Colòmbia i Veneçuela deixen enrere anys d’enemistat

«És l’inici d’una etapa de relacions diplomàtiques de germandat, pau i respecte. Una abraçada al poble colombià», va dir Nicolás Maduro durant la cerimònia en la qual Veneçuela i Colòmbia han girat full formalment després d’anys de fort enfrontament i cants de guerra. Un jocós Maduro va rebre al Palau de Miraflores el nou ambaixador colombià, Armando Benedetti. «Parlem sobre la urgència de restablir els llaços d’amistat que mai s’haurien hagut de trencar», va dir l’enviat del veí país al presentar les seves cartes credencials. Hi va haver regals, bromes i un to conciliador. Però, sobretot, un missatge polític. La trobada posa fi a tres anys d’una relació bilateral completament congelada. «El distanciament mai hauria d’haver passat», va remarcar l’amfitrió.

L’antecessor de Gustavo Petro, Iván Duque, havia apostat de valent per la caiguda de Maduro i, tres anys enrere, va reconèixer immediatament el diputat Juan Guaidó com a «president encarregat» una vegada que va tenir la benedicció de Donald Trump. La situació colombiana ha fet un gir impensat el 2019: ara governa una esquerra d’escassa simpatia amb el chavisme històric i el dels seus hereus. Però Petro no va dubtar a restablir els vincles i posar al capdavant d’aquesta empresa un home que el 2020 era molt crític amb Maduro, a qui qualificava de «dictador». Benedetti tampoc s’estalviava consideracions negatives sobre Guaidó, fins al punt que el va qualificar de «titella» de Washington.

Al veure’l al Saló Bolívar de la seu de l’Executiu, Guaidó va expressar immediatament el canvi d’actitud de Colòmbia i el seu neguit per la pèrdua del seu suport principal a la regió. «A la seva arribada a Veneçuela l’ambaixador enviat pel president Petro, no va parlar sobre: set milions de migrants i refugiats, una emergència humanitària complexa, el desplaçament de comunitats indígenes per grups terroristes i les eleccions lliures», es va queixar en el seu compte de Twitter.

Una tasca complexa

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Maduro i Benedetti van deixar entreveure que el restabliment requerirà temps perquè es recuperi el ritme d’un veïnat alterat. Tot, va dir Maduro, «s’ha de fer de manera ordenada». Segons el portal de Caracas Efecto Cocuyo entre les principals tasques venidores hi ha la reactivació de les seus consulars a cada país i els vols comercials. A més, s’imposa la necessitat de restablir el flux a la frontera compartida, afectat des de fa set anys per conseqüències econòmiques i socials. La velocitat d’aquesta reobertura serà objecte de negociacions complexes, segons analistes dels dos països.

La frontera no només és l’escenari d’un febril intercanvi comercial legalitzat. En aquesta línia demarcatòria operen tant el contraban com el narcotràfic i la guerrilla de l’ELN, que, després de l’arribada de Petro al poder va acceptar tornar a la taula de negociacions amb l’Estat colombià. Aquesta zona de difícil accés troba també els sectors de les FARC que no van firmar l’acord de pau i que solen ser perseguits per forces de seguretat públiques o privades que busquen recompenses. I, a més, és la qüestió migratòria. Duque va obrir la porta a uns 2,5 milions de veneçolans. Hi ha un altre assumpte de primer ordre, i està relacionat amb la sort de Monómeros, una empresa veneçolana que produeix a Colòmbia fertilitzants per a l’agricultura.