L’ensorrament de part de les sitges de Beirut ancora els libanesos en el trauma

De nou, el fum. Una intensa fumarada ha tornat a cobrir de gris el cel de Beirut aquest dimarts al matí. Entre la pols, quedaven les restes, cada vegada menys, de les sitges del port de la capital libanesa. És a terra així ja la meitat de la muralla que va salvar la ciutat fa més de dos anys. L’estructura de 48 metres d’alt va absorbir gran part de l’impacte de l’explosió que va matar més de 200 persones i en va ferir 6.000 la tarda del 4 d’agost a Beirut. Ara, la mà absent de les autoritats ha provocat l’ensorrament de les sitges del nord. Queden les del sud, encara alçades, però bastant fetes malbé. Així, gradualment, l’oblit col·lectiu de la tragèdia comença a fer efecte. 

Des del juliol, cremava un incendi als peus d’aquesta estructura que fa mig segle que esgarrapa l’horitzó beirutí. La fermentació dels grans, abandonats entre les ruïnes des de la deflagració, semblava ser la causa. Aparentment els bombers i els soldats de l’Exèrcit libanès no tenien capacitat per apagar-lo. Les autoritats havien advertit de la possibilitat que les sitges s’esfondressin i al·legaven que no volien arriscar la vida dels seus funcionaris per apagar l’incendi o llançar aigua des dels helicòpters. 

Potser la classe política libanesa sí que va aprendre la lliçó aquell 4 d’agost. Coneixedora de la presència al port de milers de tones del nitrat d’amoni que van causar l’explosió, no van dubtar a enviar un grup de 10 bombers quan es va iniciar un incendi a la zona. Van ser els primers a morir. Per això, aquesta vegada han volgut evitar el desastre. O pot ser que també sigui perquè el mateix Govern intenta des de l’abril demolir les sitges. La iniciativa legislativa en el Parlament es va aturar gràcies a les protestes de les famílies de les víctimes i els supervivents.

Símbol de la tragèdia

Les sitges s’han convertit en el símbol de la tragèdia. Altes i resistents, van salvar el poble libanès d’una catàstrofe encara més letal. Decadents i abandonades, reflecteixen com un mirall fidel l’estat del país. Encarnen la inacció de la classe política libanesa. Una classe política que fa dos anys que bloqueja una investigació per aclarir la cadena de negligències que es van desencadenar aquell fatídic 4 d’agost. Plasmen l’embafament d’una societat tan recalcada que li han arrabassat la capacitat de reaccionar. Una societat que mira impassible com el fum pren la seva ciutat. 

El col·lapse de les sitges aquest dimarts no ha provocat víctimes ni ferits, ja que l’àrea, a diferència del dia de l’explosió, ha sigut evacuada. Per als supervivents de l’explosió i els residents a prop del port, veure enfonsar-se la meitat d’aquesta impressionant estructura ha sigut un nou catalitzador per al seu trauma. L’explosió del port també va començar amb un incendi i una gran fumarada. Els ministeris de Medi Ambient i Salut han emès instruccions per a la població adjacent al poble: que es mantinguin sota sostre en espais ben ventilats i utilitzin mascaretes per evitar la ingesta de gasos tòxics.

Però la realitat al carrer és una altra. La desconfiança en la classe política unida a la necessitat econòmica en un país amb més del 80% de la ciutadania sota el llindar de la pobresa els impedeix aturar les seves vides de nou. Mentrestant, els familiars de les víctimes continuen exigint justícia. Aquesta tarda sortiran al carrer. «Ens sentim una mica sols en aquesta batalla», explica Paul Naggear. L’explosió del 4 d’agost va matar la seva filla Alexandra, de 3 anys. «Mai ens aturarem; per més murs que ens posin, continuarem lluitant per vies alternatives i continuarem pressionant», ha afirmat.

Veto de Macron

Notícies relacionades

Dos anys sense justícia a Beirut

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La principal batalla de les famílies, ara, és que el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides creï una comissió internacional d’investigació sobre l’explosió. Però el Govern francès d’Emmanuel Macron no deixa de posar traves. «No arribarem gaire lluny si Macron continua bloquejant una possible investigació», denuncia Naggear a aquest diari. Lluny queden aquells dies immediats a la tragèdia en què el president francès es va convertir en el primer polític a baixar al carrer i consolar els libanesos, abans que ho fes qualsevol polític nacional.

«Macron ha posat els interessos geopolítics de França sobre les vides humanes libaneses», assenyala Naggear. Mentre es van esfondrant els símbols de la tragèdia, aquestes famílies lideren esforços titànics perquè la seva lluita no caigui en l’oblit. La tragèdia es va emportar més de 200 vides, en va ferir uns sis milers i va fer fora de les seves cases més de 300.000 persones de manera immediata. Tot i així, aquesta tarda amb prou feines s’esperen un grapat de desenes de manifestants. A poc a poc, l’amnèsia col·lectiva va instal·lant-se en una Beirut ja sempre gris.