Sant Petersburg i la màfia Tambov, els primers tractes de Putin amb el crim organitzat

Petrov mai va complir el seu compromís de tornar a Espanya, a diferència d’altres presumptes integrants menors del seu clan mafiós, absolts finalment el 2018 per falta de proves sobre l’origen criminal dels fons. I és que el seu es tractava d’un cas amb implicacions molt més severes i perilloses per a l’Estat rus. L’acusat, en realitat, estava considerat el líder de Tambóvskaia-Malixeva, un dels principals grups mafiosos de Rússia, establert a Sant Petersburg; una lògia corrupta implicada en tota mena d’activitats criminals, incloent delictes de sang; un sindicat del crim amb què el president Rússia, Vladímir Putin, havia pactat, durant el període en què va treballar com a tinent d’alcalde de la segona ciutat russa, cap als anys 90, repartir-se els beneficis d’un dels principals negocis locals, segons ha revelat la periodista britànica Catherine Belton al seu llibre Los Hombres de Putin; com la KGB se apoderó de Rusia i se enfrentó a Occidente.

«Van forjar [l’actual president rus i la màfia Tambóvskaia] una relació molt pròxima; Putin va intentar establir la seva pròpia terminal petrolera al port; els grups del crim organitzat que controlaven el negoci van reaccionar i van amenaçar la seva família; va haver d’enviar les seves filles a Alemanya; durant aquest procés, se’n va adonar que no podia vèncer i va unir forces amb ells», explica Belton a EL PERIÓDICO en to contundent.

L’operació Troica, a més, esquitxava nombrosos integrants de l’entorn més pròxim de l’actual president rus, en particular, Aleksandr Bastrikin, antic company de classe de Putin i actual president del Comitè d’Investigació de Rússia, òrgan equivalent a la Fiscalia Anticorrupció d’Espanya. Es tracta d’un home que durant els últims anys ha dirigit les actuacions judicials contra l’oposició encapçalada per Aleksei Navalni i a qui el cap d’Estat acaba d’encarregar la investigació del que va qualificar com a temptatives de «desprestigiar» l’Exèrcit rus, atribuint-li de forma falsa, segons Moscou, massacres i bombardejos indiscriminats a Ucraïna contra la població civil, un delicte que a la Rússia actual pot comportar 15 anys de presó.

Posició de privilegi

D’acord amb l’escrit presentat per la fiscalia davant l’Audiència Nacional, des de la seva privilegiada posició com a alt funcionari de la justícia russa, Bastrikin va actuar en nombroses ocasions en benefici d’un poderós criminal com Petrov. I és precisament per aquesta raó per la qual el líder mafiós encausat a Espanya mai va tornar al nostre país: «A Rússia no estaven interessats que sortís a la llum la connexió de Petrov amb algú tan important del cercle íntim de Putin com Bastrikin», afirmen a aquest diari fonts pròximes a la investigació.

Notícies relacionades

Putin encarrega investigar els crims d’Ucraïna a un fiscal que Espanya vincula a la màfia

Entrevista | Catherine Belton: el Kremlin va evadir «centenars de milers de milions de dòlars» per a operacions d’ingerència

El cas és l’exemple fefaent d’un fenomen que inquieta molt juristes i experts: la impossibilitat de distingir entre l’Estat rus, la seva classe política i el crim organitzat. A la Rússia de Putin, coincideixen molts analistes, és freqüent que els grups mafiosos tinguin contactes privilegiats i fins i tot es coordinin amb legisladors i comandants d’unes forces de seguretat encarregades, en teoria, de combatre’ls, que al seu torn participen dels beneficis monetaris que generen aquestes activitats delictives.

Quan a Espanya es va llançar l’operació Troica, poca gent al nostre país era conscient de les importants implicacions que acabaria tenint el cas. Però la investigació judicial va ocasionar tal enrenou intern al Kremlin que finalment es va convertir en el desencadenant de l’assassinat d’Aleksandr Litvinenko, l’exagent de l’FSB enverinat el 2006 a Londres amb poloni. Coneixedor de tot això, Litvinenko, que llavors col·laborava amb el CNI, ja havia informat els serveis d’intel·ligència espanyols de les connexions entre el crim organitzat a Espanya, alts funcionaris russos i el president rus, i havia de viatjar a Espanya per explicar totes aquestes revelacions davant un jutge. «Tot i que ja estava considerat un traïdor, la seva disposició a declarar va ser el detonador (del seu assassinat) perquè sabem que Espanya era un canal molt important per al blanqueig de diner del KGB», assenyala Belton.