Taiwan denuncia l’entrada d’avions i barcos xinesos en el seu espai aeri i marítim

Les maniobres militars que ha muntat la Xina sobre Taiwan han complert la segona de les seves quatre funcions amb el guió conegut: exhibició de rutilant armament, incursions que es pretenen intrèpides, míssils al mar, victimisme de l’altra part... Diumenge acabaran els exercicis a l’estret de Formosa, tan elefantíacs com innocus, i és previsible que el focus mediàtic torni a la guerra real i cruenta d’Ucraïna, la de morts i míssils que apunten a vivendes.

Taipei va comptar ahir 68 avions i 13 barcos xinesos a l’estret de Formosa i va denunciar que un nombre «indeterminat» havia creuat deliberadament l’anomenada línia mitjana, equidistant de les dues vores i que exerceix de frontera oficiosa des que els Estats Units la va fixar fa 70 anys per evitar que els nacionalistes d’un costat i els comunistes de l’altre es matessin. La Xina mai la va reconèixer, però la va respectar fins que va començar a ignorar-la fa dos anys, i el trànsit febril de les seves naus per la frontera aquests dies simbolitza l’agreujament de la situació.

No es temen les intencions, sinó els errors involuntaris quan naus enemigues s’acosten més del recomanable. Un altre element pertorbador són els míssils, inèdits en exercicis militars anteriors i llançats amb una cura exquisida perquè s’enfonsin abans d’arribar a la costa. Els exercicis comprenen sis zones que envolten l’illa i en alguns punts només queden a 20 quilòmetres del litoral. La distribució geogràfica simula el bloqueig que patiria en cas de guerra i aquests dies ja ha forçat la cancel·lació de vols i el canvi de ruta del transport marítim. Un expert xinès parlava de «tancar la porta i apallissar el gos», una dita xinesa que al·ludeix a bloquejar la sortida a l’enemic.

Abast simbòlic

Notícies relacionades

Colòmbia, un procés de pau singular

Al cor de la Cúpula de Ferro

L’escala, la proximitat i els mitjans utilitzats fan que aquestes maniobres siguin les més serioses mai vistes en una zona que n’ha vist bastantes. El que no canvia respecte a les anteriors és el seu significat simbòlic, propagandístic i dissuasori, sense cap element que permeti intuir una invasió imminent ni un canvi sobre la reunificació pacífica que pretén Pequín. La Xina en tindrà prou que la presidenta Tsai Ing-wen s’ho pensi dues vegades abans de convidar un altre alt càrrec nord-americà.

Taiwan va lamentar que les maniobres estan «perjudicant seriosament» l’‘statu quo’ i estan amenaçant el seu espai aeri i marítim. Són «molt provocadores», va afegir el ministre de Defensa. En el camp diplomàtic, la Xina va continuar carregant contra el document del G-7, que un parell de dies enrere la culpava de generar la crisi i obviava el viatge de la congressista Nancy Pelosi. El Ministeri d’Exteriors va revelar que havia cridat a consultes ambaixadors i diplomàtics del Japó, del Canadà i de diversos països europeus. Als marges de la cimera de països del sud-est asiàtic, Wang Yi, ministre d’Exteriors xinès, va rebre la comprensió del seu homòleg rus, Serguei Lavrov. Tots dos van defensar el principi de la igualtat sobirana dels Estats que, segons la seva opinió, els Estats Units «violen cada dia a tot arreu».