La crisi de Taiwan remarca els reptes de Biden en la política cap a la Xina

Amb la guerra a Ucraïna i les seves conseqüències obertes, el president dels Estats Units, Joe Biden, necessitava a l’agenda política qualsevol cosa menys una crisi amb la Xina, la gran potència que representa el seu principal «competidor estratègic» i amb la qual les tenses relacions per la competició militar, econòmica i ideològica havien arribat ja a un punt baix. Però una crisi, que fa treure el cap a aquesta ja volàtil relació bilateral al precipici, és el que ha posat sobre la taula per al demòcrata la polèmica visita a Taiwan de la seva companya de partit i presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi.

Després de les 19 hores que va passar a l’illa autogovernada que la Xina reclama com a part del seu territori Pelosi, segona en la línia de successió presidencial nord-americana i la més destacada política a visitar Taiwan des que ho fes el 1997 un altre ‘speaker’, Newt Gingrich, s’han anat succeint esdeveniments que remarquen els perills d’una escalada i disparen les pors a la regió. I el sisme submarí cisella també els interrogants sobre la política de Biden respecte a la Xina i el seu futur.

Sancions

Aquest divendres, alhora que continuaven els exercicis militars amb foc real anunciats fins diumenge que han provocat el que Taipei ha denunciat com un bloqueig marítim i aeri, i després també que vaixells i avions xinesos creuessin la línia divisòria de l’estret i que els seus míssils entressin per primera vegada a la zona econòmica exclusiva del Japó, la Xina anunciava sancions no especificades a Pelosi i a la seva família immediata.

En un pas de conseqüències més significatives, Pequín informava també de la suspensió o congelació de diversos mecanismes de cooperació amb els EUA. Concretament, la Xina anunciava que cancel·la reunions de feina dels dos ministeris de Defensa, diàlegs de seguretat marítima i comunicacions entre comandaments militars regionals.

A més, suspèn les converses sobre canvi climàtic entre les dues potències més contaminants, responsables de pràcticament el 40% de les emissions de combustibles fòssils. Deixa igualment paralitzades la cooperació en mesures antidroga, un dels terrenys en els quals, com en medi ambient, el diàleg bilateral fins ara havia donat fruits, així com en la lluita contra el crim transnacional, en la repatriació de migrants indocumentats i en l’assistència en investigacions penals.

Una crisi accentuada

La ruptura d’aquestes línies de col·laboració és l’últim maldecap per als EUA i per a Biden en la seva relació amb la Xina. En privat i a través d’assessors el mandatari va intentar convèncer Pelosi que no fes el viatge, i la va advertir especialment del moment particularment delicat que arribava. Xi Jinping s’enfronta al congrés del Partit Comunista en el qual amb la seva reelecció consolidarà el seu poder i necessita la línia dura amb Taiwan per alleujar les crítiques internes sobre altres temes com l’economia i la pandèmia.

Biden també va qüestionar que el viatge fos oportú en públic i ho va fer amb referències als dubtes mostrats pels militars nord-americans, un missatge de discrepàncies internes que va contrastar amb la veu a l’uníson des de la Xina de denúncia i indignació davant el viatge de Pelosi.

Finalment el demòcrata es va veure forçat a defensar l’autonomia de la líder del legislatiu i s’ha vist també obligat ara a posar tot el pes de la seva Administració en la denúncia de la resposta de la Xina. Ha buscat el suport d’aliats, que va aconseguir amb el comunicat dels ministres d’Afers Exteriors del G-7, que van apressar la Xina a «no canviar unilateralment per la força l’statu quo a la regió i resoldre diferències per mitjans pacífics».

Aquest divendres el secretari d’Estat, Anthony Blinken, ha denunciat a Cambodja que «la Xina ha optat per utilitzar la visita de l’‘speaker’ Pelosi com a pretext per incrementar la seva activitat militar provocadora a l’estret de Taiwan i als voltants. No hi ha cap justificació per a aquesta resposta militar, extrema, desproporcionada i d’escalada», ha dit el cap de la diplomàcia nord-americana.

Incomunicats i enfrontats

Washington insisteix que no ha canviat tampoc l’statu quo, que manté la política d’«una sola Xina» i l’«ambigüitat estratègica» amb Taiwan. Però un dels problemes per a Biden és que aquesta crisi provocada pel viatge de Pelosi arriba en la línia d’una degeneració de les relacions entre Washington i Pequín de què advertien per endavant experts com Ryan Hass, exdiplomàtic en l’Administració de Barack Obama i ara en la Institució Brookings, que ja al juliol escrivia que «els canals de comunicació per gestionar les tensions s’han esfondrat».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Segons altres experts que han parlat amb la premsa nord-americana aquests dies els EUA enfronten, a més, el problema d’haver «sobremilitaritzat» la qüestió de la Xina davant l’absència de plans econòmics específics i d’altres adverteixen que s’han estancat tant les idees diplomàtiques com l’adaptació militar dels EUA davant la progressió de la Xina.

Tot i que el pressupost militar de Pequín continua sent el 36% del dels EUA, ha crescut el 72% en l’última dècada. I en països de la regió, on es mostren més reticències a necessitats nord-americanes com estacionar tropes o basar míssils de llarg abast en el seu territori, preocupa l’erosió de la credibilitat de l’efecte dissuasori militar dels EUA.