La Xina inicia maniobres militars sense precedents amb foc real que «bloquegen» Taiwan

La Xina ha emprès les maniobres militars més importants de la història en una zona on n’abunden. Tres grans crisis comptava l’estret de Formosa, un fil marí de tot just 130 quilòmetres que separa la Xina i Taiwan, abans que la congressista Nancy Pelosi trepitgés el vesper asiàtic amb la visita a Taipei. Onze míssils xinesos van caure en aigües taiwaneses el dia posterior a la seva marxa, una mesura inèdita en gairebé 20 anys. Tampoc és freqüent que els barcos i avions xinesos traspassin la línia mitjana de l’estret, una frontera oficiosa que Pequín no reconeix, però que acostuma a respectar.

Els exercicis militars pretenen un bloqueig de facto de l’illa. Es desenvoluparan fins diumenge en sis àrees que envolten el seu perímetre i que en alguns punts del litoral només disten una vintena de quilòmetres del litoral. És el cas de la meridional Kaohsiung, tercera ciutat taiwanesa, que ha quedat sense sortida al mar. Les maniobres entorpeixen el trànsit marítim i han obligat diverses aerolínies a cancel·lar vols i buscar-ne rutes alternatives. El Govern del Japó també ha reportat la caiguda de cinc míssils balístics disparats per la Xina en aigües pertanyents a la seva zona econòmica especial (EEZ) i ha traslladat una protesta a Pequín.

Les maniobres militars són un mal menor. La Xina havia promès «contundents» respostes militars que no va revelar quan van créixer els rumors sobre la visita de Pelosi. L’assetjament de caces a l’avió nord-americà o l’aterratge forçós al continent, opcions amb què especulaven els analistes, s’aproximaven a la declaració de guerra. Quedaven les maniobres militars, descartades per irresponsables les anteriors, i a la Xina se li plantejava un altre problema: com podien evidenciar al món la seva excepcional indignació amb una mesura rutinària. La resposta és el desplegament, la durada i l’armament dels exercicis actuals. És descartable, tanmateix, que aprofiti la situació per canviar l’statu quo.

Sancions econòmiques

Quan diumenge s’apagui el fragor quedaran les sancions econòmiques, menys mediàtiques però més nocives. La Xina ha aturat la importació de diversos productes alimentaris illencs i l’exportació de sorra natural d’on treu el silici amb què fabrica els seus xips i semiconductors. La Xina és el principal soci comercial de Taiwan i un bloqueig econòmic sembla més perillós que un grapat de míssils disparats al mar.

Taipei va al·ludir als míssils per lamentar la deriva nord-coreana de la Xina. Els laments també van arribar del Japó, amb l’illa d’Okinawa no gaire allunyada de Taiwan. Assegura Tòquio que cinc míssils xinesos van caure a la seva Zona d’Exclusió Econòmica. Potser per aquesta denúncia, per les recents picades d’ullet solidàries del Japó a Taiwan, o pel comunicat del G-7, la Xina ha cancel·lat la reunió que el ministre d’Exteriors, Wang Yi, havia de mantenir amb el seu homòleg, Yoshimasa Hayashi, en els marges de la cimera de l’ASEAN, l’organització dels països del sud-est asiàtic. El G-7, del qual el Japó forma part, havia acusat hores abans Pequín d’aprofitar la visita de Pelosi per augmentar l’activitat militar a l’estret. La resposta xinesa va ser irada. Va al·ludir tangencialment al passat colonialista dels seus membres, del qual la Xina va ser víctima destacada, i va recordar que ja no som en el segle XIX.  També va defensar les maniobres com a «raonables i legítimes per protegir la sobirania i la integritat territorial» i va acusar els Estats Units de crear la crisi actual.

Notícies relacionades

¿Què està passant entre la Xina i Taiwan?

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Des de Pequín s’insisteix en el disbarat: coneixia de sobres Washington la rellevància per a la Xina de l’assumpte taiwanès i, per si de cas, s’ho havia recordat amb insistència en els últims dies i informat de les greus conseqüències. Pelosi va seguir endavant amb un viatge que el seu president havia considerat com «una mala idea» i que ha sigut descrit en els principals mitjans nord-americans de provocador i temerari.

La presidenta de la Cambra de Representants ha continuat a Corea del Sud el periple asiàtic que, superada l’etapa taiwanesa, avança cap a la irrellevància. A Seül ni tan sols ha aconseguit audiència del nou president, Yoon Suk-yeol, que ha al·legat descans vacacional. Debaten els experts si Yoon pretén evitar la ira xinesa, evidenciar el seu desacord amb la seva visita a Taiwan o totes dues. Pelosi va acudir a Panmunjeom, el cèlebre llogarret a la frontera coreana, un dia després que Pyongyang definís els Estats Units com el «cap mafiós de la proliferació nuclear».