Protestes a Cuba per les apagades elèctriques

La cassolada ha arribat a Cuba a cop d’apagades. La resposta va percudir en diferents ciutats, des de Pinar del Río a Trinidad, passant per Holguin i Granma, així com en petites localitats. Ningú descarta que se sentin a l’Havana, fins fa poc indemne als talls de llum. La intensitat de la protesta pot ser encara acotada, però omple l’aire d’una sonoritat inèdita. «Que torni el corrent», és el crit més amable que se sent durant les interrupcions. No ha faltat la consigna «El poble, unit, mai serà vençut».

El president, Miguel Díaz-Canel, ha reclamat «comprensió» a una societat que carrega sobre l’esquena els efectes de l’escassetat i l’augment galopant dels preus dels productes de primera necessitat. «Ens dol, ens disgusta que la població hagi d’estar passant per aquesta situació». Díaz-Canel va assegurar que les sancions econòmiques dels Estats Units no són alienes a les circumstàncies: «Ens impedeixen comprar peces de recanvi». Al seu torn, va demanar als habitants més austeritat en l’ús de l’aire condicionat per fer més suportable el tram més agut de l’estiu.

Granma, l’òrgan oficial del Partit Comunista, en el poder, va convocar els seus electors a una croada de l’estalvi. «¿Quant pot aportar cada un per, entre tots, enfrontar-nos a la situació i no deixar-la només als treballadors elèctrics?». L’autora de l’article, Gladys Leidys Ramos López, va lamentar en aquest sentit que «algunes persones, per expressar el seu malestar i la seva incomprensió legítima, vociferen expressions ofensives o aprofiten l’ocasió per participar en fets vandàlics, cridar consignes contrarevolucionàries, i això no soluciona res». «No volem discursos», s’ha cridat, a tall de resposta. L’enrabiada es magnifica a les xarxes socials. L’existència de més de set milions de telèfons mòbils ha modificat de manera radical els mitjans d’expressió dels cubans. El que abans era rumor, xafarderia o bronca continguda ha adquirit dimensió visual a les pantalles. Ho saben gairebé tots.

#ServicioEléctrico en #Cuba
2/Agosto 7:00 a.m.

❌Termoeléctricas fuera de servicio:
-Unidades 6, 7 y 8 CTE Mariel
-Unidad CTE Otto Parellada
-Unidad 4 CTE Cienfuegos
-Unidades 4 y 5 CTE Nuevitas
-Unidad 2 CTE Felton
-Unidad 5 CTE Antonio Maceo

— Presidencia Cuba 🇨🇺 (@PresidenciaCuba) 2 de agosto de 2022

De Xile a l’illa

La cassolada té una tradició sonora en la política llatinoamericana. En principi, va tronar per dreta. La classe alta xilena va fer que els seus estris domèstics tamborinessin perquè el president Salvador Allende prengués nota del malestar que provocava una escassetat que els mateixos enemics del Govern socialista estimulaven. Hi va haver també cassolades a l’Argentina, especialment quan va esclatar la crisi del ‘corralito’, com es va conèixer l’ensorrament financer de desembre del 2001. «Piquet i cassola, la lluita és una de sola», es va cantar als carrers per simbolitzar l’efímera mancomunitat entre els aturats i pobres que tallaven carreteres i els sectors mitjans a qui els havien birlat els seus estalvis en dòlars. La cassolada ha funcionat també com a expressió de protesta contra els governs de Nicolás Maduro, Jair Bolsonaro i, recentment, el peruà Pedro Castillo. I ara, Cuba.

En el cas cubà té raons materials i polítiques que l’apagada uneix en les hores més inesperades. En rigor, els talls de llum no són una novetat a l’illa. De fet, la foscor de les ciutats va ser part del paisatge natural des del 1992, quan van començar a sentir-se els efectes de la dissolució de la Unió Soviètica que, durant gairebé tres dècades, s’havia constituït en el principal proveïdor de petroli. L’anomenat «període especial en temps de pau», segons la definició de Fidel Castro, va incloure llavors interrupcions de fins a 16 hores diàries. Calia portar la llet d’una casa a una altra perquè no es fes malbé.

Les claus de les apagades 

Notícies relacionades

La inflació i el preu del dòlar es desboquen a Cuba

Centenars de persones protesten a diverses ciutats de Cuba contra el Govern

Els anhels d’arribar al 2030 un grau més alt d’independència energètica sobre la base d’energies renovables topen de cara amb el present i condicionen seriosament el futur. Mentrestant, la falta de llum catalitza enutjos de tot tipus. De fet, la revolta social de l’11 de juliol del 2021 no va ser aliena a aquest problema en un país on gairebé el 70% de les llars tenen cuines elèctriques.

La invasió russa a Ucraïna va trastocar els preus del petroli i aquest impacte també se sent a la més gran de les Antilles. D’acord amb l’empresa estatal Unió Nacional Elèctrica (UNE), el 95% de la generació d’energia es fa amb combustibles que s’han d’importar un 30% més cars. Si bé l’illa disposa en teoria de 5,87 GW de capacitat de generació instal·lada, només s’està utilitzant més de la meitat d’aquest potencial. Les raons d’aquest dèficit són múltiples. Una de les limitacions més importants està relacionada amb l’antiguitat d’una infraestructura que no ha pogut renovar-se a temps. De fet, la majoria de les centrals han passat els seus dies de vida útil i aquesta és la raó de les seves avaries constants. La UNE no deixa de prometre una recuperació gradual del sistema. Els talls sorprenents es mantenen mentrestant com una constant. Les apagades serien fins i tot més grans sense la presència de centrals flotants que l’Estat lloga a una empresa turca. Sense llum, l’ambient es caldeja.