Ucraïna assesta el primer cop militar important a Rússia en la guerra

En les últimes hores, la guerra d’Ucraïna sembla que ha entrat en una nova fase marcada per l’avenç de les tropes ucraïneses sobre part del territori ocupat pels militars russos, que no haurien tingut més remei que replegar-se cap a posicions més pròximes a la frontera. 

Després que dissabte les Forces Armades ucraïneses confirmessin la reconquesta de la ciutat de Kúpiansk, de 27.000 habitants, i de 30 localitats limítrofes de la regió de Khàrkiv, diumenge van anunciar el cèrcol a diversos nuclis urbans situats al voltant de Lissitxansk, localitat capturada per Rússia al juliol, i d’Izíum, on es troba una important base militar de les forces ocupants.

A part del valor simbòlic d’aquestes operacions, que suposarien la primera victòria seriosa de l’exèrcit ucraïnès des de l’inici de la guerra, la reconquesta de Kúpiansk assestaria un dur cop a l’estratègia militar russa, ja que aquesta zona és un important nus de comunicacions i era clau per al proveïment de les tropes ocupants. 

Replegament

No en va, l’Exèrcit rus s’ha vist obligat a replegar-se davant l’avenç dels tancs ucraïnesos. «Per apuntalar els esforços al front de Donetsk, s’ha pres la decisió de reagrupar les forces basades en les regions de Balaklia i d’Izíum», va indicar dissabte el Kremlin a través d’un comunicat emès pel ministeri de Defensa. 

Les autoritats prorusses al nord d’Ucraïna han admès públicament l’èxit militar ucraïnès. Vitali Gratxev, al capdavant de l’administració d’ocupació a la regió de Khàrkiv, ha assegurat a la televisió estatal russa que «el simple fet que hagin trencat les nostres defenses ja és una gran victòria de les forces armades ucraïneses», unes paraules que van sorprendre ucraïnesos i russos per la fèrria censura que s’aplica als mitjans russos. A la regió de Donetsk, el líder rebel Denís Puixilin va indicar que la situació a Liman és «molt difícil» i que hi ha combats «en algunes altres localitats», en especial al nord de la regió.

D’altra banda, la central nuclear de Zaporíjia, que continua sota control rus, ha sigut connectada de nou a la xarxa elèctrica, de manera que el sisè i últim reactor que es mantenia actiu hagi pogut ser apagat i ja s’està procedint al seu refredament.

En els últims dies, l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (AIEA) havia advertit que un tall d’electricitat a la veïna ciutat d’Energodar «comprometia la seguretat de les operacions» en la planta. Una vegada restituïda la connexió elèctrica, la decisió de paralitzar el reactor era «l’opció més segura», segons un comunicat d’Energoatom, l’operadora que gestiona la planta. 

Ànims aixecats

La contraofensiva militar ucraïnesa ha aixecat l’ànim de les autoritats polítiques i militars del país ocupat. En el seu comunicat nocturn de dissabte, el president Volodímir Zelenski va confirmar l’alliberament de les localitats de Vassilenkovo i Artemivka, totes dues a la regió de Khàrkiv, i va proclamar: «Aquests últims dies, l’Exèrcit rus ens ha mostrat el seu millor costat: la seva esquena. Per ells, fugir és una bona decisió. No hi ha lloc a Ucraïna per als ocupants, mai n’hi haurà».

Segons el mandatari ucraïnès, des de l’1 de setembre les seves tropes han recuperat 2.000 quilòmetres quadrats a l’est del país, una quantitat que les autoritats militars d’aquest país van elevar en poques hores a 3.000. En aquest sentit, Oleh Nikolenko, portaveu diplomàtic ucraïnès, ha assenyalat: «Les tropes ucraïneses estan alliberant més ciutats i llogarrets. El seu coratge, juntament amb el suport militar occidental, està donant resultats sorprenents».

