L’última crisi de Donald Trump enfosqueix el moment triomfal de Joe Biden

En un món dominat per les narratives, on el republicà es mou com un peix a l’aigua i en què va ser ell qui va fer publicitat amb clars interessos personals i electorals del registre històric de l’FBI a la casa que té a Mar-a-Lago (un fet que el Departament de Justícia havia intentat portar amb discreció), l’escàndol està fent ombra a un altre esdeveniment polític transcendental també. I és que després de 19 mesos a la Casa Blanca, condicionat per un pírric índex d’aprovació del 40% a les enquestes, amb un control extremadament feble del Congrés i al capdavant d’un país econòmicament i moralment assolat pels cops de la inflació i d’una crisi de vivenda explosiva, Joe Biden ha aconseguit un moment triomfal.

La Cambra de Representants es disposava a aprovar aquest divendres la llei de reducció de la inflació, ratificada diumenge passat pel Senat. La legislació deixa Biden i els demòcrates lluny de l’ambiciosa agenda de revolució social d’ampliació de l’Estat de benestar que van plantejar a l’inici del mandat i la legislatura, però representa alguns avenços històrics, tant en matèria fiscal com en lluita contra el canvi climàtic i al fet de posar per fi límit a l’imperi de les grans farmacèutiques i obrir les portes a la regulació del preu dels medicaments. Era impensable que veiés la llum fa només unes setmanes. I marca potencialment un punt d’inflexió en la presidència de Biden.

Èxits legislatius i polítics

La conquesta, aconseguida després de fer concessions a dos senadors conservadors dins del Partit Demòcrata i en què Biden ha tingut un paper fonamental exercint la seva influència des d’un segon pla, aconsegueix ressituar el paper del Govern a l’hora de marcar polítiques industrials i de determinar quina mena de creixement busquen els EUA. En terreny climàtic, s’ha aconseguit adoptar una nova estratègia de subsidis i incentius, en lloc de la que, sense èxit, durant dècades va apostar per impostos i costos per mirar de forçar aquesta transició cap a les energies netes. I posa la cirereta del pastís a una altra sèrie d’èxits polítics i legislatius recents del mandatari.

El mateix Biden que l’estiu passat s’enfonsava per la caòtica sortida de les tropes nord-americanes de l’Afganistan aquest mes anunciava l’operació que va matar el líder d’Al-Qaida Ayman al-Zawahiri. Aquesta setmana ratificava l’expansió de l’OTAN a Finlàndia i Suècia. Així mateix, estampava la firma en altres lleis aprovades al Congrés que, juntament amb la d’aquest divendres o a èxits anteriors com ara la llei d’inversió en infraestructures, han fet que experts com Robert Shrum, històric escriptor de discursos demòcrates i un dels més cobejats assessors del partit, el declari «el president legislativament més exitós des de Lyndon B Johnson».Son més els qui assenyalen l’«inesperat triomf de Biden», el títol que es llegia en una columna d’opinió del ‘Financial Times’, i els qui destaquen que el veterà Biden, que farà 80 anys al novembre, ha aconseguit legislativament en la primera meitat del seu primer mandat més del que van aconseguir Bill Clinton i Barack Obama en vuit anys. Perquè després d’estampar al juny la firma en la primera llei de control d’armes que el Congrés ha autoritzat en tres dècades, aquesta mateixa setmana Biden ratificava una legislació amb subsidis per a la indústria dels semiconductors que, amb 50.000 milions de dòlars, reforçarà la competició amb la Xina. També oficialitzava una altra llei per la qual s’invertiran milions de dòlars per ampliar la investigació científica que ajudi els veterans exposats als tòxics de focs en bases militars, els anomenats ‘burn pits’.

Aquestes tres mesures legislatives van comptar amb suport bipartidista per poder veure la llum, i es va trencar així la imatge d’un Congrés paralitzat per la polarització. I tot i que no hi ha hagut un sol vot republicà a favor de la llei de reducció de la inflació, l’aprovació ha canviat els ànims a la Casa Blanca i al Partit Demòcrata.

Esperances per al novembre

Queden enrere els auguris més apocalíptics sobre les eleccions legislatives del novembre que donaven com a segura la pèrdua de control de les dues cambres basant-se en les enquestes, en la frustració popular amb la situació econòmica i en l’impacte dels redissenys de districtes electorals aconseguits pels republicans. Recolzats també en la mobilització popular de reacció contra la decisió recent del Tribunal Suprem de derogar la protecció constitucional del dret a l’avortament, i amb les últimes dades d’inflació i ocupació que donen un respir després de mesos negres, els demòcrates miren ara amb esperança la possibilitat de mantenir almenys el control al Senat en aquests comicis.

Tot i que moltes de les mesures que inclou la llei de reducció de la inflació estan plantejades a llarg termini i no tindran un impacte econòmic immediat en les afectades butxaques dels nord-americans, permeten a la Casa Blanca i als candidats del novembre submergir-se de ple en campanya. I el missatge, segons ha avançat la Casa Blanca i es palpa ja en campanya, serà no només remarcar el que s’ha aconseguit, sinó contrastar-ho amb l’obstruccionisme dels republicans davant mesures populars com el control de preus dels medicaments i, sobretot, davant l’«agenda extrema» que ha adoptat la formació conservadora, encara controlada per Trump.

El que està més en qüestió és si Biden, que recentment ha passat dues setmanes en aïllament després de contagiar-se de Covid-19 i que ara és de vacances, aconseguirà treure rèdit polític personal a aquest moment. Tot i que no obertament, fins i tot molts demòcrates qüestionen si és adequat que torni a presentar-se el 2024. Aquesta mateixa setmana Chuck Schumer, el líder demòcrata al Senat, eludia contestar una pregunta sobre això en una entrevista. «Concentrem-nos sisplau en les legislatives i deixem la presidència per a després», demanava el senador.

Notícies relacionades

El fiscal general dels EUA intenta fer pública l’ordre de registre de la casa de Donald Trump

El registre de l’FBI a la mansió de Trump també buscava documents sobre armes nuclears

És el seu moment. I el de Biden. Malgrat Trump. I almenys per ara.