¿Qui és Muqtada al-Sadr, el clergue que ha desencadenat l’enèsima crisi a l’Iraq?

Nascut a la ciutat santa de Najaf fa 48 anys i fill del que va ser Gran Aiatol·là de l’Iraq fins que Saddam Hussein ordenés el seu assassinat el 1999, Al-Sadr lidera un moviment polític amb milions de seguidors entre els estrats més pobres i urbans de la comunitat xiïta. Un poderós moviment de base recolzat per les armes de les milícies de l’Exèrcit de Mehdi, creades després de la invasió nord-americana de l’Iraq el 2003 i rebatejades ara com a Brigades de la Pau. Al turbulent tauler polític iraquià, Al-Sadr ha mirat d’erigir-se com l’‘outsider’ populista disposat a regenerar el país alliberant-lo de les seves elits tradicionals, la seva corrupció endèmica i la dominació forana, tant de l’Iran com dels EUA. 

Força política més votada 

En les eleccions parlamentàries del 2018 com les del 2021 el seu moviment va ser el més votat, però cap dels comicis li va servir per prendre formalment el poder. Després de diversos mesos d’infructuoses negociacions per formar govern junt amb les forces sunnites i kurdes, a la fi travades pels seus rivals proiranians del Marc de Coordinació liderat per l’ex primer ministre xiïta Nuri al-Maliki, va ordenar el juny als seus legisladors que dimitissin en massa i va cridar els seus seguidors a prendre els carrers per reclamar noves eleccions. La desbandada sadrista va desembarassar fugaçment el camí perquè els seus rivals xiïtes agafessin les regnes del Govern, una possibilitat que Al-Sadr va intentar avortar amb l’assalt al Parlament dels seus seguidors a finals de juliol. 

Notícies relacionades

Els EUA anuncien el tancament «immediat» de l’empresa involucrada en l’accident aeri de Nova York

Més de 30 morts en l’atac de Rússia contra Sumi a Ucraïna

El resultat han sigut 10 mesos de paràlisi política, amb assegudes, protestes i aldarulls. Turbulències que es van agreujar dilluns amb l’assalt sadrista a la seu del Govern interí i els enfrontaments que van seguir amb les forces de seguretat iraquianes i les milícies proiranianes després que Al-Sadr anunciés la seva retirada de la política. Un anunci que la majoria d’analistes descriuen com un moviment tàctic, ja que no és la primera vegada que el clergue xiïta diu que abandona la política o anuncia la dissolució de les seves milícies, grans gestos després revocats. «Té una missió i un pla, i creu que ha trobat la manera de precipitar un règim diferent en el qual serà la força dominant», opina el director de l’Iraq Advisory Council, Farhad Alaadin. 

De moment, Al-Sadr manté tot el poder de les seves bases per continuar condicionant el curs de la política iraquiana, unes bases a què va demanar dimarts que es retiressin del palau que acull l’oficina del primer ministre. «La revolució que ha sigut tacada per la sang no és una revolució», va afirmar després de condemnar la violència de les últimes hores. «Demano disculpes al poble iraquià, que és l’únic perjudicat pel que està passant», va afegir en un breu discurs des de Najaf.