Diversos estrategs militars coincideixen a assenyalar que aquesta maniobra ha permès que l’Exèrcit ucraïnès agafés per sorpresa l’enemic. Tot semblava indicar que les tropes de Zelenski posarien en marxa una ofensiva al front sud, als voltants de Kherson, el que va animar les autoritats militars russes a enviar reforços cap aquesta zona. De fet, aquesta operació es va iniciar la setmana passada, però es va aturar pocs dies després i Kíiv en va llançar una altra al nord, a la zona de Khàrkiv i Izíum, que estava menys protegida pels militars russos, tot i que es manté en el seu poder des dels primers dies de guerra.

Presoners russos

Tot i que la premsa no ha sigut autoritzada encara a visitar el territori reconquerit, en les últimes hores les xarxes socials s’han omplert d’imatges de militars ucraïnesos desfilant per nuclis urbans que fins fa uns dies estaven en mans de Rússia. El nord-americà Institut d’Estudis de la Guerra (ISW) ha apuntat en un comunicat: «És probable que les forces ucraïneses estiguin netejant els focus de forces russes desorganitzades que van quedar atrapades pel ràpid avenç ucraïnès cap a Kúpiansk, Izíum i el riu Oskil, atesa la quantitat d’imatges de presoners russos emeses en les últimes 48 hores». 

Segons les Forces Armades ucraïneses, les autoritats militars russes estarien coaccionant els seus soldats sota amenaces difoses per xarxes socials perquè resisteixin i no abandonin les posicions ocupades. Zelenski ha afirmat que els soldats russos «tenen por de tornar» i, dirigint-se a ells, ha assegurat que Kíiv garanteix «que tots els detinguts siguin tractats d’acord amb les Convencions de Ginebra»

On sí que han pogut accedir els enviats especials ha sigut a Balakia, localitat de 27.000 habitants situada a la regió de Khàrkiv que va ser recuperada per les tropes ucraïneses dimecres. Els periodistes han sigut testimonis de les cases destruïdes, cotxes carbonitzats i artilleria abandonada que han deixat els militars russos després d’abandonar aquesta posició, ocupada en els primers dies de la contesa. 

En un soterrani

«Ha sigut aterridor», li resumia a un reporter d’AFP la veïna Irina Stepanenko, de 52 anys, després de confessar-li que ha hagut de viure tres mesos amagada en un soterrani. El seu carrer està desert i destruït pels bombardejos, però torna a onejar la bandera ucraïnesa i la patrullen soldats d’aquest país.

Mentrestant, les gestions polítiques i diplomàtiques han continuat en les últimes hores. En una visita sorpresa a Kíiv, la ministra alemanya de Relacions Exteriors, Annalena Baerbock, va reiterar el suport de Berlín al Govern d’Ucraïna i va assegurar que continuarà «el subministrament d’armes i el suport humanitari i financer». El secretari nord-americà d’Estat, Antony Blinken, que també va visitar Kíiv recentment, ha promès un nou paquet militar de 3.000 milions de dòlars i ha assegurat que aquesta ajuda està fent que a Moscou li costi cada vegada més capturar i retenir ucraïnesos.

Notícies relacionades

Els Vint-i-set secunden el pla de crisi de Brussel·les tret del límit al gas rus

La guerra d’Ucraïna empeny diversos països europeus a replantejar-se el servei militar

Per la seva banda, el ministre ucraïnès de Relacions Exteriors, Dmitró Kuleba, va criticar en el fòrum de Ialta la neutralitat de l’Índia i va afirmar que el país «s’ha beneficiat dels nostres sacrificis» a causa de les sancions occidentals contra el petroli rus. L’Índia ha pogut comprar petroli rus a «un preu molt baix» gràcies que «algú mor a Ucraïna i algú aplica sancions a Europa», va afirmar Kuleba.

Durant la seva intervenció en la 17a reunió de l’Estratègia Europea de Ialta, celebrada divendres, Zelenski va dir que el període hivernal pot ser «un punt d’inflexió en l’alliberament dels territoris ucraïnesos ocupats per Rússia».