Els Estats Units maten el líder d’Al-Qaida en un atac d’un dron a l’Afganistan

El president dels Estats Units, Joe Biden, va confirmar aquest dilluns que per ordre seva el Govern nord-americà va matar el líder d’Al-Qaida Ayman al-Zawahiri en una operació antiterrorista portada a terme per un dron a Kabul (Afganistan) durant el cap de setmana.

En una compareixença televisada des del balcó de la Sala Blava de la Casa Blanca a última hora de dilluns, Biden va dir que amb la mort d’Al-Zawahiri «s’ha fet justícia» i que el món ja no ha de témer aquest «assassí despietat i constant». El mandatari es va adreçar a «tots aquelles persones arreu del món que volen fer mal als EUA» i els va assegurar que el seu país es mantindrà sempre alerta i a punt per actuar quan es tracti de defensar la seguretat dels ciutadans nord-americans.

Al-Zawahiri va ser assassinat diumenge al matí en una residència de Kabul, concretament a les 6.18 hora local (1.48 GMT), quan estava al balcó de la residència en què s’allotjava i un dron li va disparar dos míssils Hellfire. Segons la Casa Blanca, únicament el líder d’Al-Qaida va morir en l’operació, i no hi va haver cap dany col·lateral, ni tan sols els membres de la seva família que s’allotjaven amb ell, una cosa en què el mateix Biden havia insistit en diverses ocasions i que havia posat com una de les condicions per procedir amb l’atac.

L’autorització de Biden es va produir uns dies abans de l’atac, el dilluns 25 de juliol, després de diverses setmanes de reunions amb la cúpula militar i d’intel·ligència. Feia mesos que la intel·ligència nord-americana confirmava per via de múltiples fonts i de diferents mètodes que efectivament era Ayman al-Zawahiri qui residia en aquella casa, que mai en sortia i que únicament quedava exposat quan estava al balcó. Segons va indicar en una trucada amb periodistes una alta funcionària del Govern nord-americà, els EUA van arribar a tenir «un grau de confiança alt» que Al-Zawahiri vivia en aquella casa de Kabul.

El líder d’Al-Qaida es va traslladar a la capital afganesa amb la seva família a principis d’aquest any procedent del Pakistan i, d’acord amb la Casa Blanca, el septuagenari encara constituïa una amenaça per als ciutadans, interessos i seguretat nacional dels Estats Units.

Un metge de poques paraules convertit en el terrorista més buscat

L’egipci Ayman al-Zawahiri era un metge que els seus companys de facultat qualificaven de tímid que va arribar a convertir-se en un dels terroristes més buscats del món, el líder de la xarxa Al-Qaida. Al-Zawahiri va morir amb 71 anys més d’una dècada després que succeís Ossama bin Laden, assassinat pels EUA en una operació antiterrorista al Pakistan el 2011, com a màxim dirigent de l’organització.

Una de les últimes vegades que Al-Zawahiri va aparèixer en un vídeo abans de la seva mort va ser en una gravació difosa per Al-Qaida amb motiu del vintè aniversari dels atemptats de l’11 de setembre del 2001 als EUA. En aquest vídeo, titulat ‘Jerusalem mai serà judaïtzat’, es veia Al-Zawahiri vestit amb una túnica i una llarga barba blanca parlant durant més d’una hora sobre una àmplia diversitat de temes, en especial, de la causa palestina. Amb aquest vídeo el grup terrorista va apaivagar els rumors sobre el mal estat de salut del seu líder i fins i tot de la seva mort.

Després de la mort del saudita Bin Laden, fundador d’Al-Qaida, Al-Zawahiri va agafar el timó de l’organització, que es va veure reduïda a una xarxa amb moltes branques però sense un lideratge central, debilitada per les successives pèrdues dels comandants i la presumpta mala salut de l’egipci.

Al-Zawahiri va néixer el 1951 en el si d’una família de classe mitjana al barri cairota de Guiza i, des de la seva adolescència, el seu nom va estar associat als militants islàmics: Amb 15 anys va ser detingut acusat de pertànyer als llavors proscrits Germans Musulmans, i més tard es va unir al grup terrorista Gihad (Guerra Santa), nascut a Egipte a finals dels anys 60. La primera acció terrorista que se li imputa és haver participat el 1981 en l’assassinat del president egipci Anuar el-Sadat (1970-1981) durant una desfilada militar al Cairo, motiu pel qual va passar tres anys a la presó.

