Els turistes (i la brutícia) tornen a la ciutat de la llum

Eren les quatre de la tarda d’un dilluns d’estiu i en aquest emblemàtic lloc del nord de la capital francesa prevalia un sentiment de déjà vu. Després de dos estius en què el mercat d’antiguitats més gran d’Europa havia quedat mig desert, nombrosos clients serpentegen pels carrerons en què se succeeixen els estands de mobles, tapissos o barcos vuitcentistes. «Des de fa dos mesos hem sentit una presència creixent dels turistes estrangers. Però encara som lluny dels nivells del 2019», apunta Pascal Everio, de 58 anys, al capdavant d’una botiga de llibres des de fa més de tres dècades.

«Tornem a sentir l’anglès, l’espanyol i l’italià al Mercat de les Puces. Afrontem aquest estiu amb molt entusiasme», assegura Albert Rodriguez, president del mercat de Saint-Ouen. «Els viatgers estrangers representen el 80% de la nostra clientela», precisa Rodriguez, que considera que «és massa aviat per saber si aconseguirem una xifra de negocis semblant a la d’abans de la covid-19».

«Bastants hotels amb el cartell de complets»

París va acollir 12,1 milions de turistes entre gener i juny d’aquest any, segons dades de l’ajuntament. Es tracta d’una xifra clarament superior als 3,7 milions de visitants durant el mateix període del 2021, però inferior als 15,1 milions de l’any previ a l’aparició de la covid-19. Aquesta tendència es va confirmar durant el juliol, quan va augmentar en un 19% el nombre de visitants a l’Arc de Triomf. També van tornar les llargues cues per entrar al Museu del Louvre.

La capital francesa, que va ser el 2019 la principal destinació turística mundial amb gairebé un 80% de viatgers estrangers, va patir especialment l’impacte de la pandèmia. En canvi, altres zones d’estiueig, com la Costa Blava, van aconseguir compensar la situació gràcies al turisme nacional. «Al centre de París, l’estiu està anant molt bé. Hi ha bastants hotels que van penjar el cartell de complets, tot i que hi ha alguns palace (establiments de luxe) que no van obrir totes les seves plantes», destaca Jean-Marc Banquet d’Orx, president general de la Unió d’Oficis de la Indústria Hotelera (UMIH, segons les sigles en francès) a la regió parisenca.

En canvi, aquest responsable de la patronal turística reconeix que la «situació resulta bastant més complicada» a la perifèria de la capital francesa. Allà els hotels funcionaven amb «grans grups d’asiàtics, que encara no han tornat a viatjar», indica Banquet d’Orx. La gran novetat d’aquest estiu és la presència de turistes nord-americans, mentre que els xinesos i els russos són els grans absents.

La presència creixent de viatgers es nota en aquells punts de més interès turístic, com la zona de la torre Eiffel, el monument de pagament més visitat del món. «Ara valorem molt més poder ser aquí. És la primera vegada que viatgem fora d’Europa des de l’inici de la pandèmia», presumeix Antonio Tarecena, de 70 anys, un mexicà que va acompanyar la seva dona i la seva filla adolescent a l’esplanada del Trocadero, on hi ha les millors vistes de la famosíssima torre de telecomunicacions. «Feia temps que teníem planejat aquest viatge a París. Però el vam haver d’anul·lar dues vegades, ja que teníem por de la covid», explica la Nora, una turista saudita enmig d’una marabunta de visitants que es fan ‘selfies’.

Brutícia i inseguretat a la torre Eiffel

Al costat d’ells hi havia una desena de policies que patrullaven per la zona. La tornada dels turistes ha sigut acollida amb els braços oberts pels negocis que en depenen, com els venedors del Mercat de les Puces, però també ha comportat problemes de brutícia i inseguretat a l’àrea de la torre Eiffel.

Notícies relacionades

L’estiu més tòrrid de Londres acull la tornada del turisme internacional

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«Cada vegada hi ha més turistes que es queixen d’haver patit robatoris. En la majoria dels casos es tracta de furts, però també hi ha hagut collars i mòbils arrencats», explica la Sarah, 28 anys, que treballa per a la RATP (empresa de transports metropolitans) com a agent d’informació a la parada de metro de Trocadero, on es formen llargues cues de viatgers. Alguns d’ells es converteixen en carn de canó dels carteristes. Molts d’ells són migrants joveníssims, sovint menors d’edat i que solen patir problemes de drogoaddicció. Un perfil semblant al dels autors de robatoris i agressions durant la final de la Champions.

Malgrat la seva bellesa inqüestionable, no tot és brillant a la ciutat de la llum. Sobretot ara que torna a ser un destí per al turisme de masses.