèctrica francesa EDF i estarà situada al comtat anglès de Suffolk. BEGOÑA ARCE

Les autoritats italianes estan estudiant un pla d’estalvi energètic que, de moment, no ha entrat en vigor, però que el país compta amb posar en marxa en cas que Moscou deixi de subministrar dràsticament el país transalpí. El projecte, parcialment anticipat a mitjans de juliol, preveu una sèrie de mesures, tant per reduir els consums de famílies com d’empreses i de les institucions públiques, que seran aplicades en cas de ser necessari.

Dins d’aquest pla per reduir el consum d’energia, es preveuen mesures com la retallada de la il·luminació pública en fins a un 40% (segons la ciutat), i el tancament anticipat de botigues (a les set de la tarda) i d’oficines públiques. Aquestes últimes també podrien veure’s obligades a limitar als 27 graus de temperatura l’aire condicionat en els períodes més càlids, i als 19 graus la calefacció en els períodes hivernals. De fet, per al pròxim hivern, també s’ha previst la reducció de la calefacció a les cases de 2 graus –amb també limitacions horàries per a l’ús d’estufes– i, en cas que l’escassetat sigui molt greu, també hi podria haver apagades nocturnes per a les llars.

A més, en el cas de les empreses que gasten molta energia, s’ha establert la possibilitat de talls d’electricitat temporals, tot i que aquestes companyies podran igualment recórrer a les anomenades reserves estratègiques, és a dir, reserves d’emergència de gas i petroli aplegades durant el període estiuenc en les fases menys alcistes. Amb això, el pla d’Itàlia també preveu un ús més gran de les centrals de carbó que queden al país.

El Govern alemany, i especialment el seu ministre d’Economia, el verd Robert Habeck, fa mesos que demana a ciutadania i indústria limitar en la mesura possible el consum de gas. L’objectiu exprés és arribar al pròxim desembre amb almenys un 90% de reserves per evitar el racionament o, al pitjor dels escenaris, un col·lapse industrial que suposaria desproveïment de determinats productes, augment d’atur i un consegüent agreujament de la inflació.

 El ministre i vicecanceller Habeck ha presentat un paquet d’estalvi energètic que prescriu una revisió tècnica dels sistemes de calefacció de llars, edificis públics i empreses, i ordena una reducció general del consum de gas en administració i indústria. Als edificis públics i d’empreses, Habeck vol que les calefaccions es mantinguin apagades en passadissos i vestíbuls. 

 Algunes declaracions del ministre d’Economia també han generat discrepàncies a Alemanya. Una és la recomanació de dutxar-se amb aigua freda, cosa que ha desencadenat les crítiques de membres dels liberals de l’FDP, socis de Govern d’Els Verds en l’Executiu federal, i també de l’oposició.

 Els esforços semblen estar donant fruits. L’Agència Federal de Xarxes –òrgan regulador del mercat energètic alemany– ha confirmat que el consum de gas és, aquest 2022, un 14% menor que en el mateix període de l’any passat. Tanmateix, el seu director, Klaus Müller, considera el percentatge insuficient per aconseguir els objectius del Govern federal: «Hem d’arribar al 20%», ha dit Müller a l’agència alemanya DPA sobre la meta d’estalvi.