«No hi ha te a la tassa», va dir Isabel II a l’artista catalana que va fer el seu últim retrat reoal

Un dia del 2019, a l’artista catalana Miriam Escofet li va sonar el telèfon. Les seves mans i el seu art eren molt cobejats perquè un any abans havia guanyat el BP Portrait Award, el concurs anual de retrats més prestigiós del món. El llistó estava pels núvols, però l’encàrrec únic i especial que va rebre, encara més. El Ministeri de Relacions Exteriors del Regne Unit li va encomanar retratar la reina Isabel II. Aquest seria l’homenatge del departament per la contribució de la monarca a la diplomàcia britànica, ja que la sobirana va visitar més de 100 països durant el seu regnat. «Va ser extraordinari», va declarar sobre l’experiència, en la qual va capturar l’essència de la que considerava la «persona més reconeixible del món». Ho va aconseguir.

Escofet va ser l’elegida per recomanació de la National Portrait Gallery i es va reunir amb la reina en dues ocasions. Una a Windsor, on la va fotografiar durant mitja hora. L’altra, al Palau de Buckingham, es va fixar en les seves expressions facials. La retratista va definir la sobirana com a «fantàstica» i va expressar que aquelles estones van passar volant i van ser «intensament precioses».

Una monarca entregada

«Està molt enfocada a donar-te el que necessites. Està molt present i concentrada en la feina que té entre mans», va detallar la retratista, segons va informar ‘The Guardian’. Amb aquestes dues trobades n’hi va haver prou per «treballar amb molt de compte en la composició i el disseny» de l’obra, va explicar. «Les meves pintures estan acuradament planejades», va concretar. Per això, des del principi va tenir un dubte: si retratar la monarca asseguda, mostrant la seva figura completa, o optar per un pla més tancat.

View this post on Instagram

A post shared by The Royal Family (@theroyalfamily)

«No hi ha te a la tassa»

Després de set mesos de feina, va arribar la presentació oficial. Tanmateix, en aquest lapse de temps va succeir una cosa que ningú imaginava: la pandèmia i el confinament per la covid. L’acte es va fer a través d’una videoconferència en directe i la reina Isabel II va veure l’obra acabada per primera vegada en una pantalla d’ordinador.

Això no li va impedir fer ús del seu perspicaç caràcter: «No hi ha te a la tassa», va fer broma amb l’artista sobre el vas dibuixat sobre una taula, que se situa a la dreta de la sobirana junt amb un gran ram de flors. «Té una agudesa real, realment t’absorbeix. Suposo que és saviesa», va opinar Escofet.

L’artista va explicar que ni l’equip de treball de la reina ni ella van interferir en l’obra. Només els va ensenyar un esbós de la seva idea. «En la primera sessió li vaig preguntar sobre la seva experiència amb retrats anteriors i si en tenia algun de favorit en particular. Vaig mirar de fer broma amb ella, però va ser molt diplomàtica», va comentar.

La segona trobada va ser el febrer del 2020. «Vaig parlar gran part del temps perquè volia obtenir una reacció del seu rostre», va dir Escofet als mitjans de comunicació. De fet, en aquesta ocasió van parlar de la situació del coronavirus a la Xina, sense saber el que aviat s’esdevindria a la resta del món.

Desafiaments de pintar la reina

Notícies relacionades

Comencen a Escòcia els actes per donar l’últim adeu a Isabel II

Carles III: «Renovo la promesa de servei de la meva mare»

Sobre els desafiaments de pintar la reina, Escofet va expressar la voluntat de mostrar l’essència d’algú tan important. «És una qualitat que realment només sents quan coneixes algú. Isabell II una persona molt poderosa, petita i bastant lluminosa. En pots sentir aquesta energia vital. Això va ser molt útil per a mi perquè notava gairebé una aura de reialesa al seu voltant quan en realitat volia fer un retrat molt humà», va detallar la pintora.

Com no podia ser de cap altra manera, la sobirana es va mostrar complaguda amb l’obra. En aquest sentit, el cap del servei diplomàtic, Sir Simon McMcDonald, va posar paraules a la pintura. «Hi ha veritat, dignitat i saviesa en el retrat».