Un any de terror talibà a l’Afganistan

Però els talibans, al veure-la a la ciutat, la van detenir. Se la van emportar a comissaria. El seu error: sortir sola al carrer. Segons les lleis talibanes, una dona mai pot sortir de casa sola o acompanyada d’un home que no sigui el seu marit, pare o germà gran. Segons el codi penal talibà, fer-ho, constitueix un crim de «corrupció moral».

«Em van començar a aplicar descàrregues elèctriques. A l’esquena, a la cara, al coll... a qualsevol lloc que poguessin. Em deien prostituta. Un em va apuntar amb una pistola i em va dir: ‘Et mataré, i ningú serà capaç de trobar el teu cadàver’», va explicar la dona a l’oenagé Amnistia Internacional.

«Per a una noia afganesa, anar a la presó és una sentència de mort. Quan es travessa aquesta porta, una ja està estigmatitzada, marcada. I la marca no es pot esborrar», diu la jove.

Un any de promeses sense complir

Quan l’agost de l’any passat, fa just un any, els talibans van arribar al poder amb la conquesta de la capital de l’Afganistan, Kabul, els seus líders i portaveus es van omplir la boca de promeses: clamaven al món que el grup havia canviat, que no prendrien les mateixes mesures que en la dècada dels 90, que serien més permissius, que no perseguirien ningú i que permetrien que les dones i estudiants viquessin en llibertat al nou Afganistan que naixia.

El pas del temps, en canvi, els va desmentir, i a mesura que es descomptaven els mesos, a mesura que els talibans se sentien més segurs en el poder, les lleis draconianes d’abans van tornar. 

Una rere l’altra: per a les dones, prohibició de sortir al carrer sense un home de la família, prohibició d’estudiar a partir de secundària, obligació de tapar amb un vel el cos de cap a peus, prohibició de treballar en el sector públic (exceptuant infermeres i professores), prohibició de parlar –en persona o per internet– amb amics homes i un llarg etcètera a què s’afegeix, a més, un enorme augment de matrimonis forçats i infantils. També es van imposar restriccions als homes, tot i que molt més lleus.

«Crec que el gran error dels talibans ha sigut que no han sigut capaços de passar de la lluita armada al Govern. Realment han fracassat a l’hora de tractar els afganesos amb dignitat. Un exemple és la prohibició de l’educació secundària per a les afganeses. És una qüestió purament ideològica. Els talibans posen excuses, parlen de problemes tècnics, com si els afganesos o la comunitat internacional s’ho creguessin. I a més, els talibans també han estat atacant la premsa. En contra de tothom que informi de la veritat. No accepten cap mena de crítica», explica Bilal Sarwary, un periodista afganès que es va exiliar l’agost del 2021, just després de l’ocupació talibana de Kabul.

Una crisi sense fi

Una crisi sense fiA la repressió, a més, s’afegeix una crisi econòmica i humanitària sense comparació al món. Segons l’ONU, prop del 95% dels afganesos viu per sota del llindar de la pobresa. El motiu és, sobretot, la retirada de la comunitat internacional de l’Afganistan amb l’arribada dels talibans ja que el govern anterior de Kabul era totalment dependent de l’ajuda exterior. Ara, aquesta ajuda ha desaparegut.

Després s’afegeixen altres factors. «A més del col·lapse de l’economia, estem veient moltíssims desastres naturals, com el terratrèmol a Paktika, que va matar 1.000 persones; i les inundacions al sud del país. Això ha destruït completament les collites i els ramats d’una economia que no pot alimentar la seva gent», diu Sarwary, que es desespera: «Un se sent desanimat per la gent de l’Afganistan».

Notícies relacionades

Els Estats Units maten el líder d’Al-Qaida en un atac d’un dron a l’Afganistan

Els talibans recuperen l’obligatorietat del burca a l’Afganistan

«Fa poc hi va haver un brot de còlera a les províncies d’Oruzgan i Helmand. Vaig parlar amb un metge d’allà, i em va assegurar que no tenen res amb què tractar els pacients. Ni paracetamol», explica Sarwary, donant a entendre que això és un senyal de la poca connexió que hi ha entre el règim talibà i les altres capitals del món.

Després de la conquesta de Kabul, moltes ambaixades van tornar a enviar equips a l’Afganistan, passat un període de descans. Però han sigut pocs els que han reconegut el nou Govern del país centreasiàtic. Una cosa que, per aquest periodista, és una condemna a mort per als afganesos. «El reconeixement dels talibans ha d’arribar. Però perquè arribi, és clar, els talibans han de canviar les seves polítiques. Han de tractar amb més dignitat els afganesos i sobretot les afganeses. Han de buscar una política de reconciliació. Però això no ha passat, ni sembla que hagi de passar a curt termini», afirma.