La llei climàtica de Biden, un triomf amb asterisc

El president dels Estats Units estamparà la seva firma en la denominada llei de reducció de la inflació, una norma que compassa metes llargament acariciades pels demòcrates en sanitat, matèria fiscal i lluita contra el canvi climàtic. Es tracta, sens dubte, d’un èxit legislatiu crucial, un que ha insuflat aires d’optimisme a la Casa Blanca sobre la posició del president i en el Partit Demòcrata de cara a les eleccions legislatives de novembre. Però el triomf, sobretot en matèria mediambiental, arriba amb un asterisc.

Tant els principals grups d’activistes climàtics, representants sobretot de les generacions més joves, com destacats experts i científics han advertit que les concessions fetes per garantir el suport a la norma del senador conservador Joe Manchin representen una bomba de rellotgeria mediambiental. Temen també que, amb la intenció anunciada d’un ‘tour’ polític venent els beneficis de la llei, s’instal·li certa complaença política i social.

Diversos grups han enviat al Congrés una carta recordant-los que «la seva feina no ha acabat». I centenars també van remetre una carta a Biden en la qual li reclamen que utilitzi el seu poder executiu per declarar una emergència climàtica que permeti posar fre a l’impacte que s’espera d’algunes d’aquestes concessions, un pas que no s’espera que faci el mandatari.

Pros i contres

La llei destina 369.000 milions de dòlars a crèdits fiscals, inversions i altres incentius que busquen impulsar una economia d’energies netes als EUA. Ha estès 10 anys, per exemple, els crèdits per a projectes solars i eòlics i estableix ajudes perquè les llars i ciutadans transicionin cap a electrodomèstics més eficients o vehicles elèctrics. L’aposta clara és que la norma acceleri canvis de mercat que ja s’estan produint, desplaçant gradualment els combustibles fòssils, mentre els EUA recuperen també una mica de la credibilitat internacional perduda durant la presidència de Donald Trump.

Per aconseguir l’imprescindible suport de Manchin, no obstant, la legislació ha acabat incloent també mesures molt problemàtiques. Estableix, per exemple, que s’ha d’oferir als que actualment tenen concessions de perforacions en terres i aigües federals poder optar a comprar-les. A més, condiciona l’establiment d’infraestructures d’energia solar i eòlica a què es venguin milers d’hectàrees per a extracció de petroli i gas. Reviu, així mateix, el més gran dels projectes de perforació actual, al golf de Mèxic, que un jutge havia frenat pel seu impacte mediambiental.

Un altre aspecte que denuncien activistes i experts és la retallada de regulacions de permisos, cosa que adverteixen que permetrà que rebin llum verda més ràpid i amb més facilitat projectes d’oleoductes i gasoductes o d’instal·lacions per a l’exportació. Qüestionen també que destini fons a tècniques d’efectivitat encara no provada, com la captura de carboni i generació d’hidrogen. I recorden que encara queda molt camí per assegurar que es presta especial atenció als barris de més baixos ingressos i a la població de minories, la que desproporcionadament pateix l’impacte més negatiu de l’emergència climàtica.

«És com perdre 10 quilos quan necessites perdre’n 50», ha resumit gràficament per a The New York Times Robert McNally, de la firma d’assessoria energètica Rapidan Energy Group.

Amb la Casa Blanca preparant una gira per «vendre» per tot el país els èxits de la llei, activistes i experts també temen que el missatge triomfalista enfosqueixi els reptes pendents i deixi els qui no segueixen o coneixen al detall la ciència mediambiental amb una sensació de feina acabada.

Aquest dimarts Biden assegurava que la llei «posiciona els EUA per cobrir les metes climàtiques» que es va marcar: una reducció d’entre el 50% i el 52% de les emissions contaminants respecte als nivells del 2005 per al 2030. Però els càlculs sobre l’impacte de la legislació encara deixen aquesta retallada en el 40%. Almenys dos terços d’aquest percentatge ja s’havia aconseguit amb mesures prèvies a aquesta llei.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia