Roma per als turistes i els romans

Passa el dia, i d’altres poblen els carrers. Són els avis del barri, que encara no se n’han anat de vacances. Però també hi ha els funcionaris de les oficines públiques, que s’han passat la jornada laboral amb l’aire condicionat encès. I hi abunden també els turistes més joves, menys enganxats als horaris matinals. Els barris de Trastevere i Testaccio són el destí natural d’aquests últims, els llocs on s’ha d’anar quan cau el sol. Perquè és allà on s’aglutina la moguda nocturna, es fan els ‘botellons’ i la policia mira de reüll. Així era abans que esclatés la pandèmia. I així ha tornat a ser ara.

És una vella postal de la ciutat eterna, que es va imposar amb el turisme de masses i la democratització dels viatges. I no difereix gaire de la que es pot veure a qualsevol ciutat gran d’Espanya. Arxivat l’ensurt inicial pel SARS-CoV-2, les instantànies de la Roma deserta, apocalíptica i silenciosa semblen avui un record llunyà, difícil de reviure. Però tot i així, encara no s’ha arribat a Roma per sobre dels nombres de turistes de l’estiu del 2019, l’últim abans que el virus es propagués pel món. Al revés, el gremi dels treballadors turístics de Roma recentment ha revisat a la baixa les previsions d’ocupació de llits als albergs. «L’ocupació hotelera és un 20, 30% inferior que no pensàvem», han explicat des de l’associació hotelera Federalberghi. 

Estius precovid

La raó, han dit, remet als temes de sempre, els d’abans de l’esclat del virus: les escombraries que a Roma s’acumulen als carrers, les vagues dels taxistes, el metro tancat a les nits, i els incendis que es produeixen a les zones perifèriques. Són les traves de sempre de la ciutat, un cicle que es reprodueix ara amb l’aparent tornada a la normalitat, a les quals alguns corresponsals estrangers –els anglosaxons, amb particular mania– han tornat a dedicar rius de tinta. «La decadència de Roma és objecte d’articles en la premsa internacional i circula a les xarxes socials», s’ha queixat finalment Federalberghi. Com d’altres abans que ell, l’alcalde, Roberto Gualtieri, ha promès que la solució arribarà aviat. 

Per descomptat, n’hi ha més darrere d’aquest cromo que circula amb èmfasi. La ciutat, la seva espessa humanitat, la seva vida popular, també es concentra en llocs com la plaça de San Cosimato, a Trastevere, que en les nits de juliol ha congregat desenes de milers d’espectadors que s’han assegut a terra, o s’ha portat les cadires de casa, per assistir a les projeccions de pel·lícules a l’aire lliure.

Aquesta és una tradició que ha cobrat força amb la pandèmia. Tant que el 2020 Giuseppe Conte, llavors primer ministre, va voler acudir a una de les primeres representacions, i el model també s’ha tornat a exportar aquest any a altres barris, com els perifèrics Tor Sapienza i Monte Ciocci. Una virus que obligava a distanciar-se ha fet aquí que la gent vulgui ser a prop, no lluny. 

Capvespres i trànsit

De fet, el riu Tíber, de cabal reduït per l’època de l’any, també ha recobrat ara un cert atractiu. A l’altura de la península Tiberina, a les vores, caminen durant els capvespres manades de persones de desenes de nacionalitats diferents, enmig de llocs de menjar italià, venda de joies i peces ‘hippies’ importades des de llocs recòndits. Hi abunden els viatgers europeus, però n’escassegen els xinesos, que encara no poden viatjar a l’estranger. 

Notícies relacionades

L’estiu més tòrrid de Londres acull la tornada del turisme internacional

El turisme mundial agafa embranzida després de la covid amb por d’una nova tempesta

Assumpte a part és que l’arribada de l’agost no ha suposat aquest any el reemplaçament demogràfic dels romans pels turistes. Els habitants locals no han fugit encara en massa de la ciutat. El trànsit ho reflecteix. Ha disminuït, però poc. El mateix s’esdevé amb els restaurants i bars pròxims al Parlament i a les seus dels principals partits polítics. Hi continuen treballant a ritmes elevats.

La caiguda fa dies de Mario Draghi, l’ara primer ministre sortint d’Itàlia, ha anul·lat les vacances de tots els col·laboradors i assistents dels polítics. Així continuaran fins a les eleccions del 25 de setembre, sense que la ciutat tingui cap altra opció que acceptar-ho.