Finlàndia: el país més feliç del món està preparat per a la guerra

Finlàndia és una fortalesa, per més que el seu envejable estat del benestar, la seva cultura política basada en el pacte o una diplomàcia que recorre a la intimitat de la sauna per desembussar el diàleg suggereixin el contrari. Repartits per tot el país hi ha més de 50.000 búnquers i refugis antiaeris, construïts en soterranis d’apartaments i espais públics a partir dels anys quaranta del segle passat, quan Finlàndia va lliurar dues guerres amb la Unió Soviètica després de ser envaïda per 450.000 soldats de Stalin al gèlid hivern de 1939, un Stalin que buscava allunyar les fronteres nord-occidentals de l’URSS per protegir Sant Petersburg d’un possible atac alemany. «Tots som víctimes de la nostra història», afirma l’excap de la intel·ligència militar finlandesa, Pekka Tovari, davant les aigües plàcides del Golf de Finlàndia. «Hem tingut desenes de guerres amb Rússia i l’amenaça gairebé sempre ha vingut de l’est, per això mai hem baixat la guàrdia». 

En la mentalitat dels dirigents finlandesos, la Guerra Freda mai va acabar del tot. Mentre altres països europeus s’aprimaven els seus exèrcits, enterraven la mili i retallaven la despesa en Defensa, Finlàndia va mantenir el servei militar obligatori i la talla d’unes Forces Armades capaces demovilizar a 285.000 soldats en temps de guerra. A què cal sumar un cos de reservistes amb prop de 900.000 membres i 300.000 civils armats amb una llicència de caça, xifres imponents per a un país amb menys de sis milions d’habitants. «Som un país petit en població i densitat amb una frontera llarguíssima amb Rússia», diu l’exsecretària d’Estat del ministeri d’Exteriors finlandès, Teija Tiilikainen. «Aquesta vulnerabilitat geopolítica, unida a la nostra proximitat a un veí inestable, impredictible i de vegades agressiu, han modelat la nostra política de Defensa». 

Tomb respecte a l’OTAN

Aquest veí va tornar a ensenyar les empentes el desembre, quan el Kremlin va amenaçar amb «serioses conseqüències polítiques i militars» si Finlàndia i Suècia movien fitxa per integrar-se a l’OTAN. Per a molts va ser un aspre déjà-vu dels temps de la Guerra Freda, quan 100.000 soldats soviètics pentinaven les fronteres finlandeses i Hèlsinki havia de consensuar amb Moscou les seves postures en política exterior o abstenir-se en les votacions de l’ONU, una mena de tutela que va coartar la sobirania del país. «Aquelles amenaces van ser contraproduents», diu Tiilikainen a l’altre costat del telèfon. «Quan va començar la guerra d’Ucraïna, l’opinió pública va canviar de la nit al dia. Es va passar de poc més d’un 20% de suport a l’entrada en l’OTAN a més d’un 60%». La neutralitat d’abans havia volat pels aires.

La invasió també va servir per reafirmar l’estratègia de Defensa del país, coneguda com a «defensa integral», en la qual s’involucra tot el Govern i bona part de la societat per reaccionar davant qualsevol escenari de crisi. La llei prescriu algunes mesures. La construcció de búnquers subterranis als edificis de certes dimensions és una d’elles. Però n’hi ha d’altres, com la necessitat de presentar un pla per demolir amb rapidesa cada pont que es construeix o l’obligació que té el Govern de mantenir permanentment reserves d’aliments i combustible per proveir la població durant un mínim de tres mesos, segons les fonts consultades. 

«A partir dels 2000 ens vam adonar que la guerra ja no era necessàriament la nostra principal amenaça», assegura Tovari, l’antic cap de l’espionatge militar. «N’hi havia d’altres com el terrorisme, les pandèmies, la migració massiva o els atacs cibernètics. Totes les agències del Govern es van posar d’acord per mobilitzar recursos i tenir molt clar les responsabilitats de cada un en situacions com aquestes». Entre altres coses, Finlàndia va reduir la seva dependència energètica de Rússia, de manera que quan Putin va optar fa uns mesos per tallar en sec el gas que rebia el país, Hèlsinki amb prou feines es va immutar. El gas rus només representa el 5% del seu mix energètic. 

Cursos militars per a les elits

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La «defensa integral» finlandesa té també un component social molt marcat. Desenes de milers dels seus ciutadans han passat pels anomenats cursos de defensa nacional, creats per formar les elits dirigents (directius d’empreses, alts funcionaris, polítics o periodistes) en els principis de la defensa col·lectiva. Tuomas Forsberg, professor de Relacions Internacionals, va complir amb les quatre setmanes que dura el curs fa gairebé dues dècades. «Més que ensenyar-te a fer la guerra, t’ensenyen sobre cadenes de subministraments, gestió de crisi o el marc legal en situacions d’emergència», assegura davant la Universitat de Hèlsinki. «Un dels avantatges de viure en un país petit és que la gent es coneix i en una situació de crisi aquestes xarxes interpersonals poden ser molt valuoses», afegeix Forsberg. 

A poc més d’una hora de la capital per carretera, Timo Vainio ven i repara armes en un petit taller al costat de casa seva, perduda per un camí de terra incrustat al bosc. «No ha augmentat la venda d’armes perquè les lleis són estrictes, però sí que s’ha doblat el preu de la munició, cosa que suggereix que tant els reservistes com els caçadors estan preocupats», diu aquest veterà de l’exèrcit, que va servir al Líban i Kosovo. «La història ens ensenya que Rússia és una amenaça per a Finlàndia, però portem molt temps preparant-nos per a això. Passi el que passi, podrem sobreviure», afegeix abans de pujar al cotxe per anar-se’n a pescar.