La ruptura de la treva a Tigre sentencia la població a la fam

La regió viu incomunicada amb l’exterior, i sotmesa a un règim de maltractament constant portat a terme per un Govern central etíop convertit en botxí amb suport del seu veí eritreu. El 85% del sistema sanitari ha sigut destruït o està inutilitzat; els bancs estan tancats; els diners dels ciutadans, bloquejats; no arriben medicaments ni aliments, i l’única manera de sobreviure per a molts joves és allistar-se a l’exèrcit, expliquen fonts que operen al terreny però refusen ser identificades per por.

La fam és el principal drama i l’epidèmia que està costant la vida a milers de persones. L’esclat de la guerra a la primavera del 2020 va impedir als agricultors sembrar els seus camps i la seguretat alimentària és avui dia una utopia. La meitat de les dones embarassades o lactants de Tigre estan desnodrides, així com un terç dels nens menors de cinc anys, fet que provoca retard en el creixement i mort prematura, segons un informe publicat la setmana passada pel Programa Mundial d’Aliments.

Regió «enemiga»

El primer ministre etíop, Abiy Ahmed, que va ser Nobel de la pau el 2019 per la seva promoció de les negociacions per posar fi a la guerra amb la seva veïna Eritrea, va designar com a «enemiga» aquesta regió després de diversos desacords amb el govern local tigrinya. Des d’aleshores, la població viu sotmesa a unes duríssimes condicions. Assassinats, violacions i tortures van deixar una reguera de sang darrere seu que no deixa de créixer. Ara, les Forces Armades del Front Popular d’Alliberament de Tigre (FPLT), partit que governava la regió quan va esclatar el conflicte armat, han acusat l’Exèrcit de llançar una «àmplia ofensiva» al sud del territori tigrinya amb el suport de tropes especials i milícies de la veïna regió d’Amhara.

Després d’un setge que va durar gairebé un any, els combois humanitaris van començar a entrar de nou a la regió a l’abril, però els treballadors humanitaris tenen dificultats per distribuir els aliments. El nombre de persones que els necessiten ha augmentat fins al 89%, i els que tenen necessitats «greus» han passat del 40% al gener a gairebé un 50%. Actualment són molt pocs els projectes d’ajuda humanitària que perduren en aquesta castigada regió i cal sumar-hi una tremenda sequera i una epidèmia de fam que la fa encara més vulnerable. Més de 5,5 milions de persones estan patint alts nivells d’inseguretat alimentària aguda i ni tan sols l’Acnur i la Creu Roja aconsegueixen portar els carregaments d’aliments a la regió.

«La desnutrició infantil és cada vegada més greu i milers de persones van haver de fugir com a desplaçats fins a Mekele, la capital regional on la situació no és diferent», asseguren fonts de l’organització Iniciatives Solidàries. El Pare Ángel Olarán, un missioner basc de 84 anys, és un dels pocs que continua prestant la seva ajuda a la regió. Des de la seva fundació expliquen que tan sols aconsegueixen posar-se en contacte amb ell un parell de vegades al mes i que el suport, des de l’estranger, resulta gairebé impossible.

Ajuda humanitària gairebé nul·la

Per a organitzacions de més dimensions, com l’Acnur i la Creu Roja, la situació no és gaire diferent, però sí una mica més esperançadora. «Estem treballant a Tigre a través de les delegacions locals que tenim i veïns», explica a EL PERIÓDICO Aliona Sinenko, la portaveu regional de l’Àfrica del Comitè Internacional de la Creu Roja. «Costa fer arribar l’ajuda, però últimament hem aconseguit portar camions i avions amb recursos. Quan el conflicte s’activa, el trànsit a la regió es complica molt», explica Sanienko. Altres oenagés ni tan sols hi operen. És el cas de Metges sense Fronteres, que es va veure obligada a abandonar la zona després de l’assassinat de la cooperant espanyola María H., que va ser assassinada junt amb uns altres dos col·legues etíops, tots empleats de l’oenagé. Crim pel qual encara no s’han establert responsabilitats.

La gasolina a la regió de Tigre arriba a preus estratosfèrics, per la qual cosa el transport es limita a uns quants minibusos i als escassos vehicles humanitaris. Els hospitals fora de la capital, Mekele, no tenen electricitat, medicaments ni recursos per atendre els seus pacients. «Al principi ens vam centrar a mirar de subministrar energia als hospitals, perquè les interrupcions elèctriques impedien que es pogués atendre als pacients», rememora la portaveu.

Treballs sexuals

A falta d’ajuda i de serveis bancaris, la població depèn en gran manera dels diners dels seus familiars i amics a l’estranger per sobreviure, però les autoritats tigrinyes han imposat restriccions a les remeses, i s’han intensificat les mesures contra els contrabandistes que introdueixen diners en els punts de control. Tant és així la situació que alguns informes de l’interior de Tigre afirmen que «moltes dones i nenes es veuen obligades a recórrer al treball sexual per sobreviure, mentre que d’altres suggereixen que hi ha hagut un augment dels suïcidis», segons va publicar aquesta passada setmana The Guardian.

Notícies relacionades

La pressió d’Israel i la tornada de Trump empenyen l’Iran cap a la bomba nuclear

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Des de la Creu Roja, asseguren que la desesperació i necessitat a què es veuen sotmeses moltes dones que ho han perdut tot, així com la seva família, les porta a aquest tipus d’accions. «Nosaltres ho estem tractant com a violència sexual i mirem d’ajudar les dones a aconseguir els recursos d’una altra manera, que no estiguin soles», assegura Sanienko. La violència sexual és comuna en els conflictes i provoca una doble victimització de les dones, ja que a més, tendeix a estigmatitzar-les.

La setmana passada, els enviats de la UE i dels Estats Units van instar el Govern etíop a reprendre ràpidament els serveis i a aixecar les restriccions sobre el combustible, essencials per a la distribució de l’ajuda. Aquesta mateixa setmana, després de la ruptura de la treva, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va demanar un cessament immediat de la violència i una tornada al diàleg que sembla que trigarà a fer-se efectiva.