Guerra d’Ucraïna
Ucraïna llança les primeres contraofensives des de l’inici de la guerra
L’Exèrcit de Kíiv passa al contraatac en els fronts sud i nord-est gràcies a les noves armes proporcionades pels EUA
Els combats obliguen les autoritats prorusses d’ocupació a «ajornar» ‘sine die’ el referèndum per integrar-se a Rússia
S’ha acabat allò de parar el cop, defensar la posició i esperar temps millors. Proveït amb nou armament, l’Exèrcit d’Ucraïna ha llançat l’última setmana les primeres contraofensives d’envergadura des de l’inici de la guerra, tant al front sud pròxim a Kherson, localitat controlada per Rússia des dels primers dies de la invasió, com al front nord, en l’arc comprès entre les localitats d’Izíum i Khàrkiv, intentant alleujar la pressió que patia aquesta última localitat, la segona més important del país pel que fa a població. Prop d’una quinzena de pobles ucraïnesos que estaven en mans dels ocupants han sigut recuperats pel Govern de Kíiv, més assertiu que mai en el pla militar i convençut que pot contrarestar l’avantatge numèric amb què compta Rússia amb les capacitats militars recentment adquirides gràcies a les armes enviades des de l’estranger.
Segons assegura a aquest diari Alejandro López, coordinador de la web ‘Desxifrant la guerra’, que informa al detall dels moviments i les novetats en la línia del front, a l’àrea sud les forces ucraïneses han entrat «com a mínim» en «uns vuit pobles», mentre que al nord s’haurien recuperat «uns quatre o cinc pobles». No obstant, l’èxit més destacat de l’avanç militar ucraïnès ha sigut «el tall de la carretera» que uneix la zona occidental del front pròxim a Khàrkiv amb Izíum, un important nus de comunicacions controlat per les tropes russes des de començament d’abril. «L’avanç és substancial», constata ‘Desxifrant la guerra’ en un tuit.
¿Què és el que ha canviat sobre el terreny perquè les forces ucraïneses passin a l’atac per primera vegada des de l’arrencada de la invasió al febrer?
Fonamentalment, les noves capacitats adquirides gràcies a armament recentment enviat des d’Occident «com els míssils de llarg abast i alta precisió HIMARS, o els míssils AGM88 HMAR», assegura en conversa telefònica Mikhaïlo Samus, exmilitar al capdavant del ‘think tank’ d’anàlisi militar The New Geopolitics Research Network. «Si es compta amb les capacitats adequades, la superioritat numèrica» de l’enemic «deixa de ser important», continua.
Objectius llunyans
D’acord amb aquest expert, les bateries HIMARS (acrònim en anglès de Sistema de Coets d’Artilleria d’Alta Mobilitat), un sistema de llançamíssils múltiple muntat en un camió militar, són capaces de fer impacte en «objectius situats a 80, 100 o 300 quilòmetres de distància» amb un marge d’error d’«un metre». «Bàsicament, amb els HIMARS pots fer blanc allà on vulguis», destaca. Gràcies a l’acció coordinada dels HIMARS amb un satèl·lit ucraïnès comprat mitjançant una campanya de recaptació de fons i que permet «identificar els objectius» amb precisió, Rússia «es veu impossibilitada en coses com introduir munició a Ucraïna».
Notícies relacionadesEl segon element que està marcant la diferència en aquesta fase de l’enfrontament són els míssils aire-superfície AGM 88HARM, (sigles en anglès de Míssil Antiradiació d’Alta Velocitat) arma subministrada pels EUA que els militars ucraïnesos han aconseguit acoblar a avions de fabricació soviètica Mig i que estan destruint «radars i defenses antiaèries», donant més protagonisme en l’esforç bèl·lic a les forces aèries ucraïneses, que fins al moment estaven tenint un paper modest per la superioritat aèria russa.
Al marge de l’avanç militar, els primers resultats de les dues contraofensives estan sent visibles sobre el terreny, en concret, en l’organització dels territoris ocupats. Fa dos dies, Kiril Stremoúsov, vicecap de l’Administració Civil-Militar de Kherson, va haver d’admetre que el referèndum programat per incorporar el territori a la Federació Russa s’havia d’ajornar ‘sine die’. «Ens hem preparat per a la votació; volíem organitzar el referèndum l’abans possible, però a causa dels actuals esdeveniments, penso que per ara farem un parèntesi», ha informat. Al principi de la guerra, la localitat va ser escenari de nombroses manifestacions contra l’ocupació russa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Barcelona, protagonista Submer obre la nova era dels centres de dades
- El problema de l’habitatge El lloguer de temporada creix el doble de ràpid a Barcelona que a Madrid
- Urbanisme La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos
- NENS TUTELATS El Govern va adjudicar cent milions a dit en centres de menors del 2016 al 2020
- SANITAT El cribratge neonatal topa amb la desigualtat territorial