Dissidents russos temen el tancament de la UE als ciutadans de la Federació Russa

Un exemple que ha circulat aquesta setmana per les xarxes socials ha sigut el cas de Vadim Kobzev, un col·laborador de l’opositor empresonat Aleksei Navalni, que ha denunciat a les xarxes socials la dificultat per obtenir un visat humanitari alemany. En el mateix text ha explicat que «els visats de turista són una oportunitat per als opositors russos de fugir de la tortura i la presó» i ha narrat les pressions que va rebre a Rússia, com advertències d’expulsió de la universitat, cartes demanant el seu acomiadament a la feina i amenaces dirigides al seu pare, amb frases com «detindrem el teu fill i l’empresonarem» o «¿ha sentit vostè parlar de Nemtsov?». Borís Nemtsov va ser un opositor rus assassinat a trets el 2015 a escassos metres de la plaça Roja.

A més, ha afegit que li van denegar el visat humanitari per «no haver-hi persecució demostrada», malgrat el calvari viscut i de les «prop de 200 pàgines de documents judicials, enllaços a mitjans de comunicació i cartes d’oenagés» que va facilitar a les autoritats alemanyes. Ha argumentat que, en definitiva, «resulta gairebé impossible arribar a Europa». Els vols de trànsit per als russos sense visat estan tancats. «Els visats de turista no s’emetran i els procediments humanitaris no funcionen correctament».

Té una opinió semblant Marina Litvinovitx, política opositora del partit liberal Iàbloko: «Això (prohibir els visats de turista) dificultarà l’evacuació dels activistes, reduirà les oportunitats per als estudiants i l’intercanvi cultural». A més, també ha apuntat que la prohibició de visats turístics no tindrà un gran impacte. Argumenta que «la proporció de russos que necessiten una visa europea no és gaire gran, aproximadament el 10% dels russos viatgen a Europa».

Litvinovitx ha remarcat que «es tracta de persones amb alts ingressos». Uns quants, a més, podran esquivar aquestes restriccions pels anomenats «visats daurats» que ofereixen països com Malta o Xipre que permeten tenir residència i/o nacionalitat a qui inverteixi al país grans quantitats de diners. Per tant, aquesta prohibició seria un inconvenient principalment per a la classe mitjana-alta russa, sobretot de les grans ciutats, que es quedaria sense compres a Milà o sense les platges de la Costa Brava.

Fugir per por

Aquest any, molts mitjans de comunicació opositors s’han vist obligats a tancar (com és el cas d’‘Eco de Moscou’ i la televisió Dozhd) o a limitar la seva activitat, com el diari ‘Nóvaia Gazeta’, dirigit pel premi Nobel Dmitri Muratov. Aquest últim es va reorganitzar i va començar a treballar des de la Unió Europea, com ja feien alguns mitjans opositors russos com ‘Mediazona’ i ‘Meduza’.

És per exemple el cas d’una periodista independent que no vol fer públic el seu nom. No només ha treballat per a diferents mitjans opositors, també té un historial d’activisme contra el règim rus. Creu que «fins i tot si el procediment per obtenir visats és complicat, els russos que necessiten ajuda per raons polítiques i professionals les hauran de poder obtenir».

Defensa el visat de turista com una opció per sortir del país. «Al menys quatre dels meus amics van sortir de Rússia sense una visa Schengen i ara viuen en països on el règim de vises és més suau o inexistent per als russos». Afegeix que «potser aquests països no són els més segurs (per exemple, Armènia), però tot i així per a molts, aquesta és ara l’única oportunitat de sortir del país». Ara almenys se sent segura perquè el país on viu «no s’ha plantejat la idea de deportar als russos»: «No veig motius per preocupar-se».

Notícies relacionades

L’‘hotel dels russos’ de s’Agaró s’omple d’ucraïnesos

Sense vacances a Europa: la prohibició de visats als turistes russos divideix la UE

El març d’aquest any, molts homes joves van voler abandonar Rússia. La por de fer el servei militar i d’allà, a lluitar al front a Ucraïna, va espantar molts nois en edats entre els 20 i 27 anys. Molts van sortir com van poder a través de Turquia, Armènia o Geòrgia, tot i que el pla d’alguns era arribar a la UE. És el cas d’Arkadi, que va canviar Sant Petersburg per Tbilissi, la capital de Geòrgia. «Potencialment, em podien reclamar per a l’Exèrcit», assegura.

A més de la por d’anar al front, altres raons el van empènyer a anar-se’n de Rússia. «No em semblava ètic pagar impostos en un país que està atacant un altre on hi ha els meus caps –treballa per a una empresa ucraïnesa–, amics i coneguts», raona. El seu pla inicial era establir-se en algun país de la UE mentre continua treballant per a la seva companyia actual, però de moment segueix a Geòrgia.