La infinitat d’investigacions que estrenyen el setge legal sobre Donald Trump

El Departament de Justícia ha establert un gran jurat federal a Washington que investiga els esforços que Trump i el seu cercle pròxim van lliurar per tractar de revertir el resultat de les eleccions presidencials del 2020, incloent mitjançant l’intent de nomenament d’electors falsos i amb pressions a autoritats electorals estatals, al mateix Departament de Justícia i al llavors vicepresident, Mike Pence.

L’assalt al Capitoli i la suposada conspiració de Trump per mirar de mantenir-se en el poder és també objecte de les indagacions del comitè especial establert al Congrés. Tot i que aquest grup no té autoritat per imputar l’expresident, sí que pot remetre al Departament de Justícia les seves troballes, com la presentada el juny en què van acusar Trump i els republicans d’haver utilitzat la «gran mentida» per recaptar fons que es van desviar.

Tant en aquest cas com en la investigació penal el fiscal general dels EUA, Merrick Garland, ha sigut qüestionat per molts crítics de Trump pel que consideren que és una cautela excessiva, però nombrosos experts legals entenen que el responsable de Justícia vagi amb peus de plom. Si presenta càrrecs ha de poder provar que Trump va actuar amb intenció corrupta. I és en territori no explorat: cap expresident ha sigut formalment imputat amb un delicte en la història dels EUA.

La fiscal de districte del comtat de Fulton, a Geòrgia, va reunir al maig un gran jurat que ha d’assistir en la investigació de les accions de l’expresident pressionant autoritats de l’estat per revertir els resultats allà. En el punt de mira està, per exemple, la trucada que Trump va realitzar al secretari d’estat, Brad Raffensperger, apressant-lo a «trobar» els 11.780 vots que el convertirien en guanyador davant Biden, però també s’investiguen altres pressions a autoritats locals.

Tant la fiscalia del Districte de Manhattan com la fiscal general de l’estat de Nova York han posat en el punt de mira de les seves indagacions pràctiques empresarials de Trump i la seva organització. En el primer cas es tracta d’una investigació penal, a què s’ha afegit la fiscalia estatal, que també en té oberta una de civil.

En el centre de les dues causes hi ha les sospites que Trump va inflar el valor de les seves propietats per rebre préstecs mentre els infravalorava per aconseguir beneficis fiscals. El juliol de l’any passat un gran jurat ja va donar a la fiscalia del districte de Manhattan els primers càrrecs penals contra l’Organització Trump i el seu conseller financer, Allen Weisselberg.

Els comptes de Trump també estan en el punt de mira d’un comitè del Congrés, que aquest mateix dimarts aconseguia que un tribunal d’apel·lacions ratifiqués la decisió judicial d’una altra cort i obligués l’expresident a entregar-los les declaracions d’impostos i auditorias que fins ara, i malgrat a aquests dictàmens de la justícia, s’ha negat a facilitar.

El registre de dilluns aparentment forma part d’una investigació del Departament de Justícia no vinculada al 6 de gener i la trama electoral sinó al maneig d’informació classificada. Un comitè de la Cambra de Representants també estudia les possibles irregularitats comeses per Trump al destruir o emportar-se amb ell a l’abandonar la Casa Blanca documents i altres registres que la llei de registres presidencials l’obligava a preservar i entregar als Arxius Nacionals.