L’oposició a Putin, pràcticament muda

Fa temps que la veu de la dissidència russa està emmordassada. I el desplegament de tropes a Ucraïna no ha fet res més que augmentar la pressió sobre qualsevol tipus de descontentament, protesta o voluntat de canvi. Molts opositors es troben ja fora de joc. Grans noms de l’oposició com Aleksei Navalni, Ilià Iaixin, Vladímir Karà-Murzà i Andrei Pivovarov són a la presó. D’altres com Liubov Sóbol –amb una condemna pendent a Rússia–, Leonid Volkov o Mikhaïl Jodorkovski es troben a l’estranger. 

Així ho veu Vadim Kobzev, col·laborador de l’equip de Navalni, que explica, no obstant, que «en el moment que va començar la guerra, l’oposició a Rússia estava pràcticament destruïda». Matisa que en els últims mesos ha anat fins i tot a pitjor. «Activistes polítics van començar a ser assetjats per policies per parlar contra la guerra. Van ser amenaçats, empresonats, investigats», assenyala. Assegura que molts es van veure «obligats a abandonar Rússia», inclòs ell mateix. Kobzev és a Geòrgia, com molts opositors, joves que no volen anar al front i periodistes independents.

L’última detenció d’un opositor ha tingut lloc aquesta mateixa setmana, quan la policia va arrestar l’exalcalde de Iekaterimburg Ievgueni Roizman, acusat de desprestigiar l’Exèrcit per criticar públicament la campanya militar a Ucraïna, un delicte castigat amb fins a cinc anys de presó.

Veus silenciades

Feia anys que els mitjans de comunicació independents passaven per dificultats amb restriccions com la llei d’agents estrangers. Aquesta llei permet que les autoritats etiquetin així persones que haurien rebut diners d’altres països. Aquest terme té connotacions de la Guerra Freda molt negatives, associades a traïdors i agents infiltrats des de països enemics.

I aquest any s’han tancat alguns dels pocs mitjans independents que resistien al país. Ha tancat la ràdio Eco de Moscou, i el seu lloc en l’espectre ara l’ocupa Ràdio Sputnik, oficialista de propietat estatal. Ha abaixat la persiana el canal Dozhd, que en els últims moments en antena van emetre el ballet El llac dels cignes, que per als russos és un símbol d’agitació política –es va emetre durant el cop d’Estat de 1991 contra Mikhaïl Gorbatxov. El diari Mediazona ha abandonat el país. Nóvaia Gazeta, dirigida pel premi Nobel de la pau Dmitri Muràtov, ha cessat l’activitat de manera temporal després de rebre múltiples avisos de les autoritats russes. S’ha reorganitzat a l’estranger, treballant des de la Unió Europea. 

A més de les pressions oficials, el mateix Muràtov ha rebut amenaces i atacs. A la porta del seu domicili se li van posar etiquetes com ara «porc jueu» i el van atacar amb pintura vermella quan viatjava amb tren.

Batallons d’antiavalots

Per als russos corrents també ha augmentat la pressió. Treure una pancarta a la plaça Roja suposa ser detingut en segons, com és el cas d’Oleg Orlov, detingut el 10 d’abril. Va escriure en un paper: «La nostra reticència a saber la veritat i el nostre silenci ens converteix en còmplices dels crims». Això era així abans de l’inici de l’anomenada per l’oficialisme rus «operació militar especial». Però avui dia, n’hi ha prou amb portar un cartell amb asteriscs, en blanc o portar una pancarta «invisible» per ser detingut per les forces de seguretat russes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Cuba, el gran èxode

Manifestants com Iekaterina –nom fictici per preservar la seva identitat– explica que a principis de març va anar a una de les convocatòries de protesta a favor de la pau. Va arribar més tard de l’hora estipulada en la convocatòria. «Només hi havia policies, no hi havia ni un sol manifestant», afirma. Per això va preferir abandonar el lloc fingint que no tenia res a veure amb la protesta.

I és que grups de policies blindats esperen qualsevol protesta en els punts neuràlgics de les urbs més importants de Rússia. Racons tan emblemàtics del cor de Moscou com la plaça Roja i l’avinguda de Novi Arbat allotgen nombrosos agents preparats davant qualsevol intent de protesta. Al març era habitual que aturessin qualsevol persona que els semblés sospitosa per demanar-li la documentació.