La sort judicial de Cristina Fernández de Kirchner divideix els argentins

La ciutat de Buenos Aires està separada de la província patagònica de Santa Cruz per gairebé 2.300 quilòmetres. Aquesta distància també es verifica en les interpretacions sobre la sort judicial de la vicepresidenta argentina, Cristina Fernández de Kircher. Un abisme separa els qui la defensen i la repudien per raons completament oposades. On uns entreveuen una figura heroica i carismàtica, d’altres detecten el mal absolut. El ministeri públic fiscal, de moment, acaba d’acusar-la d’haver encapçalat amb l’extint president Néstor Kirchner una «associació il·lícita» que es va enriquir sobre la base de la desviació de diners estatals destinats a l’obra pública en aquesta regió austral que va ser una mena de feu del matrimoni durant els primers tres lustres del segle XXI.

L’oposició de dretes té un nou heroi als tribunals, el fiscal Diego Luciani, que va llançar greus càrrecs contra la parella que va ser predominant en aquest país entre el 2003 i el 2015. «La perseverança és invencible», va dir Elisa Carrió, un dels referents d’aquest espai, al parlar de la tasca del fiscal. «En una Argentina que es dessagna, és reparador veure que ha arribat el judici i que hi ha persones al Poder Judicial disposades a fer el seu treball sense importar qui estigui al banc dels acusats», va dir la diputada María Eugenia Vidal.

Segons Luciani, els Kirchner «van instal·lar i van mantenir en el si de l’Administració nacional i provincial de Santa Cruz una de les matrius de corrupció més extraordinàries que lamentablement i tristament s’hagin desenvolupat al país». Per demostrar-ho, el fiscal es basa en la sobtada conversió de Lázaro Báez, un «amic íntim» de Néstor Kirchner que fins el 2003 havia sigut un modest empleat bancari, en un potentat de la construcció de Santa Cruz. Això es va aconseguir gràcies a la seva relació presumptament preferencial amb l’Estat, fins al punt de guanyar gran part de les licitacions provincials amb la seva empresa. Báez també es troba imputat en aquesta causa. Ha sigut a més condemnat a 12 anys de presó per blanquejar 55 milions de dòlars durant l’era kirchnerista.

Luciani va basar la seva acusació en un testimoni de l’actual president Alberto Fernández que, quan va declarar com a testimoni, va explicar que Néstor Kirchner li va presentar Báez. Amb prou feines es van saludar. El fet no té pes probatori d’un delicte. Un altre dels presumptes punts forts del fiscal es vincula amb l’exsubsecretari d’Estat, José López, que el 2016, just després d’haver començat el Govern de Mauricio Macri, va ser trobat davant un convent amb nou milions de dòlars acumulats en bolsos. López va ser condemnat per corrupció. Fins ara no s’ha pogut trobar cap ruta que porti aquests diners a Báez i Fernández de Kirchner. De fet, una de les principals sospites sobre el seu origen apunten una altra important obra pública: la construcció d’un túnel de 32 quilòmetres pel qual ha de passar un ferrocarril, des de la capital a la seva perifèria oest. La família de Macri no ha sigut aliena a aquesta megaobra.

Persecució judicial

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Un dels advocats de la vicepresidenta, Gregorio Dalbón, va afirmar que «Báez no té cap relació» amb Fernández de Kichner i que «no hi ha prova» que la relacioni amb l’obra pública. Dalbón va recordar que el fiscal Luciani ha insistit en assumptes que van ser rebutjats per una auditoria judicial, segons la qual mai es va pagar a la província austral cap obra que no s’hagi acabat. Al seu criteri, si hi ha cap «associació il·lícita» a l’Argentina és «el Poder Judicial», on un sector predominant vol condemnar l’exmandatària amb la mateixa recepta que va enviar 585 dies a presó l’expresident del Brasil, Luiz Inácio Lula da Sila. La condemna impartida pel llavors jutge Sergio Moro va treure Lula de la cursa electoral quan era favorit a les enquestes. Les eleccions les va guanyar Jair Bolsonaro. Tres anys més tard, el Tribunal Suprem brasiler va anul·lar aquesta sentència i Moro va passar de ser un paladí nacional a un rèprobe i manipulador. La mateixa Fernández de Kirchner ha fet seva aquesta hipòtesi a l’assenyalar que la màxima autoritat judicial argentina ja té firmat el dictamen en contra seu per proscriure-la en les eleccions del 2023, en cas que es presenti com a candidata.