Nova protesta social a l’Argentina davant un Govern acorralat per la crisi

Dues centrals obreres, partits d’esquerra i moviments socials van tornar a ocupar aquest dimecres el centre de la ciutat de Buenos Aires per les mateixes raons dels últims mesos i anys: els diners no arriben i l’única cosa que avança és la pobresa, que ja castiga a un 40% dels argentins. La multitud va evitar aquest cop dirigir especialment les seves queixes cap al dèbil president, Alberto Fernández. Com que bona part dels dirigents sindicals són de filiació peronista, més que apuntar contra un Govern que consideren propi, van denunciar «la irresponsabilitat econòmica dels grans formadors de preus que remarquen el valor dels productes essencials per millorar el seu marge de guany». L’Argentina pot tancar el 2022 amb una inflació superior al 100%. «Alberto, hem de fer alguna cosa, no podem més», va reclamar el dirigent dels camioners, Pablo Moyano. Un nou ministre d’Economia, Sergio Massa, mira d’encarrilar la situació en franca adversitat perquè el Banc Central té les seves reserves de dòlars prop del vermell i les mesures d’ajust que prepara per mantenir l’acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI) poden ser una nova font d’irritació social.

En aquest context, els responsables de la mobilització van llegir un document en què s’adverteix que l’«especulació financera busca una devaluació que només afavoreix els grups econòmics concentrats» i «fa miques el poder adquisitiu dels treballadors». Al seu torn es va reclamar a les autoritats i els empresaris «un nou contracte social sobre els pilars del desenvolupament, la producció i el treball». Sense arribar a aquests objectius «serà impossible un model inclusiu». Fernández intenta que sindicats i empresaris s’asseguin a negociar un acord salarial que permeti recompondre part de la capacitat de compra erosionada.

El president viu les hores més difícils des que la coalició peronista Frente de Todos va assumir el desembre del 2019 amb la promesa de curar les ferides que havia deixat l’Administració de dretes. La pandèmia va agreujar les condicions de vida. Tot i que s’espera que l’economia creixi aquest any quatre punts, la constant pujada del preu del dòlar i els seus efectes inflacionaris no fan més que accentuar la desigualtat. Molts argentins han trobat feina, però són igual pobres. L’Observatori Social de la Universitat Catòlica calcula que 2.800 persones passen diàriament a formar part d’aquesta franja més vulnerable.

Deteriorament i conflicte

Des del 2017, el salari dels argentins s’ha deteriorat un 23%. Per als treballadors informals el retrocés és d’un 35%. Des del 2015, les pensions han perdut fins al 36% del seu poder adquisitiu. Els programes socials serveixen ara per comprar un 40% que fa cinc anys.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Segons el Ministeri de Treball de la Nació i l’Organització Internacional del Treball (OIT), l’Argentina és un país 14 vegades més conflictiu que la mitjana mundial. Entre el 2010 i el 2020 hi va haver 200 vagues o protestes per cada 100.000 habitants. En l’Administració pública, durant l’última dècada, hi ha hagut 3.600 aturades d’activitat, mentre que en les àrees de salut i educació van ser 1.900 i 1.300, respectivament.

Fantasma de l’esclat

A diferència del que ha passat a Colòmbia, l’Equador i Xile, on, a partir del 2019, es van succeir esclats socials, les centrals obreres i els moviments socials han funcionat fins al moment com a font de contenció de la fúria dels més necessitats. Tanmateix, Juan Grabois, dirigent dels treballadors de l’economia popular, ha assegurat que aquests dics cada vegada són més fràgils i que el país no és lluny d’un escenari similar al que van experimentar altres països de la regió. «Mira al que hem arribat, Alberto, a demanar-te que no hi hagi extrema pobresa en un dels països més rics del món», va dir durant la mobilització.