Brussel·les espera limitar els visats als ciutadans russos des de la setmana vinent

Els ciutadans russos que vulguin entrar a la Unió Europea hauran de pagar ben aviat molt més pel visat i superar un procediment molt més complicat, canvis que acabaran amb l’accés privilegiat a l’espai de lliure circulació de Schengen de què han disfrutat fins ara. La Comissió Europea ha formalitzat aquest dimarts la proposta de suspensió de l’Acord de Facilitació de Visats entre la UE i Rússia, tal com van acordar fa una setmana els ministres d’exteriors de la UE a Praga, i confia que es faci realitat en qüestió de dies. «Confio que el Consell adoptarà la proposta amb rapidesa, aquesta mateixa setmana, i que dilluns tinguem un nou règim de visats amb Rússia», ha dit aquest dimarts la comissària d’interior, Ylva Johansson, durant la presentació de la proposta. 

La proposta eleva la taxa a pagar per obtenir un visat de 35 a 80 euros per persona i n’amplia el termini de processament en els consolats, que passarà dels 10 dies actuals fins als 15 dies tot i que podria arribar fins al mes i mig si les autoritats consideren necessari un escrutini a fons. «Rússia continua violant el dret internacional amb les seves accions militars il·legals, cometent atrocitats contra els ucraïnesos i soscavant la seguretat i estabilitat europea i mundial. Aquestes accions violen els principis fonamentals sobre els quals es va celebrar l’Acord de Facilitació de Visats i van en contra dels interessos de la UE i dels seus estats membre. La proposta mostra una resposta ferma i unida de la UE», ha indicat Johansson. 

El pla, que ara haurà de ser aprovat formalment pel Consell (els governs dels Vint-i-set), també contempla endurir les regles dels visats vàlids per a múltiples entrades i una ampliació de la documentació requerida. «Els ciutadans russos no poden tenir un accés fàcil a la UE. Ser un turista a Europa no és un dret fonamental» i «de moment no hi ha base per a la confiança ni per a una relació privilegiada», ha dit la socialista sueca, qui ha recordat també l’expulsió per part del Kremlin de desenes de diplomàtics dels consolats i ambaixades europees. Un fet que ha augmentat la desconfiança i ha reduït la capacitat dels estats membre d’examinar sol·licituds de visats. 

Territoris ocupats

Paral·lelament, la Comissió Europea també ha proposat, tal com van acordar també el grup dels Vint-i-set, no reconèixer els documents de viatge emesos per les autoritats dels territoris ocupats d’Ucraïna. Rússia continua emetent passaports a les regions de Kherson i Zaporíjia. Brussel·les deixa clar en la seva proposta legislativa que els estats membre no hauran de reconèixer aquests documents com a documents vàlids de viatge que donin accés a l’espai de lliure circulació de Schengen. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

La mesura busca evitar respostes dispars dels diferents països i, segons l’Executiu comunitari, no penalitzarà els ucraïnesos que viuen a les zones ocupades per les tropes russes. És a dir, aquells ucraïnesos sota ocupació que només disposen de passaport rus, podrien entrar a la UE en determinades situacions. «Les autoritats frontereres i els consolats tenen un ampli marge d’apreciació a l’hora d’expedir visats i permetre l’entrada a la UE a persones que no compleixen totes les condicions, fins i tot si la persona no té un passaport vàlid», sosté la Comissió, que remarca que les autoritats frontereres nacionals hauran de tenir en compte els motius humanitaris, les raons d’interès nacional i les obligacions internacionals i respectar sempre l’interès superior del menor i el principi de «no devolució». 

En cas que se suspengui l’acord sobre els visats, la proposta entrarà en vigor dos dies després de la seva publicació al diari oficial. En el cas de la proposta sobre el no-reconeixement dels passaports emesos als territoris ocupats, el Parlament i el Consell s’hauran de posar d’acord primer. L’acord de facilitació de visats, que ja va ser parcialment suspès a finals de febrer després de la invasió russa d’Ucraïna, va entrar en vigor el juny del 2007 i facilita l’emissió de visats per a estades de 90 dies com a màxim en un període de 180 dies. Fins a l’1 de setembre d’aquest any, uns 963.000 russos disposaven de visat per a l’espai de lliure circulació de Schengen. Brussel·les també emetrà directrius per permetre als Vint-i-set reavaluar la situació en aquests casos.