L’enfocament de gènere: una característica destacada de la Constitució que es vota aquest diumenge a Xile

Dijous passat, la nit del tancament de la campanya de la consulta popular que decidirà demà a Xile la sort d’una Constitució amb una forta empremta feminista, Michelle Bachelet va entrar a casa dels xilens en dues dimensions: una, a través de les pantalles. La publicitat de «l’aprovo» va apostar amb força al seu prestigi en l’esforç de captar indecisos. Però alhora, l’expresidenta es va introduir en una llar comuna amb predomini de dones, com si, en aquest gest reconegués la condició majoritària a la societat. Les últimes dades donen compte que a Xile hi ha el 50,7% de dones i el 49,3% d’homes. «¿Sap qui soc?», va preguntar Bachelet quan es va obrir la porta. La senyora gran va trigar a advertir de qui es tractava perquè tenia una mascareta. «No pot ser», va reaccionar després. La van rebre i, davant les amfitriones, l’ex alta comissionada de l’ONU en Drets Humans, va explicar les raons per les quals calia dir-li sí a les urnes a la nova Carta Magna.

«¿Vostès saben que a la Constitució actual no surt res sobre les dones? Però ara hi ha uns 35 articles que parlen de la igualtat, del mateix salari, això que avui no existeix. La Constitució no ho resoldrà tot sola, però dona un marc. El fet que hi hagi un Estat de dret social és fonamental. Però també desmuntar les mentides que poden dir-se», va dir sobre les fake news. Bachelet va considerar que el text redactat de manera paritària és tot just un punt de partida i «caldrà fer ajustos». L’expresidenta va fer una inequívoca crida que va provocar irritació a la dreta i els partidaris de l’opció «la rebutjo».  «S’ha de tenir esperança, noies, que les coses puguin millorar. Farem que la història continuï avançant perquè quan les dones fem coses, la història avança».

La consulta popular posa en escena les transformacions que s’han fet en aquest país des que el 1990 va recuperar la democràcia i, en especial, la manera en què s’han accelerat les demandes feministes a partir de l’esclat social del novembre del 2019. Enmig d’aquests estremiments va irrompre el col·lectiu Las Tesis amb la seva ‘performance’ «Un violador en el teu camí». I aquesta acció a l’espai públic informava clarament que Xile ja no es regia pels valors conservadors que la dictadura militar va pensar que havia inoculat per sempre.

La Carta Magna tradueix les expectatives que es van generar en els carrers. «El feminisme en aquest text no és un simple article dins d’un capítol, és una perspectiva que ho travessa tot», afirma l’exconstituent i portaveu de la Coordinadora Feminista 8M, Alondra Carrillo.

Els principals articles

L’article 27 estableix que «totes les dones, les nenes, les adolescents i les persones de les diversitats i dissidències sexuals i de gènere tenen dret a una vida lliure de violència de gènere en totes les seves manifestacions, tant en l’àmbit públic com en el privat, ja provingui de particulars, d’institucions o d’agents de l’Estat». El mateix Estat «haurà d’adoptar les mesures necessàries» per eradicar tota mena de violència de gènere, així com «els patrons socioculturals que la possibiliten».

Per la seva banda, l’article 40 remarca que «tota persona té dret a rebre una educació sexual integral, que promogui el gaudi ple i lliure de la sexualitat; la responsabilitat sexoafectiva; l’autonomia, l’autocura i el consentiment; el reconeixement de les diverses identitats i expressions del gènere i la sexualitat; que eradiqui els estereotips de gènere, i que previngui la violència de gènere i sexual». L’Estat i les organitzacions polítiques, es remarca en l’apartat 163, hauran de prendre les mesures necessàries «per eradicar la violència de gènere a fi d’assegurar que totes les persones exerceixin plenament els seus drets polítics». Afegeix, a més, que la llei ha d’arbitrar els mitjans per «incentivar la participació de les persones de les diversitats i dissidències sexuals i de gènere en els processos electorals».

Els nous tribunals

La justícia ja no serà la mateixa si s’aprova la Carta Magna, perquè l’article 312 disposa que «els tribunals, qualsevol que sigui la seva competència, han de resoldre amb enfocament de gènere». Entre les disposicions transitòries es crida a crear cases d’acollida per a víctimes de violència masclista.

Notícies relacionades

Matt Gaetz renuncia a ser fiscal general pels escàndols sexuals

Putin admet haver disparat un míssil balístic hipersònic contra Ucraïna

La dreta, que va ser absoluta protagonista de la redacció de la Constitució del 1980 i que, aquesta vegada, no va tenir poder de veto al ser derrotada en l’elecció de convencionals, va atacar amb especial vehemència l’article 61: «tota persona és titular de drets sexuals i reproductius. Aquests drets comprenen, entre d’altres, el dret a decidir de manera lliure, autònoma i informada sobre el propi cos, sobre l’exercici de la sexualitat, la reproducció, el plaer i l’anticoncepció». La fúria de Bernardita Silva, presidenta de l’organització Siempre por la Vida, mostra fins a quin punt la consulta posa en joc dues visions del Xile futur. La Carta Magna, va dir, «amenaça la vida dels que han de néixer».