Violència al país sud-americà
L’avenç incontenible del narco a l’Equador
L’atemptat del cap de setmana passat a Guayaquil amb cinc morts suposa una escalada de les accions de les bandes
A les disputes entre faccions a les principals ciutats se sumen les baralles a les presons amb més de 400 morts des del 2020
Parlar dels Choneros, els Lobos i els Tiguerones, els Lagartos o els Latin Kings s’ha tornat costum a l’Equador. No es tracta de conjunts musicals ni equips de futbol sinó de les principals bandes de narcotraficants que es disputen a trets els territoris i mercats d’un país on la violència escala de manera inquietant al compàs de l’augment de la desigualtat social.
La ciutat portuària de Guayaquil, amb uns tres milions d’habitants, ha sigut aquest cap de setmana novament escenari de l’activitat d’aquests grups. Una bomba va escampar la seva estela de mort a la barriada de Cristo del Consuelo. L’atemptat va provocar 5 morts i almenys 20 ferits, alguns d’ells de gravetat, a més de destrosses en vivendes que abans portaven sobre les parets els signes de la precarietat. Guillermo Lasso va declarar l’estat d’excepció, la tercera vegada que recorre a aquest mecanisme des que va assumir la presidència, el maig del 2021. El Govern ha ofert una recompensa de fins a 10.000 dòlars a qui brindi informació sobre l’ocorregut diumenge passat.
«Les bandes s’han convertit en un Govern dins del Govern», va advertir l’alcaldessa de Guayaquil, Cynthia Viteri. Lasso es va sentir al·ludit i va dir que Viteri «sembla no comprendre que l’enemic del país és el narcoterrorisme que es vol instal·lar a la societat; i no el Govern». En rigor, la inseguretat és un problema nacional. Entre gener i juny s’han reportat arreu del país 613 homicidis, contra els 865 de tot el 2021. La Policia Nacional afirma que el 86% d’aquests episodis luctuosos està relacionat amb xocs entre grups de narcos, i només el 8% per incidents interpersonals. L’altre 6% correspon a furts seguits de mort. La quantitat de robatoris denunciats l’any passat va ser, mentrestant, de 25.389. En els primers cinc mesos del 2022 s’havien registrat 12.548.
Noves modalitats
Les bombes irrompen estrepitosament com a novetat operativa dels delinqüents. L’abril passat, un vehicle amb explosius va esclatar davant la presó regional de Guayas. Un mes més tard es va repetir la mateixa situació a l’exterior d’una Unitat de Policia Comunitària. Les forces de seguretat van descobrir bombes casolanes a prop de la Fiscalia o el Consell de la Judicatura. Quan encara el país no sortia aquest dilluns de la sorpresa per l’ocorregut a Cristo del Consuelo, i la policia continuava amb els seus registres i arrestos de presumptes membres dels Tiguerones en aquesta barriada, la policia va trobar al nord de Quito una caixa amb un artefacte llest per detonar.
«Una altra vegada, com gairebé tots els dies, el país sent dolor», va dir el diari de la capital El Comercio al seu últim editorial. «Exhortem totes les autoritats, totes les funcions de l’Estat, a unir-se en accions perquè Guayaquil i el país no continuïn dessagnant-se», va reclamar El Universo.
L’avenç del narcotràfic és conseqüència, d’una banda, de l’aliança que han forjat alguns d’aquests grups amb el càrtel mexicà Jalisco Nueva Generación, al qual li subministren cocaïna colombiana que transporten des de ports i aeròdroms. D’acord amb El Universo, les autoritats han decomissat en el que va d’any 90 tones de droga, més del doble que el 2021.
Barriades i presons
Alhora, les bandes busquen assentar-se a les ciutats per controlar el negoci de l’anomenat narcomenudeo. La baralla pel control territorial té un altre capítol a les presons. El passat 18 de juliol van perdre la vida 13 reclusos en una presó de la ciutat de Santo Domingo de los Colorados, durant un enfrontament entre bandes rivals. El maig passat havien mort en aquest mateix centre i per les mateixes raons 44 interns. En els últims dos anys s’han reportat més de 400 defuncions a les presons. Lasso s’ha mostrat tan impotent com el seu antecessor, Lenin Moreno, per resoldre el flagell.
Notícies relacionadesCom ha ocorregut al Brasil o Mèxic, les faccions equatorianes han començat a reclutar nens. «Resulta devastador saber que fins i tot tenen vestimenta amb logotips que els identifiquen», va assenyalar El Comercio. Per a la publicació, «no és complex saber per què a les bandes els resulta fàcil convocar menors d’edat i joves per a les seves tasques més rudes. Són persones que procedeixen ja d’un ambient estructural de violència, de famílies que durant generacions no han tingut una feina que els atorgui dignitat». Aquests nens i joves «saben que no tenen futur».
El rerefons de la pobresa
El 25% dels equatorians és pobre, i percep 87 dòlars mensuals en un país sense moneda pròpia. Un altre 10,7% de la població viu en la pobresa extrema, amb 49,35 dòlars mensuals per càpita. La desigualtat social és una altra font de conflictes. El 13 de juny passat, la Confederació de Nacionalitats Indígenes de l’Equador (CONAIE) va iniciar una protesta d’abast nacional que es va estendre durant 18 dies. El Govern de Moreno va ser també sacsejat per un esclat social el 2019 que va enterrar els seus anhels de ser reelegit.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Barcelona, protagonista Submer obre la nova era dels centres de dades
- El problema de l’habitatge El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- NENS TUTELATS El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020
- SANITAT El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial