De Gorbi a Putin: la transició avortada a Rússia

Quan una nació experimenta tals canvis tan radicals en un període històric relativament curt, quan els valors que guien una mateixa societat i les seves elits resulten tan contradictoris entre si, la pregunta és gairebé inevitable: ¿Què és el que ha anat malament a Rússia? ¿Per què la transició que l’URSS/Rússia va iniciar als anys 80 va fracassar i finalment va ser avortada amb l’arribada de Vladímir Putin al poder el 1999?

Carmen Claudín, investigadora principal del Centre de Barcelona per als Assumptes Internacionals (CIDOB), és reticent a qualificar de «transició» els processos polítics viscuts en els últims anys d’existència de l’URSS i l’arrencada de la Federació Russa com a estat independent. Però sí que identifica una «fe excessiva i innocent» en la capacitat transformadora de l’economia de mercat per part dels intel·lectuals i dirigents que en els anys 80 i 90 van portar el pes de les reformes. (Iegor) «Gaidar i altres pensadors van creure que privatitzant i aplicant l’economia de mercat, els canvis democràtics vindrien sols; no es van adonar que en democràcia, les institucions també són molt importants», destaca a EL PERIÓDICO en una conversa telefònica. Si les institucions continuen sent en essència les mateixes i funcionen de la mateixa manera, «tot depèn de les persones que hi són al capdavant i de la seva eventual voluntat» perquè les reformes i els canvis es materialitzin i desenvolupin, contínua.

Justícia sense reformar

Com a exemple, cita entre d’altres la justícia, un àmbit que no ha sigut reformat des dels temps soviètics, propiciant abusos quan va arribar al poder un cap de l’Estat amb voluntat repressora per apaivagar veus dissidents com Putin. «Sense justícia independent, sense transparència no hi ha democràcia», emfatitza. De fet, la falta d’independència de jutges i magistrats ha permès que a la Rússia actual, es persegueixi i empresoni en els últims anys amb acusacions fabricades o falses opositors o periodistes crítics, una reminiscència dels judicis-farsa que se celebraven contra dissidents a l’URSS, segons han denunciat oenagés de drets humans.

Notícies relacionades

Gorbatxov, el ‘nou home soviètic’ que va acabar enterrant l’URSS

Posa a prova els teus coneixements en aquest qüestionari sobre Gorbatxov i l’URSS

Un altre dels elements que ha permès a un president obertament al·lèrgic a la democràcia com Putin revertir la direcció aperturista en què caminava Rússia és el concepte de la llibertat com «una concessió del poder», no com un dret o avenç que pertany a la ciutadania i pel que cal lluitar i mantenir-se alerta per garantir la seva pervivència. «El procés de canvi va venir fet des de dalt, no va ser resultat d’una mobilització des de baix», recorda Claudín, cosa que va facilitar enormement la tasca a les autoritats quan aquestes van decidir fer marxa enrere.

Per sobre de tot, planeja el «xoc psicològic» i la sensació d’inseguretat que es va estendre entre la ciutadania a causa dels canvis. «El que ha viscut el país des dels anys 80 no ha sigut un simple canvi de Govern, ni tan sols un canvi de règim», explica Claudín. Es tracta d’un «canvi de sistema», similar al viscut al país després de la revolució bolxevic, continua. «Més que les privacions econòmiques que es van produir llavors, molt similars a les existents durant l’era soviètica, el que va impactar i va inquietar els ciutadans era la desaparició de les certeses i garanties que els concedia l’Estat sota l’URSS», conclou la investigadora.