Xile: Boric mira de salvar el naufragi impulsant una nova Constitució

Boric va mirar de mantenir certa altivesa davant el timoner de la Cambra de Diputats, Raúl Soto (PPD, centreesquerra), i el president del Senat, el socialista Álvaro Elizalde. Es va trobar amb ells per definir com es reencarrila la qüestió constitucional de la mà de la legislatura. Elizalde va dir que l’atribolat president «ens ha demanat que en el Congrés Nacional es desenvolupi un diàleg que permeti establir un camí institucional. Esperem arribar a un acord en la brevetat més gran possible».

«L’únic que importa és l’interès superior dels xilens i xilenes. Tenim una segona oportunitat, probablement serà l’última», va dir per la seva part Soto. El Parlament, on el Govern no compta amb majories decisòries, convocarà tots els partits amb representació i, a més, escoltarà als moviments socials i representants de la societat civil. Però el full de ruta no és tan senzill: el ‘rebuig’, va dir el portal El Desconcierto, és «un drac de dos caps». En rigor, són més els seus components. Almenys cinc sectors s’atribueixen per aquesta hores la victòria en la consulta, des de la dreta més dura que encapçala José Antonio Kast, a una centreesquerra que va dissentir de la manera en què va funcionar la Convenció. No tots tenen la mateixa disposició a trobar una sortida conjunta. La Democràcia Cristiana li va reclamar als guanyadors de diumenge «comprometre’s amb el nou procés».

Más allá de las legítimas diferencias, sé que prevalece la voluntad de diálogo y encuentro. Seguimos y avanzamos!
Mensaje completo sobre el Plebiscito Constitucional: https://t.co/Zz6VSYgUM1

— Gabriel Boric Font (@gabrielboric) 5 de septiembre de 2022

Moment de debilitat

El resultat del plebiscit ha donat un missatge addicional: la societat ja no vol ni tan sols les escletxes de la Carta Magna promulgada per l’última dictadura, el 1981, però tampoc va acceptar els continguts de la que acaba de ser enterrada a les urnes. Per a Boric, que va defensar com va poder l’Apruebo, va ser un dur aprenentatge. Als 36 anys i a sis mesos d’haver assumit la presidència, es troba en una situació de debilitat política que en un punt era esperada. Durant el tancament de la campanya electoral, les massives mobilitzacions en favor del ‘si’ van despertar una tímida il·lusió en el seu entorn. Però tot va anar molt pitjor que el previst per les enquestes. Les pantalles, on van proliferar les fake news, però també les crítiques despietades a la Convenció, el van guanyar al carrer. El moviment feminista, les organitzacions ambientals, els intel·lectuals i acadèmics són els altres derrotats en el plebiscit. Amb aquest panorama, el mandatari va rebre aquest dilluns les forces que componen la coalició del Govern d’esquerres. S’espera un canvi a l’equip que està acompanyant el mandatari.

Notícies relacionades

Xile haurà d’iniciar una negociació sobre la nova Constitució independentment del resultat del referèndum

¿Per què ha guanyat a Xile el rebuig a la nova Constitució?

No es descarta que Boric iniciï, ja sigui per supervivència o per entesa de les noves coordenades, un camí cap a la moderació política. «Els xilens i xilenes han exigit una nova oportunitat per trobar-nos i hem d’estar a l’altura d’aquest cridat», va dir diumenge a la nit. La tasca que ve no necessita «maximalistes». Tots van entendre l’al·lusió als sectors més radicalitzats que va tenir l’Assemblea.

La delincuencia es la primera urgencia de los chilenos.

Presidente Gabriel Boric ¿Cuándo empiezan a gobernar? pic.twitter.com/VUP9RqHdOI

— José Antonio Kast Rist 🇨🇱 (@joseantoniokast) 5 de septiembre de 2022

El passat i el futur

L’esclat social del 19 de novembre del 2019 havia posat en serioses dificultats el seu antecessor, Sebastián Piñera. La magnitud de la protesta va espantar l’elit econòmica. La crisi es va canalitzar sota la promesa d’una nova Carta Magna. El seu contingut progressista no va aconseguir convocar part dels ciutadans que tres anys enrere van sortir al carrer per reclamar el final de l’era neoliberal per múltiples raons: molts van semblar sentir que el llenguatge alambinat dels convencionals, les seves farragoses cites d’autors desconeguts, no els estava interpel·lant. Els analistes es preguntaven diumenge a la nit si Xile ha tornat al 18 de novembre del 2019, un dia abans de l’anomenada «rebentada», o si s’obre veritablement una tercera via entre les maneres de gestió de crisi de llavors i el text fonamental que no va passar la prova de les urnes. L’ultra Kast ja va exhibir el seu plec de condicions a Twitter: «la delinqüència és la primera urgència dels xilens. President Gabriel Boric ¿Quan comencen a governar?».