Sis mesos de guerra a Ucraïna: La vida entre la runa

Aquestes escenes, presenciades per aquesta periodista l’última vegada a finals de juny, s’han continuat repetint des d’aleshores, segons expliquen els qui es mantenen allà i confirmen les alarmes antiaèries que sonen amb tràgica constància. No hi ha pau per a Sàltivka, una barriada que la guerra ha convertit des de fa mesos en la zona més perillosa d’aquesta ciutat ucraïnesa. Des de fa mesos, en algunes parts –en particular, les més al nord–, les autoritats recomanen als seus ciutadans anar-se’n, però molts, massa, no ho han fet. Conviuen així amb el pànic quotidià en aquesta urbs, la segona més important d’Ucraïna, que continua en el punt mira d’un Exèrcit professional, el rus, que dispara a poca distància de l’ucraïnès, amb el suport de la població.

«Gairebé res dempeus»

No és l’únic lloc on es pateixen les destrosses que provoca la guerra d’Ucraïna, un conflicte que ara fa sis mesos que va començar, el 24 de febrer passat. Instantànies similars, amb més o menys intensitat, també es repliquen als tants pobles anònims de les zones rurals de la regió de Khàrkiv, a les zones de Donetsk encara disputades entre Ucraïna i Rússia, i al sud del país, en particular a la regió d’Odessa i Mikolaiv, una ciutat on pateixen problemes hídrics per les canonades que abans compartien amb l’ocupada Kherson. «Alguns agricultors locals estan resignats, perquè ja no queda gairebé res dempeus de les seves granges», explica el Yuri, un mestre i intèrpret d’Odessa.

No hi ha dades definitives sobre els danys totals provocats pels enfrontaments al país; és un balanç que creix amb els dies, a mesura que se sumen més edificis comercials, cases, carreteres, ponts, aeroports, plantes industrials i altres infraestructures destrossades arreu del país. L’última xifra oferta pel primer ministre ucraïnès, Denís Xmihal, ha sigut de 750.000 milions de dòlars que es necessitaran per a la reconstrucció quan el conflicte s’acabi, segons va dir en un simposi el juliol a Lugano; d’altres donen xifres més altes. L’Organització Mundial de la Salut ja ha arribat a comptabilitzar, en la seva anàlisi actualitzada regularment, uns 400 atacs a hospitals i altres centres mèdics.

L’Escola d’Economia de Kíiv també ha donat xifres al seu estudi d’agost. Segons aquesta font, 105.200 cotxes, 43.700 màquines agrícoles, 764 escoles bressol, 1.991 botigues, 634 centres culturals i 114.700 vivendes han sigut fetes malbé o destruïdes des del començament de la invasió russa. El resultat d’això serà un hivern que s’anuncia duríssim fins i tot als pobles situats als voltants de la capital ucraïnesa, Kíiv, on la marxa de les forces russes al març ha deixat un panorama desolador, amb algunes zones completament arrasades i immobles enderrocats de manera irremeiable. I l’ajuda internacional per reconstruir sembla que no està arribant tan ràpidament com la militar, en aquest país que, a més, el 2021 se situava encara al lloc número 122 (de 188) a l’índex de percepció la corrupció de Transparència Internacional.

Vivendes prefabricades

Notícies relacionades

Multimèdia | 500 dies de guerra: El poder de Putin s’esquerda en plena contraofensiva d’Ucraïna

Ajudes a Ucraïna: de l’entusiasme al desànim

«A pobles com Mosxun, el que hem fet és començar a col·locar petits contenidors prefabricats modulars perquè els habitants més afectats hi puguin passar l’hivern. Caldrà anar amb compte, ja que són petits i l’aire fred hi pot entrar ràpidament», explica Sergii Zavadskii, membre de la seu ucraïnesa de la Fundación Rotaria, una de les organitzacions privades que s’han involucrat a ajudar les persones les cases de les quals van ser destruïdes a la regió de Kíiv. «No és gaire, els fons estan trigant a arribar, ja que a l’estiu tot s’ha paralitzat. Però, tot i així, és una petita ajuda, a l’espera d’una reconstrucció que potser trigarà 1 o 2 anys», afirma Zavadskii.

Segons les autoritats del país, al voltant de 3,5 milions de persones són avui sensesostre a Ucraïna, és a dir, s’han quedat sense una casa on viure. D’altres han fugit i encara no han tornat, mentre que la destrucció d’escoles també amenaça de deixar centenars de nens sense classes presencials. Organitzacions com Human Rights Watch també han assenyalat casos, en diferents zones del país, en què tant les tropes russes com les ucraïneses han col·locat les forces en àrees poblades i han provocat danys a edificis civils. Són testimonis, ells també, d’un conflicte que ja ha matat més de 5.000 civils i n’ha ferit més de 7.000, segons l’ONU, i que enfonsarà el PIB ucraïnès un 45% el 2022, segons la previsió del Banc Mundial.