¿Què està passant a Kosovo? Les claus de la crisi amb Sèrbia

Han passat 23 anys des que es va donar per finalitzada la guerra de Kosovo, però des d’aleshores mai s’ha arribat a aconseguir la normalitat en un territori encara pendent de reconeixement oficial per nombrosos països, entre els quals, cinc de la Unió Europea, inclosa Espanya. La guerra va tenir lloc a l’exregió sèrbia entre finals de febrer del 1998 i l’11 de juny del 1999 i va enfrontar les forces de la República Federal de Iugoslàvia (que en aquell moment estava composta per les Repúbliques de Sèrbia i Montenegro) i el grup rebel albanès de Kosovo, conegut com l’Exèrcit d’Alliberament de Kosovo (ELK), amb suport aeri de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), i suport a terra de l’Exèrcit albanès. Després de la guerra, Kosovo es va convertir en un territori autònom sota la tutela de les Nacions Unides, que posteriorment es va encarregar de determinar el futur estatus del territori. Les converses van començar el 2006 i l’ONU va acollir 17 rondes de negociacions entre Kosovo i Sèrbia, però el pla d’independència kosovar negociat per l’expresident finlandès Martti Ahtisaari va ser rebutjat per Sèrbia. Kosovo va declarar la independència el 2008, però encara no és reconegut per Sèrbia com a Estat independent, tot i que sí que ho fan més de 100 països.

Diumenge es van iniciar una sèrie d’enfrontaments entre Kosovo i Sèrbia amb bloquejos dels passos fronterers i carreteres a poques hores del previst començament de la prohibició de documents i matrícules sèrbies a Kosovo. Poc abans, la Policia de Kosovo havia tancat els passos fronterers de Brnjak i Jarinje per al trànsit i va desplegar les patrulles al nord kosovar, on es concentra la minoria sèrbia, amb la finalitat d’efectuar aquests controls i canvis de documentació. Els serbis, que s’oposen a les noves mesures, van instal·lar barricades a les carreteres que porten de Mitrovica, on són majoria, cap aquests dos passos fronterers. Sèrbia i Kosovo es van acusar mútuament d’intents de desestabilitzar la regió. Segons les noves mesures, les persones que entrin a Kosovo amb carnets d’identitat serbis rebran un document temporal kosovar vàlid durant 90 dies. A més, les matrícules emeses per Sèrbia per a ciutats kosovars de majoria sèrbia hauran de ser substituïdes per les oficials de Kosovo. El conflicte entre les dues parts va començar al setembre del 2021, quan Kosovo va ordenar que tots els conductors que entressin al país des de Sèrbia utilitzessin matrícules provisionals vàlides durant 60 dies, una mesura que ja estava en vigor per als conductors que entressin a Sèrbia des de Kosovo des del 2008.

La Força de l’OTAN per a Kosovo (KFOR) és una força militar multinacional que va entrar a Kosovo el 12 de juny del 1999, dos dies després que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovés la resolució 1.244 amb l’objectiu de mantenir l’ordre i la seguretat a Kosovo, mantenir els punts acordats en l’acord de pau i donar assistència al programa de la missió de l’ONU a Kosovo (UNMIK). Aquest diumenge a última hora va anunciar que «està preparada per intervenir» en el cas que es posi en perill l’estabilitat del nord de Kosovo, després que s’iniciessin les confrontacions. «La KFOR prendrà totes les mesures necessàries per mantenir un entorn segur a Kosovo en tot moment, d’acord amb el seu mandat de l’ONU», va fer saber en un comunicat al seu compte de Twitter, després de l’augment de les tensions al nord de Kosovo registrat en les últimes hores.

El president espanyol, Pedro Sánchez, es va reunir aquest cap de setmana amb el seu homòleg serbi Aleksandar Vučić, amb qui va mantenir una trobada en què va traslladar el seu suport a Sèrbia. «Ens uneix el convenciment de la necessitat de garantir el Dret internacional i la integritat sobirana dels Estats. Recolzem Sèrbia en tot el que té a veure amb Kosovo», va remarcar el cap de l’Executiu. El Govern recolza el diàleg Belgrad-Pristina, però sense que suposi un canvi en la posició històrica de Madrid en aquest conflicte. Cinc països de la UE, inclosa Espanya, no reconeixen la declaració unilateral d’independència kosovar del 2008. La UE, malgrat tot, exerceix de mediadora en les negociacions entre Belgrad i Pristina, de les quals dependrien la normalització generalitzada de relacions i les possibilitats d’adhesió dels dos països al bloc comunitari.

Després dels enfrontaments, el Govern de Kosovo ha decidit ajornar un mes, fins a l’1 de setembre, l’aplicació de la prohibició de documents i matrícules sèrbies al seu territori després de les tensions que es van viure ahir a la nit en dos punts fronterers entre els dos països. Segons un comunicat emès ahir a la nit, el Govern del primer ministre, Albin Kurti, condiciona l’ajornament a la retirada de les barricades col·locades pels serbis locals en protesta per la mesura. La nota assenyala que la decisió va ser presa després d’una reunió amb l’ambaixador nord-americà a Kosovo, Jeffrey Hovenier. El president serbi, Aleksandar Vucic, per la seva banda, va declarar que es treballa en el fet «que es calmi la situació».