Els imponents desafiaments que esperen Liz Truss com a nova primera ministra britànica

La mesura més urgent que ha de prendre Truss és la intervenció en el mercat energètic per evitar la fallida d’empreses i ajudar les llars britàniques a suportar la factura de la llum i el gas. El paquet en discussió tindria un cost, d’acord amb els mitjans, de 100.000 milions de lliures (116.000 milions d’euros). Truss pot anunciar els plans aquest mateix dijous, amb mesures que inclourien la congelació dels preus de l’energia, per protegir famílies i negocis i per acabar amb l’actual incertesa sobre l’imprevisible dels increments. La durada d’aquest pla podria ser d’entre 18 mesos i dos anys, fins a la pròxima elecció general el 2024.

La inflació i el cost de l’energia han posat molts serveis públics al caire del precipici. És el cas de la sanitat pública (NHS), la justícia o l’educació. Els hospitals encara no s’han recuperat de l’epidèmia de la covid i les llistes d’espera són de molts mesos. El mateix passa en el servei d’ambulàncies i als ambulatoris, mentre que els pacients que necessiten un dentista no el troben. Els agreujants actuals (pandèmia, crisi energètica) venen a sumar-se a molts anys de falta d’inversions, que una injecció de diners ara no resoldrà. «Falten doctors, infermers, jutges, professors», assenyala Nick Davies, director del Programa de l’Equip de Serveis Públics de l’Institut del Govern. «Els serveis públics funcionen ara pitjor que abans de la pandèmia», afirma i posa a tall d’exemple del deteriorament d’anys el fet que els ordinadors als tribunals resultin inservibles perquè els programes són antiquats, o el pèssim estat de les aules amb goteres. 

La minva de poder adquisitiu i el deteriorament de les condicions laborals ha estès les protestes a tots els sectors. Els advocats penals estan actualment en vaga indefinida en disputa amb el Govern per les condicions salarials i la falta de mitjans als tribunals. Els estibadors del port de Felixstowe, el servei de correus, els escombriaires, els treballadors del metro i el ferrocarril han fet aturades i vagues aquest estiu. A la tardor professors, personal de la sanitat i funcionaris votaran si també van a la vaga. Truss està considerant rebaixar els drets dels treballadors amb una legislació molt més dura. Un fet així suposaria una confrontació directa amb els sindicats. 

El Protocol d’Irlanda del Nord enfronta Truss amb la Unió Europea. La nova primera ministra va assegurar a l’agost que estava «absolutament decidida» a aprovar en les pròximes setmanes el projecte de llei perquè el Regne Unit suspengui unilateralment aquesta part del tractat internacional. Aquestes intencions degraden les relacions amb Europa i també amb els Estats Units i l’administració de Joe Biden, des d’on s’han criticat, segons va filtrar el Financial Times, les «posicions precipitades i maximalistes de Truss, sense pensar en les conseqüències». 

L’agenda de Truss no coincideix amb la de gaires dels seus col·legues conservadors. La seva popularitat és baixa en el grup parlamentari. Un dels desafiaments més grans de la nova primera ministra serà imposar la seva autoritat. El limitat percentatge pel qual va vèncer el seu rival, Rishi Sunak, en les primàries (14 punts) farà més difícil la seva feina.