Cinc claus per entendre la nova Constitució de Xile

«Xile és un Estat social i democràtic de dret. És plurinacional, intercultural, regional i ecològic», s’assenyala en el primer punt de l’article inicial. El país, aprovat el text, «es constitueix com una república solidària». La seva democràcia és «inclusiva» i el poder «resideix en el poble, per i per al poble». Es «reconeix com a valors intrínsecs i irrenunciables la dignitat, la llibertat, la igualtat substantiva dels éssers humans i la seva relació indissoluble amb la naturalesa».

El 50% dels òrgans estatals han de ser ocupats per dones per, d’aquesta manera, «arribar a la igualtat substantiva i la paritat». El caràcter «plurinacional» suposa el reconeixement d’11 pobles i nacions: Maputxe, Aimara, Rapanui, Lickanantay, Quítxua, Colla, Diaguita, Chango, Kawaskar, Yagan, Selknam. Al seu torn, crea les bases per desenvolupar les Autonomies Regionals Indígenes i instruments de consulta que només poden aplicar-se a qüestions «que puguin afectar directament» aquestes comunitats. L’exercici d’aquestes facultats no pot posar en risc la unitat de l’Estat.

L’article sisè estableix que l’Estat «promou una societat on dones, homes, diversitats i dissidències sexuals i de gènere participin en condicions d’igualtat substantiva, reconeixent que la seva representació efectiva és un principi i condició mínima per a l’exercici ple i substantiu de la democràcia i la ciutadania». L’article 25 prohibeix al seu torn «tota forma de discriminació», en especial quan al·lega qüestions com la nacionalitat, edat, diversitat corporal, religió o creença, raça, situació migratòria o de refugi, discapacitat, condició de salut mental o física, estat civil, filiació o condició social.

La presidenta o el president durarà quatre anys en l’exercici de les seves funcions, després dels quals es podrà reelegir, de manera immediata o posterior, només una vegada. Es tracta d’una novetat de fort pes polític. El mandatari és el cap d’un Estat que ha «de regular, fiscalitzar, fomentar i desenvolupar activitats econòmiques» i vetllar per l’autonomia del Banc Central i el principi de sostenibilitat fiscal. Alhora requereix instruments a prevenir i sancionar els abusos del mercat. La Carta Magna sotmesa a votació elimina el Senat i es creen un «Congrés de Diputats i Diputades», com a poder legislatiu, i una Cambra de les Regions.

«Els drets fonamentals són inherents a la persona humana, universals, inalienables, indivisibles i interdependents», s’estipula a l’article 17. El ple exercici d’aquests, s’afegeix, «és essencial per a la vida digna de les persones i els pobles, la democràcia, la pau i l’equilibri de la naturalesa».

La nova Constitució suposa en aquest sentit un punt de tall dràstic respecte del text encara vigent, de forta empremta neoliberal. Això és evident en la manera en què es busca garantir drets essencials com la salut, l’educació, el reconeixement del treball domèstic, així com l’alimentació adequada, l’aigua i el seu sanejament, i a viure en sintonia amb el medi ambient. S’assegura sense ambigüitats que la propietat de les vivendes, «indistintament del tipus de propietari, es protegirà sota tota circumstància».

«Tota persona és titular de drets sexuals i reproductius. Aquests comprenen, entre d’altres, el dret a decidir de forma lliure, autònoma i informada sobre el propi cos, sobre l’exercici de la sexualitat, la reproducció, el plaer i l’anticoncepció».

La redacció del text no va deixar tothom content, tampoc en el bàndol de l’«Aprovo». Tant el president Gabriel Boric com els partits que donen suport al Govern d’esquerres s’han compromès a introduir canvis a la Constitució si diumenge s’imposa aquesta opció. Les forces han buscat així obrir la porta a «millores» després que sorgissin diverses objeccions, entre aquestes, incloure la implementació «del dret a una pensió digna» i revisar les aplicacions dels «Estats d’Excepció», un assumpte d’extrema sensibilitat, especialment al sud del país a causa dels conflictes amb sectors de la comunitat originària maputxe. També existiria una predisposició a revisar aspectes relacionats amb el sistema judicial.