Conflicte a l’est d’Europa

Rússia tanca amb saldo negatiu els sis mesos d’«operació militar especial» a Ucraïna

El desplegament de tropes del país euroasiàtic ha modificat per complet les relacions de Rússia amb la resta del món i ha aïllat Moscou

  • ESPECIAL MULTIMÈDIA | Guerra a Ucraïna: mig any d’invasió russa

Rússia tanca amb saldo negatiu els sis mesos d’«operació militar especial» a Ucraïna

MAXIM SHIPENKOV

3
Es llegeix en minuts
Àlex Bustos
Àlex Bustos

Periodista

ver +

dijous, 24 febrer de 2022. Vladímir Putin comença el dia declarant que el seu país emprèn una «operació militar especial» a Ucraïna per «desnazificar» i «desmilitaritzar» un estat que fa anys que està demonitzat per Moscou. Al llarg d’aquests sis mesos, el Kremlin ha llançat ofensives a Kíiv, la capital ucraïnesa, i a l’est, donant suport als seus aliats de les autoproclamades Repúbliques Populars de Donetsk i Lugansk. Aquests territoris només estan reconeguts com estats per Rússia i alguns països afins, com Corea del Nord o Síria. Moscou finalment va decidir centrar-se en el front de l’est, on ha aconseguit controlar àmplies parts de les províncies ucraïneses de Kherson, Zaporíjia, Donetsk i Lugansk.

L’ofensiva li ha sortit cara, ja que ha deteriorat la imatge planetària de Rússia. Un dels senyals més clars va ser la votació de l’ONU de principis de març que va condemnar l’atac rus a Ucraïna. Només hi van votar en contra països com Eritrea, Síria, Bielorússia, Corea del Nord i la mateixa Rússia. En aquesta ocasió, va destacar l’abstenció de països com l’Índia i la Xina pel seu pes, i d’Armènia i els stanes de l’Àsia central per la seva dependència de Moscou.

Un lloc on es pot evidenciar aquest nou aïllament rus és als aeroports. Abans, llocs com Xeremètievo o Domodédovo eren nodes de transport importants, que connectaven amb moltes grans urbs del planeta i d’Europa. Actualment Rússia ha perdut moltes connexions i principalment els avions russos volen fins a Armènia, Bielorússia, Qatar, el Kazakhstan, Turquia i l’Uzbekistan. S’han reduït també els vols a la Xina, però no per criteris polítics, sinó de seguretat.

Conseqüències internes

La presència de l’Exèrcit rus a Ucraïna ha comportat un gran trasbals per a la població russa. La inflació ha pujat arreu del país i, segons algunes estadístiques, prop del 70% dels russos asseguren que estan patint dificultats econòmiques. La ciutadania també ha vist com han marxat del país empreses multinacionals coneguts com McDonald’s o Starbucks –Rússia ja n’ha creat la seva pròpia versió–, però aquesta fugida és merament simbòlica malgrat l’eco que ha tingut tant a Rússia com a l’estranger.

És només la punta de l’iceberg perquè prop d’un miler de companyies han tancat o han deixat de prestar els seus serveis a la població russa, però on es nota realment aquesta fuga d’empreses és en sectors com el farmacèutic, el tecnològic o l’aeronàutic. Metges russos alerten que escassegen alguns medicaments específics com ara els antiepilèptics. La producció provenia principalment de la Unió Europea. Un rus corrent, Maksim, explica que les fàbriques de la regió on viu tenen problemes de subministrament de tecnologia, ja que «ve d’Europa». Majoritàriament són fàbriques d’automòbils.

Avions canibalitzats

Notícies relacionades

En el cas de l’aviació, la solució que s’hi ha trobat, curtterminista, és «canibalitzar» els avions. Això significa que se sacrifica una part d’alguns aparells per desballestar-los i utilitzar-ne les peces com a recanvis. Per aquesta raó la Xina ha volgut limitar els vols d’aerolínies russes al seu territori.

També ha augmentat la pressió sobre totes les veus discrepants, fins i tot s’han aprovat noves lleis com la llei que persegueix les fake news sobre l’Exèrcit rus. Aquesta norma castiga amb fins a 15 anys de presó qui difongui informació de les forces armades considerada falsa o errònia. Des de finals de febrer Rússia ha bloquejat més de 138.000 webs, segons indiquen les mateixes autoritats. Entre les quals xarxes socials, com Instagram o Twitter, o mitjans de comunicació, com la BBC i l’estatal alemany DW. Els mitjans independents russos també han vist com les seves opcions eren bàsicament sortir del país i treballar des de l’estranger o abandonar l’activitat. Aquest any han cessat la seva activitat la ràdio Eco de Moscou (tancada), el canal Dozhd (tancat) i també el diari Nóvaia Gazeta, que va deixar de publicar temporalment a Rússia però es va reorganitzar a la Unió Europea.