Després de ser alliberat, va començar un periple que el va portar a l’Aràbia Saudita, centre de difusió de l’islam més rigorista, purista i intransigent, i al Pakistan, on a Peshawar va prestar ajuda als combatents que lluitaven a l’Afganistan i es va unir al fundador d’Al-Qaida. La seva primera trobada amb Bin Laden, de qui durant anys va ser el més pròxim col·laborador, va ser el 1985 a Peshawar, on van coincidir per organitzar el trasllat de 20.000 combatents voluntaris àrabs contra l’ocupació soviètica de l’Afganistan. D’aquella època data la fundació d’Al-Qaida, creada per combatre el règim prosoviètic de Kabul, i origen del «Front Islàmic Mundial» per combatre els «croats» i els «jueus», i la carta fundadora va ser firmada el 1998 conjuntament per Bin Laden i Al-Zawahiri

A principis dels noranta, va seguir Bin Laden al Sudan quan aquest es va establir a Khartum després de ser expulsat de l’Aràbia Saudita. A mitjans d’aquesta dècada, Al-Zawahiri va viatjar, molt possiblement, als Estats Units i el Regne Unit, utilitzant sempre passaports falsos i a la recerca de donacions per al seu grup. El 1995 va reaparèixer amb Bin Laden en un vídeo, en què tots dos amenaçaven amb represàlies els Estats Units per la detenció del xeic egipci Omar Abdel Rahman, en connexió amb l’atemptat del 1993 contra el World Trade Center de Nova York.

Dos anys després, el Departament d’Estat li va adjudicar el lideratge de les Avantguardes de la Conquesta, un grup escindit de la Gihad, vinculat al principi amb l’assassinat de 59 turistes a Luxor (Egipte), el 1997. Després de la mort aquell mateix any en un atemptat d’Abdulah Azzam, mentor religiós de Bin Laden, Al-Zawahiri es va convertir en ideòleg del grup i es va traslladar als campaments d’ensinistrament d’Al-Qaida a l’Afganistan. Un any després, va ser un dels signants de la fàtua (edicte religiós) de Bin Laden, en què s’ordenava atacar els interessos dels Estats Units arreu del món.

El 1999 va ser inculpat pels EUA, amb Bin Laden i catorze presumptes membres de la seva xarxa, dels atemptats perpetrats el 1998 contra les ambaixades nord-americanes a Tanzània i Kenya, que van causar uns 240 morts. Aquell mateix any Al-Zawahiri i el seu germà Mohamed van ser condemnats a mort en rebel·lia a Egipte en un macrojudici contra gihadistes anomenat el cas dels procedents (retornats) d’Albània, ja que diversos acusats de planejar atemptats a Egipte van ser entregats per aquest país. Un acusat va declarar que el grup rebia instruccions de l’emir Al-Zawahiri, que estava a l’Afganistan amb Bin Laden.

Notícies relacionades

Al-Zawahiri: mà dreta de Bin Laden i ideòleg del gihadisme global

Al-Qaida no va morir amb Bin Laden fa 10 anys, només es va transformar

Després dels atemptats de l’11-S, la Interpol va ordenar la seva recerca i captura, sota l’acusació d’accions terroristes a Egipte i de ser «un dels caps d’Al-Qaida», i l’FBI el va posar en la seva llista de més buscats, amb una recompensa de 25 milions de dòlars per informació que portés al seu arrest. Des d’aleshores, ha viscut amagat presumiblement en algun lloc entre l’Afganistan i el Pakistan, i ha aparegut en vídeos i gravacions difoses per pàgines islamistes comentant l’actualitat i recordant el seu permanent compromís en la lluita contra els que consideren enemics de l’islam.

Durant els seus anys de lideratge, Al-Zawahiri ha vist com Al-Qaida s’ha anat allunyant cada vegada més dels seus objectius i li ha sorgit un gran rival, el grup Estat Islàmic (EI), nascut d’una escissió de la seva organització.