Sobreviure a Gaza, la presó a cel obert més gran del món

El 50,2% de la població activa del territori està aturada, segons dades de l’Agència per als Refugiats Palestins de les Nacions Unides (UNRWA, per les seves sigles en anglès). Són les dones que tenen més dificultats per trobar feina: el 68,6% de les dones de Gaza no tenen feina. Això impacta de ple a les llars, el 64% de les quals pateixen d’inseguretat alimentària. Aquests impediments conviuen amb un panorama energètic crític que els força a viure amb tot just unes hores d’electricitat al dia. 

Però això no impedeix que els habitants de Gaza continuïn venint al món: el 51% de la població té menys de 15 anys. Cada ofensiva israeliana sega un gran nombre de primerenques vides. A més, els continus atacs no només danyen greument les infraestructures educatives i sanitàries, sinó que també impacten de ple a les vivendes. Centenars de persones es veuen forçades a desplaçar-se internament i la violència de les tropes israelianes arriba a fer de les seves llars llocs inhabitables. 

Durant els últims tres lustres, Israel ha llançat quatre ofensives sobre Gaza que deixen desenes de víctimes mortals. De manera contínua, les organitzacions internacionals i locals fan crides contra l’emergència humanitària a la Franja. En els últims anys, UNRWA ha denunciat el declivi de fons per a l’agència que assisteix els refugiats palestins. Gairebé un milió i mig viuen a Gaza. 

Al seu torn, la situació política està estancada. La milícia islamista Hamas està governant de facto la Franja des del 2007. Aquest govern, en mans d’una organització considerada terrorista pels Estats Units, la Unió Europea i altres governs, pateix un bloqueig que impedeix l’entrada d’aliments, medicines, material de construcció, armes i altres productes en territori de Gaza. Sense eleccions ni llibertat política, els representants de Hamas han sigut acusats de violacions dels drets humans. 

En aquesta última ofensiva israeliana sobre l’enclavament, Hamas s’ha mantingut al marge, deixant tota la lluita al grup més petit amb què conviu, el Gihad Islàmic. Els dos grups són rivals, però sovint s’associen per enfrontar-se a Israel. Els principals objectius del Gihad Islàmic Palestina, també considerada terrorista, són l’aniquilació d’Israel com a Estat i l’establiment d’un Estat islàmic palestí sobirà. Disposa d’un arsenal militar menor que el de Hamas, tot i que durant els tres dies d’enfrontaments, ha aconseguit llançar més de mil coets cap a territori israelià sense causar víctimes mortals.

Des de l’escalada de maig de l’any passat, Hamas excerceix un perfil baix. Els funcionaris israelians celebren aquest resultat del canvi de política del govern israelià durant els últims mesos. En el seu afany de millorar l’economia de Gaza, Israel ha ofert 14.000 permisos de treball als habitants de Gaza i s’ha compromès a augmentar-los en funció de la situació de seguretat. Un pedaç en un poble que no deixa de sagnar.