La CE ha destinat més de 71.000 milions d’euros a comprar vacunes anticovid

La Comissió Europea ha firmat contractes per més de 71.000 milions d’euros amb empreses farmacèutiques per adquirir vacunes contra la covid-19, i ha garantit un total de 4.600 milions de dosis per als països de la Unió Europea, segons va publicar aquest dilluns el Tribunal de Comptes de la UE.

Entre agost del 2020 i novembre del 2021, l’Executiu comunitari va firmar 11 contractes amb vuit laboratoris, a un cost mitjà d’aproximadament 15 euros per dosi.

Al finals del 2021, la dada s’acostava als 71.000 milions d’euros compromesos i la Comissió havia pagat ja 2.550 milions als fabricants.

Tanmateix, més enllà del període que analitza l’informe dels auditors, la Comissió ha continuat subscrivint acords per procurar-se més vacunes de diferents fabricants, com els 250 milions de dosis de l’espanyola Hipra mitjançant una adquisició conjunta en què participaran 14 estats membres una vegada l’Agència Europea de Medicaments validi aquest fàrmac.

L’anàlisi del Tribunal de Comptes evidencia que Brussel·les ha confiat principalment en la farmacèutica Pfizer-BioNTech, amb qui ha firmat tres contractes per obtenir un màxim de 2.400 milions de dosis fins a l’any vinent, més de la meitat de totes les unitats.

Les altres empreses són Moderna, Janssen, Sanofi-GSK, Novavax, CureVac, Valneva i AstraZeneca, farmacèutica que la Comissió Europea va vèncer en els tribunals belgues per incomplir el calendari pactat per a l’entrega de les vacunes.

El preu, els calendaris d’entrega i la responsabilitat civil de les farmacèutiques «van ser temes prioritaris durant les negociacions preliminars» amb els laboratoris, expliquen els auditors, però l’equip negociador –format per la Comissió, Alemanya, Espanya, França, Itàlia, els Països Baixos, Polònia i Suècia– «no va avaluar les xarxes de subministrament i producció de les empreses».

Els primers contractes que Brussel·les va firmar amb les farmacèutiques comptaven amb «disposicions més febles» que les posteriors respecte al compliment dels calendaris d’entrega, la garantia d’accés de la UE a les vacunes i l’obligació de fabricar el fàrmac al territori comunitari.

El Regne Unit, en canvi, va negociar clàusules d’accés prioritari a quatre dels seus cinc contractes i als Estats Units el Govern va firmar acords amb una qualificació ‘prioritària’, i va garantir que les seves comandes prevalguessin sobre les de qualsevol altre client que tinguessin les farmacèutiques.

El febrer del 2021, la Comissió va crear un grup de treball per donar suport a les cadenes de producció i subministrament i, tot i que va ajudar a resoldre colls d’ampolla, no està clar en quina mesura va influir en l’augment de la producció de vacunes», assegura l’informe del Tribunal de Comptes.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

No obstant, «les condicions dels contractes van evolucionar al llarg del temps i els firmats el 2021 contenen disposicions més estrictes sobre qüestions clau com els calendaris d’entrega i la ubicació de la producció que els firmats el 2020».

Malgrat tot, els auditors consideren que «la UE va aconseguir adquirir les vacunes contra la covid-19 que necessitava», gràcies al fet que ha firmat contractes amb diferents farmacèutiques que utilitzaven diferents tecnologies en les seves vacunes, fins i tot havent començat a adquirir les dosis més tard que el Regne Unit i els Estats Units.