Polarització als Estats Units
Candidats, per la gràcia de Trump
Malgrat algun revés, l’expresident avala el triomf en primàries de republicans que promouen ‘la gran mentida’
Els votants conservadors passen factura als congressistes que van recolzar el segon ‘impeachment’
Liz Cheney té aquest dimarts una cita amb les urnes a les primàries republicanes de Wyoming, però fa temps que les ha donat per perdudes. De fet, la seva campanya és titllada per ‘The New Yorker’ com «kamikaze». Fins fa no gaire emblema de què significava als Estats Units ser republicà, i amb un rècord en el Congrés que mostra gairebé el 93% dels seus vots recolzant posicions de Donald Trump, Cheney va cometre el pecat més gran en l’era del ‘trumpisme’: tornar-se contra el líder a qui el Partit Republicà està entregat com en un culte. I ni Trump ni el trumpisme perdonen.
Cheney, que ja va ser rellevada per la seva formació com a número 3 a la Cambra Baixa després de votar amb nou republicans més a favor del segon ‘impeachment’, no busca aquest perdó. De fet, la vicepresidenta del comitè que investiga l’assalt al Capitoli ha fet de l’esforç perquè Trump no pugui tornar a presentar-se i de la denúncia de la deriva del Partit Republicà la seva missió, personal i política. Però no és aquesta la tònica dominant en la formació. I en la derrota que se li augura aquest dimarts batega una cosa més gran que ella mateixa.
Populisme i extrema dreta
Dels 10 conservadors que van recolzar al febrer la imputació de l’expresident, que va sobreviure al seu segon judici polític, només dos han sobreviscut a les primàries. Quatre no s’han presentat i tres abans que Cheney han sigut desbancats per candidats avalats per Trump. Ella ha deixat de fer actes de campanya públics per les amenaces. I en la caiguda d’un membre d’una estirp política tan poderosa com la de l’exvicepresident Dick Cheney, es confirma el relleu del conservadorisme tradicional pel populisme i l’extrema dreta.
Aquest relleu va començar abans de Trump, com recorda la presència en altres primàries d’aquest dimarts, a Alaska, de Sarah Palin. L’exgovernadora, que ara opta al Congrés, va ajudar a impulsar el Tea Party quan John McCain la va elegir com la seva candidata a vicepresidenta. Va llançar missatges racistes contra Barack Obama, atacs contra «els mitjans de notícies falses»... Però les fissures i la polarització d’aquells anys només s’han ampliat i intensificat amb Trump, que té el seu partit sota clar domini, i pot ampliar-lo més.
Avança ‘la gran mentida’
L’expresident està tenint un pes decisiu en qui arriba a les paperetes, i en el missatge amb què ho fan. Almenys un terç dels candidats al Congrés han acceptat ‘la gran mentida’ que les eleccions van ser fraudulentes. Segons una anàlisi de ‘The Washington Post’ ho han fet també uns 250 guanyadors en 469 carreres de primàries, incloent per a governador i altres càrrecs estatals. I tot i que l’expresident va patir a Geòrgia el revés més gran en els seus esforços que uneixen venjança amb una potencial i perillosa reforma de les futures eleccions, té molts candidats que, si guanyen, poden portar a conseqüències que anirien més enllà de solidificar el seu imperi polític.
A Pennsilvània, per exemple, ha recolzat com a governador Doug Mastriano, que va recolzar els intents d’enviar electors falsos a Washington per no certificar la victòria de Joe Biden i va enviar autobusos al míting previ a l’assalt al Capitoli. Si Mastriano guanya en un estat frontissa fonamental elegirà el secretari d’Estat, a càrrec de les eleccions. Trump també ha estampat el seu suport a Kari Lake com a governadora d’un altre estat decisiu, Arizona.
Assegurances i apostes
El republicà s’ha sumat a alguns candidats quan ja tenien ben encarrilades les seves carreres, com va fer amb l’aspirant a governador del també determinant Wisconsin, Tim Michels, un milionari magnat de la construcció que ha promès descertificar les eleccions del 2020 i abolir la comissió electoral estatal.
En altres casos ha apostat i ha guanyat. Va passar en la candidatura al Senat a Ohio de J. D. Vance, el polèmic autor d’«Elegia Hillbilly», o en la de Pennsilvània de Mehmet Oz (més conegut com el mediàtic Dr. Oz que col·laborava amb Oprah Winfrey), a qui va reconèixer haver recolzat per haver-lo titllat una vegada de «sa espècimen».
Polèmica estratègia demòcrata
A més de per la gràcia de Trump, alguns dels candidats més extrems han comptat amb l’impuls que els ha donat el Partit Demòcrata, que en una polèmica estratègia ha estat recolzant aquests ultradretans amb esperança que els votants els rebutgin al novembre o es mobilitzin en contra seu.
És una cosa que Richard Hasen, professor de dret a l’UCLA i responsable del Projecte per salvaguardar la democràcia, ha definit com a «immoral i perillós». També ho ha denunciat l’exassessor de Barack Obama David Axelrod, que ha criticat la tàctica assegurant que converteix els demòcrates en «instrument de la venjança de Trump».
Notícies relacionades
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Una dupla especial "L’ego s’ha de deixar de costat"
- Aniversari. Nutrició esportiva Nutrisport celebra els 40 anys d’història amb una nova imatge
- Una baixa de pes Flick repensa l’atac sense Lamine Yamal
- FUTBOL Guardiola renova fins al 2027 i complirà 10 anys en el City
- Champions League Kika enlluerna en un Barça màgic