¿Per què està vivint el Regne Unit una onada de vagues?

Els estibadors de Felixstowe, el principal port de mercaderies del país, han convocat vuit dies de vaga, que tindrà un fort impacte en el dia a dia dels ciutadans perquè per allà passen la meitat de les importacions i exportacions britàniques en contenidors. Aliments, roba, peces de cotxes o productes d’electrònica estan paralitzats al port. Aquest divendres començarà la de Correus i aquest dilluns els advocats d’ofici han votat anar a la vaga a partir del 5 de setembre.

Els treballadors demanen salaris d'acord amb l’alt cost de la vida. La inflació ja ha arribat al 10,1%, la més alta des de 1982. El Banc d’Anglaterra prediu que arribarà al 13% a l’octubre. Tanmateix, el banc Citi ha calculat que pujarà fins al 18,6% el gener del 2023 a mesura que les factures de la llum es disparin i que el banc central haurà de revisar la seva predicció i apujar-la. L’última vegada que el Regne Unit va arribar a aquests nivells, del 18%, va ser el 1976, quan va haver de ser rescatat pel Fons Monetari Internacional (FMI).

Repunt del gas i la llum

Citi prediu que el preu màxim de les factures de l’energia al Regne Unit passarà dels 2.330 euros actuals a 6.877 euros a l’abril després del repunt addicional del 25% i el 7% dels preus del gas i l’electricitat la setmana passada. També creu que l’índex de preus minoristes (que inclou l’IPC més els preus de les hipoteques) arribarà al 21%. En aquests moments està en el 12,3%. El Banc d’Anglaterra ja va apujar en un 0,5% els tipus d’interès a principis de mes fins a l’1,75% i Citi avisa que podria haver d’apujar-los al 6% o 7%.

Des de la dimissió de Boris Johnson el 7 de juliol passat, el país té un govern provisional. El Partit Conservador està celebrant unes primàries per elegir un nou líder de la formació que es convertirà, al seu torn, en nou primer ministre en substitució de Johnson. Durant les últimes setmanes, mentre la inflació es dispara i les vagues se succeeixen, s’ha parlat de buit de poder perquè l’Executiu no pot prendre decisions que comprometin el nou líder i Johnson continua de vacances per les illes gregues.

Truss ‘versus’ Sunak

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

El debat entre els dos candidats a succeir Johnson es focalitza en com afrontar aquesta crisi del cost de la vida i com abaixar la inflació. La gran favorita, Liz Truss, aposta per una baixada dels impostos de prop de 60.000 milions d’euros, una proposta avalada per la majoria dels militants del partit, que són els que han d’elegir el nou líder. Truss ofereix un paquet d’ajudes econòmiques a les famílies perquè puguin pagar la factura de la llum que Citi estima que serà superior als seus càlculs i que podria arribar als 47.300 milions d’euros.

Per la seva banda, Rishi Sunak, qui va ser ministre de Finances de Johnson i en va forçar la caiguda, advoca per apujar els impostos per aconseguir abaixar la inflació a la llarga. Sunak acusa Truss de no ser realista amb les seves promeses i de voler portar el país a una «espiral inflacionista». «La realitat és que Truss no pot oferir un paquet de suport i complir amb 60.000 milions en retallades d’impostos permanents i no finançades d’una sola vegada», va dir Sunak. «Fer-ho significaria augmentar l’endeutament a nivells històrics i perillosos, posant seriosament en perill les finances públiques i enfonsant l’economia en una espiral inflacionària». Aquest és el gran debat de les primàries. El nou primer ministre serà elegit el 5 de setembre. El nou líder heretarà un país econòmicament trencat i no tindrà marge d’error.